El pou Sobirà

Al llit del torrent de cala Pi, a la marina de Llucmajor, es pot trobar un pou documentat al segle XIV. Un patrimoni que s'havia oblidat i va ser retrobat. L'any 1997 s'hi va davallar, trobant gairebé al fons una petita cavitat, que restava encara inèdita. 

Aquesta construcció representa un valor històric material, lligat també a llegendes populars, que val la pena defensar i conservar. I per si no fos prou, el seu estudi ens dona accés directe a la geologia de la zona, dontant-lo també d'interès científic.

Podeu llegir els detalls en aquest article dels Papers de la SEB:

EL POU SOBIRÀ (LLUCMAJOR, MALLORCA): PATRIMONI D’ALT VALOR HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC D’ORIGEN MEDIEVAL DOCUMENTAT DES DEL SEGLE XIV, per Francesc GRÀCIA, Joan J. FORNÓS, Antelm GINARD, Rafel LLOMPART, Gorka RUÍZ i Damià VICENS

 

L'avenc des Mitjà

L'avenc des Mitjà, amb 42 m de profunditat i un recorregut de quasi un centenar de metres, esdevé una de les cavitats amb major desnivell del terme de Felanitx. Conegut des de temps enrere per la pagesia local, restava sense topografia ni estudi espeleològic acurat.

A continuació presentam un interessant article que descriu la cavitat i aborda la seva geologia, entre altres aspectes.

L'AVENC DES MITJÀ (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT, Joaquín GINÉS, Bernat GAVIÑO i Vicenç PLA

L'Avenc de sa Casilla

El patrimoni espeleològic de Formentera encara està poc documentat. Per això, una cavitat amb un desnivell de quasi 40 m de fondària i més de 200 m de recorregut mereix una certa atenció.

Citat per primer cop per Montoriol i Termes (1965), l'avenc de sa Casilla ha estat visitat amb certa freqüència pels membres del grup pitiús Colgados de Formentera, els quals veren la necessitat de comptar amb una topografia acurada. Per això demanaren ajuda a alguns membres de la SEB. Gràcies a ells i a les facilitats atorgades per l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera, enguany s'ha portat a terme aquesta iniciativa.

Es tracta d'una escletxa de distensió mecànica, originada per la proximitat al penya-segat, oberta completament en dunes fòssils, que es troben actualment a 120 m d'altitud sobre el nivell del mar. 

Una relativament modesta decoració d'espeleotemes no li resta importància, ja que al seu interior s'han pogut trobar, a més de restes de mol·luscs endèmics que mai s'havien documentat dins coves, restes de juvenils de Myotis myotis, una espècie de ratapinyada avui inexistent a l'illa.

Podeu trobar els detalls al següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear:

L’AVENC DE SA CASILLA (EL PILAR DE LA MOLA, FORMENTERA), per Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU, Carlos Vicente LAGO, Sergi RAMIRO, Enric TORRES, Damià VICENS i Joan J. FORNÓS.

La Font des Verger

La Font des Verger, que trobam a Mallorca dins del terme de Sóller, és una important surgència en el barranc de Biniaraix que va començar a ser explorada a principis dels anys 70 del segle passat. El seu desenvolupament, amb un sifó de 300 m de longitud, afegit a la complicació de traslladar el material de busseig fins a la seva ubicació ha fet que a dia d'avui el coneixement que en tenim encara resti incomplet.

En el nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear es fa un repàs a la història de la seva exploració i s'actualitza la topografia amb les dades de la darrera campanya que s'hi va fer, l'any 2009, que encara restaven sense publicar.

Podeu llegir l'article en el següent enllaç:

LA FONT DES VERGER (SÓLLER, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Antoni CROIX, Pere GAMUNDÍ, Miquel À. PERELLÓ, Jaume POCOVÍ, Joan J. FORNÓS i Juan J. ENSEÑAT

Sistema Gleda-Camp des Pou

Per tancar el número 3 de la nostra revista, amb un desenvolupament total de més de 14 km, tenim un dels majors sistemes de coves subaquàtics les nostres illes, el sistema Gleda-Camp des Pou.

