Els espeleotemes freàtics de les Coves d'Artà

Si en el número 3 de la nostra revista podíem llegir un article que resumia el coneixement que tenim sobre l'últim interglacial (fa uns 120.000 anys) a partir dels sobrecreixements freàtics, ara ens anem molt més enrere, al miocè superior i el pliocè (entre els 5,8 i els 2,6 milions d'anys).

Aquesta és l'edat que tenen els diferents sobrecreixements freàtics que podem observar en les famoses Coves d'Artà. La recerca realitzada durant anys sobre aquestes formacions havia produït múltiples treballs dispersos en diferents revistes especialitzades en anglès.

Avui vos presentem un nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, que en fa un compendi força exhaustiu i en català.

Esperem que sigui del vostre interès:

ELS ESPELEOTEMES FREÀTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR I PLIOCÈ DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Oana A. DUMITRU, Jacqueline AUSTERMANN, Victor J. POLYAK, Yemane ASMEROM i Bogdan P. ONAC

Espeleotemes freàtics a Investigación y Ciencia, maig de 2021

Dins del món de les revistes de divulgació científica existents a l'actualitat Investigación y Ciencia, la versió espanyola de Scientific American, és un referent destacat.

Per això és un plaer poder dir que en el seu número d'aquest mes de maig dues planes ben il·lustrades estan dedicades a la recerca realitzada a propòsit dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes, una nota de la qual són autors dos dels nostres socis i de la que hem parlat anteriorment en diverses ocasions.

Ho podeu trobar en línia en el següent enllaç:

Espeleotemas freáticos, por Joan J. Fornós y Antoni Merino.  Investigación y Ciencia, mayo 2021. De cerca.

Assemblea ordinària de la SEB 2021

Ahir vespre va tenir lloc l'assemblea ordinària de la SEB d'aquest any 2021. 

Encara que no ho sembli, han passat ja quatre anys d'ençà de la fundació de la nostra associació. Quatre anys en els que hem aconseguit diversos objectius, com l'edició d'una revista, assolir el recolzament d'un nombre estable d'associats i, en resum, fer entre tots un poc de recerca de qualitat, en un àmbit tan multidisciplinar com és l'espeleologia.

També, d'acord amb els estatuts, s'havia d'elegir en assemblea als membres de la Junta Directiva pels pròxims quatre anys. Fet que es resolgué amb la continuïtat dels actuals representants.

Som conscients de que encara queda molta feina per fer, molta exploració, molta recerca i molta divulgació. Però tenim el convenciment de que això no ha fet més que començar.

Salut i coves!

La visita de Norbert Font i Sagué a Mallorca

Mn. Norbert Font i Sagué és considerat un dels personatges pioners de l'espeleologia a Catalunya, on és reconeguda la seva la tasca fins i tot en forma d'un premi anual que porta el seu nom.

Aquí a les Illes no és tan famós, probablement pels pocs treballs que realitzà en aquestes terres. No obstant, fa temps que se coneix que a la Cova Nova de Son LLuís (Porreres) hi ha una inscripció amb el seu nom i fins ara els motius pels quals Font i Sagué va visitar aquesta cavitat romanien desconeguts.

Avui vos presentam el primer treball del número 4 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, una interessant recerca epistolar que il·lumina les raons que portaren a Font i Sagué a visitar Mallorca l'any 1909. 

El podeu llegir en el següent enllaç:

NORBERT FONT I SAGUÉ A MALLORCA (22-23 DE FEBRER DE 1909): PROSPECCIÓ D'AIGÜES SUBTERRÀNIES I VISITA A LA COVA NOVA DE SON LLUÍS DE PORRERES, per Enric ARAGONÈS i VALLS.

 

Nova informació sobre el nivell de la mar a partir d'espeleotemes

És un fet innegable la preocupació, a nivell mundial, sobre la variació del nivell de la mar en un futur gairebé immediat a causa del canvi climàtic. I fer un cop d'ull cap enrere ens pot donar una idea de com pot ser aquest futur. 

Com ja comentàvem en anteriors entrades, les coves que tenen o han tingut llacs connectats amb la mar són una font d'informació a tenir ben present, perquè els nous mètodes de datació dels sobrecreixements freàtics sobre espeleotemes ens estan ajudant a reconstruir la cronologia d'aquestes variacions passades.

