Amb un recorregut de quasi mig kilòmetre la cova de sa Punta des Moro és una cavitat ressenyable, que requereix d'experiència i coratge. Mentre la zona propera a l'entrada manté unes característiques pròpies d'una cova marina típica, a la part interior es presenta com una cavitat anquialina.
LA COVA DE SA PUNTA DES MORO (MANACOR, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Bernat CLAMOR, Mateu FEBRER i Juan J. ENSEÑAT.
Es diu que antigament, al port de Felanitx, quan l'ase deixava la seva existència terrenal no era estrany que acabés dins un forat que, de manera natural, s'obria al terra de la garriga. Tot-hom de Portocolom sabia d'aquell indret, que era i és conegut com la Cova dets Ases.
Freqüentada des de la prehistòria, fou explorada pels espeleòlegs en diversos moments, descobrint-se a les acaballes del segle XX que connecta amb la mar mitjançant diversos sifons. En la direcció de terra endins la passada dècada es forçà un pas i les noves sales, amb més llacs, animaren la perspectiva d'importants continuacions subaquàtiques.
L'exploració, topografia, documentació i estudi de la cavitat segueix en marxa, però és just donar a conèixer el que ja se sap d'aquesta cavitat, amb un tast dels nous descobriments que ja li confereixen més de 3 km de recorregut total.
A continuació presentem, dins dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, aquest treball, que podeu llegir mitjançant el següent enllaç:
LA COVA DETS ASES (FELANITX, MALLORCA), ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Miquel Àngel PERELLÓ, Juan José ENSEÑAT, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Jhon Freddy FERNÁNDEZ, Miquel Àngel VIVES, Ana ENTRENA, Joan J. FORNÓS, Nick FRANGLEN, David LLADÓ, Gabriel SANTANDREU i Auba BORRÀS.
La Cova dets Ases és una cova declarada Zona Especial de Conservació (ZEC, codi ES5310043), pel que l'accés està restringit i és necessària l'autorització de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears per accedir-hi.
Tots els detalls els trobareu a continuació:
LA CAMPANYA DE ROBERT DE JOLY A MALLORCA L'ANY 1929. UNA VALORACIÓ DES DELS PUNTS DE VISTA ESPELEOLÒGIC I GEOLÒGIC, per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.
Alguns ja coneixen la surgència submarina d'aigua dolça que apareix a l'oest de la platja des Coll Baix, a Alcúdia, però fins fa poc no s'havia explorat a fons. Sembla haver-se desenvolupat aprofitant l'estratificació pràcticament vertical del rocam de la zona, el que li confereix un traçat gairebé rectilini i s'ha aconseguit ara aixecar la topografia fins a 150 m de l'entrada, on l'acumulació de pedres i restes de Posidonia oceanica barren el pas.
En el següent enllaç trobareu documentada l'exploració i els detalls geològics d'aquesta interessant cavitat.
ES DOLÇ DES COLL BAIX (ALCÚDIA,MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Joan PÉREZ, Josep CANYELLES, Francesc Xavier TORRES, Antoni LLABRÉS, Joan MAYOL, Sebastià ROTGER, Joan J. FORNÓS i Juan J. ENSEÑAT.
Una part fonamental de l'espeleologia és la prospecció del terreny a la recerca de noves cavitats. Fins i tot la troballa de coves de modestes dimensions és un fet important, perquè d'una manera o altra totes augmenten el coneixement del medi que ens envolta.
Avui presentam un treball sobre una sèrie de noves cavitats trobades al terme de Fornalutx.
Ho podeu llegir a continuació:
NOVES CAVITATS A LA ZONA DE LA COMUNA DE FORNALUTX (MALLORCA), per Tomeu PLOMER, Miquel RAMIS, Imma FUSTER i Samuel MARTÍNEZ.
Per acomiadar aquest any, i el quart número de la nostra revista, hem reservat un treball que rememora les darreres tres dècades d'un dels grups espeleològics emblemàtics de les Illes, el grup EST. És la continuació natural d'un treball previ publicat a la revista Endins que, l'any 1989, ja feia un repàs dels seus primers vint anys. En conjunt, és gairebé mig segle ininterromput d'espeleologia en majúscules.
Desaparegut l'EST, el 2017, promovent amb altres grups la creació de la Societat Espeleològica Balear, al llarg d'aquestes pàgines queda palès que els nous espeleòlegs hauran d'esforçar-se de valent per estar a l'altura de les fites aconseguides per aquest envejable equip. Començaren quan gairebé tot estava per fer, i any rere any feren descobriments, exploracions, topografies i estudis. Participaren i organitzaren congressos i simposis arreu del món. Publicaren en revistes científiques locals, nacionals i internacionals. I els seus integrants, que encara avui dia ens acompanyen, continuen treballant i compartint l'experiència adquirida.
Documentat a consciència i ple de referències bibliogràfiques per qui desitgi aprofundir en la matèria, el podeu llegir a continuació:
GRUP ESPELEOLÒGIC EST: 1968-2017. MIG SEGLE D'ESPELEOLOGIA MALLORQUINA (2ª PART, 1989-2017), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS
Salut, coves i bones festes de Cap d'Any!