Després d'un parèntesi en les activitats realitzades en aquest sistema de coves interconnectades, els darrers anys s'han reprès i era obligat publicar una actualització. Les tasques encara són lluny de finalitzar-se, però la seva espeleometria i les dades sobre l'aire i l'aigua, a més de la història de les exploracions i la descripció de la cavitat, així com la seva relació amb el molt proper sistema Pirata-Pont-Piqueta, fan d'aquest treball una font de referència per comprendre què en sabem fins ara.

Tota la informació la podeu consultar a continuació:

SISTEMA GLEDA-CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA): ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, John Freddy FERNÁNDEZ, Bernat CLAMOR, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Joan J. FORNÓS, Davide ANSALDI, Dirk BORNEMANN, Nick FRANGLEN, Álvaro GRANELL, Pere GAMUNDÍ i Juan José ENSEÑAT.

Avencs de s'Esquena dets Ases

Compartim a continuació amb tots vosaltres una nota referent a l'exploració i topografia de dos avencs aparentment inèdits per a l'espeleologia situats a la finca de Galatzó, justament on una rondalla en feia referència. Un clar exemple de que repassar la cultura popular ens pot conduir a fer noves descobertes o, si més no, redescobrir el que segurament coneixien els nostres padrins i hem oblidat.

Com sempre, podeu descarregar el document pdf en el següent enllaç o en l'apartat corresponent al número 3 de la nostra revista en la columna de la dreta.

ELS AVENCS DE S'ESQUENA DETS ASES (GALATZÓ, CALVIÀ), per Antoni Rafel VALERO

 

Sistema Pirata-Pont-Piqueta

Per finalitzar el número 2 de la nostra revista vos presentem un treball que posa al dia les exploracions realitzades els darrers anys en la Cova de Sa Piqueta (Manacor).

Interconnectada amb les veïnes coves del Pont i del Pirata, el sistema ja comptava oficialment amb 2.900 m de recorregut i per diversos motius és un conjunt emblemàtic de l'espeleologia illenca.

L'exploració d'una cova com aquesta pot ser no acaba mai i avui sabem que encara hi ha molt per fer, però això no fa que les noves fites aconseguides siguin menyspreables. Amb moltes alegries i algun ensurt, s'ha avançat molt en el coneixement d'aquesta cavitat que ha multiplicat per gairebé per tres el seu desenvolupament, assolint els 8.600 m.

Ho podeu llegir tot, com es habitual, en el següent enllaç. Esperem que vos agradi.

SISTEMA PIRATA-PONT-PIQUETA (MANACOR, MALLORCA): ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, John Freddy FERNÁNDEZ, Bernat CLAMOR, Guillem MASCARÓ, Juan J. ENSEÑAT, Joan J. FORNÓS i Joan PÉREZ.

La Cova des Ranxo des Coll

Avui vos presentem un nou treball de la nostra revista sobre una cova de recent descoberta en el llindar del terme de Santa Maria del Camí amb la Comuna de Bunyola. S'analitza la seva geomorfologia tot posant-la en context amb altres cavitats de l'entorn proper i es fa una descripció acurada.

L'article complet el podeu llegir, com sempre, en el següent enllaç o en l'apartat corresponent a les nostres publicacions d'aquesta web. 

LA COVA DES RANXO DES COLL (SANTA MARIA DEL CAMÍ, MALLORCA). DESCRIPCIÓ, CONTEXTUALITZACIÓ I ASPECTES DESTACATS, per Gabriel SANTANDREU, Juan José ENSEÑAT, Vicenç PLA, Àngel GINÉS, Miquel Àngel GUAL i Bernat GAVIÑO.

Nota referent a la zona de Can Frasquet

És de sobra coneguda en el món de l’espeleologia illenca la zona de Can Frasquet, a Manacor, per la gran densitat de coves s’hi poden trobar, la fama d’alguna de les quals es remunta a temps antic. Sobre elles s’han fet nombrosos i extensos estudis, i encara a dia d’avui s’hi segueix treballant per conèixer-les millor. 

Vos presentem avui una nota breu, per presentar la topografia de dues cavitats, una d’elles inèdita, situades en aquesta zona.

BREUS APORTACIONS A LES COVES DE LA ZONA DE CAN FRASQUET (MANACOR, MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Alejandro PILARES i Gabriel SANTANDREU

Martel i les coves de Mallorca

Dins del número 2 dels Papers de la Societat Espelològica Balear, vos presentem un breu treball molt interessant sobre les coves de Mallorca al llibre que É. A. Martel publicà l'any 1900. 