Noves troballes a les coves de Mallorca realitzades per alguns dels nostres socis, en col·laboració amb altres investigadors internacionals, i el seu corresponent anàlisi ens han permès conèixer valors de fins a 6,5 milions d'anys d'antiguitat així com també afegir nivells més recents. 

Fruit d'aquesta col·laboració és un article publicat recentment a la revista Scientific Reports, pel qual els hem de donar l'enhorabona.

Podeu accedir a la nota de premsa de la UIB i a l'article, que es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:

Dumitru, OA, Austermann, J., Polyak, VJ, Fornós, JJ, Asmeron, Y., Ginés, J., Ginés, A. i Onac, BP (2021). Sea-level stands from the Western Mediterranean over the past 6.5 million years. Scientific Reports, 11,261.

Cobertes del número 3

Com vos avançàvem en la darrera entrada, hem finalitzat el número 3 de la nostra revista. I aquí tenim les cobertes, directament relacionades amb dos dels articles publicats.

 

A la portada es pot veure una fotografia subaquàtica del Sistema Gleda-Camp des Pou. Concretament es pot veure un bussejador progressant per la galeria Vertical del sector Llunyà, realitzada pel nostre company Antoni Cirer.

A la contraportada es poden observar dues imatges obtingudes mitjançant microscòpia electrònica de cristalls d'aragonita i de calcita. Aquestes cristal·litzacions s'han format al nivell freàtic sobre plaques de vidre dins d'un experiment controlat als llacs de les Coves del Drac de Manacor, i s'han obtingut gràcies als Serveis Científicotècnics de la UIB.

En l'apartat corresponent, a la dreta d'aquesta pàgina trobareu tot el contingut d'aquest número, amb els articles individuals llestos per a la seva descàrrega i també tot el número en un únic document.

Però el temps no s'atura i ja estem oberts a la recepció de nous treballs per al número 4, que ben segur serà esplèndid.

Bon any 2021, salut i coves!

Sistema Gleda-Camp des Pou

Per tancar el número 3 de la nostra revista, amb un desenvolupament total de més de 14 km, tenim un dels majors sistemes de coves subaquàtics les nostres illes, el sistema Gleda-Camp des Pou.

Després d'un parèntesi en les activitats realitzades en aquest sistema de coves interconnectades, els darrers anys s'han reprès i era obligat publicar una actualització. Les tasques encara són lluny de finalitzar-se, però la seva espeleometria i les dades sobre l'aire i l'aigua, a més de la història de les exploracions i la descripció de la cavitat, així com la seva relació amb el molt proper sistema Pirata-Pont-Piqueta, fan d'aquest treball una font de referència per comprendre què en sabem fins ara.

Tota la informació la podeu consultar a continuació:

SISTEMA GLEDA-CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA): ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, John Freddy FERNÁNDEZ, Bernat CLAMOR, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Joan J. FORNÓS, Davide ANSALDI, Dirk BORNEMANN, Nick FRANGLEN, Álvaro GRANELL, Pere GAMUNDÍ i Juan José ENSEÑAT.

El nivell marí durant el darrer interglacial

A partir dels anys 70 del segle passat la datació mitjançant radioisòtops dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes obrí una nova i exitosa via per conèixer millor les variacions del nivell de la mar en el passat. A dia d'avui és molta la recerca que s'ha fet sobre aquest tema, però fins ara es trobava dispersa i majoritàriament en anglès.

En un moment històric en que l'estudi del canvi climàtic a escala global prediu l'ascens del nivell de la mar, l'estudi de com es va comportar el nivell marí en el passat és de gran importància. I aquesta tècnica aplicada a les nostres coves ha donat els darrers anys fruits en forma de publicacions de primera línia.

Presentem en els Papers de la Societat Espeleològica Balear un treball que recopila l'estat actual d'aquesta recerca, aclarint conceptes i amb una àmplia bibliografia per a qui estigui interessat.