Considerat sovint la persona que assentà les bases de l'espeleologia com a ciència, Martel visità Mallorca i algunes de les cavitats més conegudes del seu temps en diverses ocasions.

El podeu consultar a continuació:

LES COVES DE MALLORCA AL LLIBRE D'ÉDOUARD-ALFRED MARTEL "LA SPÉLÉOLOGIE OU SCIENCE DES CAVERNES" (1900), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Nous articles del monogràfic de les Coves del Drac

Tenim el gust de presentar dos articles del número monogràfic de les Coves del Drac.

El primer aporta dades sobre l'atmosfera interior dels sectors inaccessibles per els turistes: la Cova Negra i la Cova Blanca. El podeu consultar en el següent enllaç:

DINÀMICA DE L'ATMOSFERA DELS SECTORS NO TURÍSTICS DE LES COVES DEL DRAC, per Joan J. FORNÓS, Ana ENTRENA i Joaquín GINÉS

El segon fa un recull de les petites coves de les rodalies presentant la seva topografia i una breu descripció. També el podeu consultar en el següent enllaç:

LES CAVITATS PROPERES A LES COVES DEL DRAC (MANACOR, MALLORCA): DESCRIPCIÓ I REFLEXIONS SOBRE LA SEVA POSSIBLE RELACIÓ, per Juan José ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU i Francesc GRÀCIA

Les exploracions subaquàtiques a les Coves del Drac

Aquesta setmana us presentem un nou i molt interessant article sobre la història de l'espeleobusseig a les Coves del Drac. Des de l'expedició britànica de 1990, amb les primeres extensions subaquàtiques, fins els darrers descobriments de 2019 que, en conjunt, han triplicat l'extensió total de la cavitat.

LES EXPLORACIONS SUBAQUÀTIQUES A LES COVES DEL DRAC (MANACOR, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, John Freddy FERNÁNDEZ, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, Davide ANSALDI, Bernat CLAMOR, Miquel Àngel PERELLÓ, Miquel Àngel VIVES, Pere GAMUNDÍ, Álvaro GRANELL, Nicolás BETTON, Dirk BORNEMANN i Nick FRANGLEN 

Nou plànol topogràfic de les Coves del Drac

S'ha fet esperar però ja la tenim aquí. La més recent topografia de les Coves del Drac.
 
Una cova emblemàtica i de referència no només pel turisme, com s'ha posat de manifest en els anteriors treballs que fan un repàs a la seva història, es mereixia una actualització acurada del seu plànol, tant terrestre com subaquàtic.

No ens cansarem d'agrair a la propietat i a tots els seus empleats la seva col·laboració i paciència al llarg del temps emprat.

La podeu veure amb tot detall en el darrer article publicat avui dels Papers de la Societat Espeleològica Balear: 

NOU PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LES COVES DEL DRAC (MANACOR, MALLORCA), per Juan José ENSEÑAT, Francesc GRÀCIA, Antelm GINARD, Guillem MASCARÓ, Gabriel SANTANDREU, John Freddy FERNÁNDEZ, Miquel TRIAS, Joan PÉREZ, Pere BOVER, Antoni CIRER, Vicenç PLA, Juan Carlos LÁZARO, Damià VICENS, Davide ANSALDI, Francesc Xavier BASCUÑANA, Bernat CLAMOR, Andrés LOZANO, Miquel Àngel PERELLÓ, Miquel Àngel GUAL, Miquel Àngel VIVES, Bernat GAVIÑO, Pere GAMUNDÍ, Moisès BONNIN, Álvaro GRANELL, Nicolás BETTON, Nick FRANGLEN i Dirk BORNEMANN

Principals etapes d'exploració de les Coves del Drac

 

Ens complau anunciar que ja està disponible per a la consulta i descàrrega un nou article del monogràfic de les Coves del Drac. 

Podeu trobar-lo en el següent enllaç o en l'aparat corresponent a publicacions d'aquesta web.

PRINCIPALS ETAPES DE L'EXPLORACIÓ I TOPOGRAFIA DE LES COVES DEL DRAC (MANACOR, MALLORCA), per Àngel GINÉS, Gabriel SANTANDREU, Francesc GRÀCIA, Juan José ENSEÑAT i Joaquín GINÉS.