EL NIVELL MARÍ A MALLORCA DURANT EL DARRER INTERGLACIAL (MIS-5): ESTAT DE LA QÜESTIÓ BASAT EN LES DATACIONS D'ESPELOTEMES FREÀTICS, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA, Paola TUCCIMEI, Michele SOLIGO, Bogdan P. ONAC i Victor J. POLYAK 

Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom-, 1ª part

Avui veu la llum la primera part d'un extens treball de camp sobre coves litorals de l'entorn de Portocolom (Felanitx), que a més de l'aspecte topogràfic i descriptiu entre altres coses aporta informació sobre la sequència estratigràfica en la que se defineixen.

Aquest article, el primer d'una serie sobre aquests voltants, complementa la informació que ja se tenia sobre algunes de les cavitats de la zona aportant una major visió de conjunt.

Podeu consultar tota la informació en el següent enllaç:

LES CAVITATS LITORALS DE SA PUNTA –PORTOCOLOM– (FELANITX, MALLORCA), 1ª PART. DESCRIPCIÓ, TOPOGRAFIA I ASPECTES GEOMORFOLÒGICS, per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT i Bernat GAVIÑO.

Les rondalles de l'Arxiduc

Si en el passat número de la nostra revista ens fèiem ressò de les coves dins l'aplec de rondalles de Mossèn Alcover, era de necessitat revisar també l'altre gran recopilació que va fer l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria sobre aquests contes de la nostra cultura polular. 

Amb trets distintius en quant al seu estil les "rondayes" que transcriu l'Arxiduc també inclouen referències al món subterrani i constitueixen una font d'informació rellevant per a l'espeleologia local.

Així doncs, sense més dilació, aquí ho podeu llegir:

LES "RONDAYES DE MALLORCA" DE L'ARXIDUC LLUÍS SALVADOR: UNA APROXIMACIÓ ESPELEOLÒGICA, per Joaquín GINÉS i Ángel GINÉS.

Esperam que sigui del vostre interès.

Experimentació amb sobrecreixements freàtics

L'article que avui presentem ens mostra uns resultats, que tot i ser preliminars, resulten molt interessants i prometedors en matèria d'experimentació sobre el terreny.

Els sobrecreixements freàtics en espeleotemes han despertat un gran interès els darrers anys per la informació que ens proporcionen sobre les variacions del nivell de la mar i el canvi climàtic en el passat. Però el mecanisme mitjançant el qual es formen aquestes cristal·litzacions encara està poc estudiat. Un experiment que encara es troba en marxa tracta d'observar el fenomen sobre el terreny i les variables que hi intervenen. Aquí tenim els primers resultats.

Com sempre ho podeu llegir aquí:

SOBRECRECIMIENTOS FREÁTICOS EN ESPELEOTEMAS (POS): UNA EXPERIMENTACIÓN CON PLACAS DE VIDRIO (DATOS PRELIMINARES), por Ana ENTRENA, Joan J. FORNÓS, Lluís GÓMEZ-PUJOL y Luis F. AUQUÉ.

 

 

El crui de ses Moletes

Avui publiquem una breu nota sobre un fenomen abundant a Mallorca però no excessivament descrit espelològicament: les cavitats d'escletxa. 

D'origen mecànic gravitacional, es presenten habitualment en les proximitats de penya-segats i costers pronunciats. Però aquests espais, de dimensions variables, poques vegades assoleixen recorreguts propers als 190 m del crui de ses Moletes. 

Podeu  trobar tota la informació en l'enllaç següent:

EL CRUI DE SES MOLETES (PUIGPUNYENT, MALLORCA), per Vicenç PLA i Juan J. ENSEÑAT.

Avencs de s'Esquena dets Ases

Compartim a continuació amb tots vosaltres una nota referent a l'exploració i topografia de dos avencs aparentment inèdits per a l'espeleologia situats a la finca de Galatzó, justament on una rondalla en feia referència. Un clar exemple de que repassar la cultura popular ens pot conduir a fer noves descobertes o, si més no, redescobrir el que segurament coneixien els nostres padrins i hem oblidat.

Com sempre, podeu descarregar el document pdf en el següent enllaç o en l'apartat corresponent al número 3 de la nostra revista en la columna de la dreta.

ELS AVENCS DE S'ESQUENA DETS ASES (GALATZÓ, CALVIÀ), per Antoni Rafel VALERO