Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris research. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris research. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de setembre del 2025

La Cova dets Ases

Es diu que antigament, al port de Felanitx, quan l'ase deixava la seva existència terrenal no era estrany que acabés dins un forat que, de manera natural, s'obria al terra de la garriga. Tot-hom de Portocolom sabia d'aquell indret, que era i és conegut com la Cova dets Ases. 

Freqüentada des de la prehistòria, fou explorada pels espeleòlegs en diversos moments, descobrint-se a les acaballes del segle XX que connecta amb la mar mitjançant diversos sifons. En la direcció de terra endins la passada dècada es forçà un pas i les noves sales, amb més llacs, animaren la perspectiva d'importants continuacions subaquàtiques. 

L'exploració, topografia, documentació i estudi de la cavitat segueix en marxa, però és just donar a conèixer el que ja se sap d'aquesta cavitat, amb un tast dels nous descobriments que ja li confereixen més de 3 km de recorregut total.

A continuació presentem, dins dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, aquest treball, que podeu llegir mitjançant el següent enllaç:

LA COVA DETS ASES (FELANITX, MALLORCA), ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Miquel Àngel PERELLÓ, Juan José ENSEÑAT, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Jhon Freddy FERNÁNDEZ, Miquel Àngel VIVES, Ana ENTRENA, Joan J. FORNÓS, Nick FRANGLEN, David LLADÓ, Gabriel SANTANDREU i Auba BORRÀS.

 

Galeria de l'Inframon, Cova dets Ases (Foto: M.A. Perelló)

La Cova dets Ases és una cova declarada Zona Especial de Conservació (ZEC, codi ES5310043), pel que l'accés està restringit i és necessària l'autorització de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears per accedir-hi.

dimarts, 22 d’octubre del 2024

Coves costaneres a l'Adriàtic oriental

Urinjka cave entrance (photo: P. Kovač Konrad)
Les coves de la franja costanera de Croàcia presenten un gran interès científic en general i per l'estudi de les variacions del nivell de la mar en particular.

Des d'allà ens arriba un nou article que tracta de sintetitzar la visió espeleològica que actualment es té sobre aquesta regió i la seva importància, pels complexos processos geològics, hidrològics i geològics que hi conflueixen.

COASTAL CAVE CHARACTERISTICS AND SPELEOTHEMS AS INDICATORS OF SEA-LEVEL CHANGE IN THE EASTERN ADRIATIC, by Nina LONČAR & Petra KOVAČ KONRAD.

Esperam que sigui del vostre interès.


divendres, 19 d’agost del 2022

La cova de Sant Ferran (Formentera)

Cova de Sant Ferran - Sector Sud (Foto: J.J. Enseñat)

Les obres de construcció d'uns edificis a Sant Ferran de ses Roques han descobert l'entrada d'una petita cova amb restes arqueològiques.

Uns membres de la SEB s'hi van desplaçar, a petició del Consell Insular de Formentera, per avaluar la cova des del punt de vista espeleològic i a conseqüència de l'exploració i topografia realitzades es presenta el següent treball.

Formentera té un gran potencial espeleològic, que resta en gran manera desconegut. Sense comptar amb un exhaustiu inventari, també es fa un repàs a les publicacions espeleològiques que han estat fruit de campanyes passades i estudis duts a terme a l'illa.

Ho podeu llegir a continuació:

LA COVA DE SANT FERRAN (SANT FERRAN DE SES ROQUES, FORMENTERA) I LA HISTÒRIA DE LES RECERQUES SUBTERRÀNIES A L'ILLA, per Francesc GRÀCIA i Juan J. ENSEÑAT.

 

dimarts, 19 d’abril del 2022

Joaquim Maria Bover

Fotografia de JM Bover, per Virenque

Dins de la primera meitat del s. XIX a Mallorca destaca la personalitat de Joaquim Maria Bover, polifacètic autor de diversos treballs pioners sobre diferents coves de l'illa: les Coves d'Artà (Capdepera), la Cova Nova de Son Lluís (Porreres), la Cova de Can Sion (Pollença) i la Cova de Canet (Esporles).

A continuació presentam un treball que analitza la seva obra, des de la perspectiva espeleològica, per la gran repercussió que va tenir en la bibliografia posterior. Sense cap dubte es pot afirmar que es tracta d'un personatge de referència.

L'OBRA ESPELEOLÒGICA DE JOAQUIM MARIA BOVER DE ROSSELLÓ (1810-1865), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.

Amb aquest interessant text encetam el número 5 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear.


dimecres, 19 de gener del 2022

Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca

Dins de la nova monografia de la Societat d'Història Natural de les Balears (núm. 34), titulada "De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea", podem trobar un capítol que resumeix, de la mà d'alguns dels nostres socis, l'evolució de les investigacions sobre el carst i l'espeleologia a Mallorca. 

Ho podeu trobar en el següent enllaç:

LES INVESTIGACIONS SOBRE EL CARST I LES COVES DE MALLORCA, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS i Joan J. FORNÓS

Queda palès, al llarg d'aquestes pàgines, que molt s'ha avançat d'ençà dels treballs del pioner Equip Mallorquí d'Espeleologia, allà per als anys 50 del segle passat, però si alguna cosa tenim clara és que encara queda molt per fer, per descobrir, per estudiar i per aprendre.


dimecres, 5 de gener del 2022

Finalitzat el número 4 de la revista

Com avançàvem fa uns dies, el número 4 de la nostra revista està tancat. 

Portada: Gour de l'Infern de les Coves d'artà. Contraportada: Columnes de l'Infern de les Coves d'Artà (Fotos: M.A. Gual)

A les cobertes tenim dues vistes de la sala anomenada l'Infern, de les Coves d'Artà.
A la portada, s'identifica clarament el nivell màxim d'inundació d'un gran gour, actualment eixut, que evidencia, per l'ennegriment inferior, haver estat ple d'aigua en temps històricament recents. Aquesta coloració correspon als residus dipositats a terra pels sistemes d'il·luminació emprats anteriorment a l'electrificació.
A la contraportada, es veu una enfilació de grans columnes de 15 m d'alçada a la part sud-est de la sala.

En aquest número hem recopilat 7 articles, de caràcter divers, i el comiat que els amics de la UEM han dedicat al desaparegut i ben volgut company Josep Márquez.

El resultat són 142 pàgines, 140 figures i a prop de 350 referències bibliogràfiques, a càrrec de 28 autors tant d'aquí com de fora.

El podeu consultar en un sol fitxer o per articles individuals en l'enllaç a dalt a la dreta de la pàgina.

Esperam que aviat estigui també disponible, en virtut dels acords establerts, en la Biblioteca Digital de les Illes Balears, Dialnet i RACO, tal com els números anteriors.

Però ja ens hem posat a treballar en el número 5, i esperam noves i interessant contribucions per aquest 2022.


divendres, 10 de setembre del 2021

El clima dels darrers 2700 anys estudiat a partir d'estalagmites de coves de Manacor

El clima dels darrers 2700 anys a partir d'estalagmites

Aquest interessant treball, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, presenta una reconstrucció del clima de Mallorca durant l'holocè més recent, en base a l'estudi geocronològic, isotòpic i d'elements traça desenvolupat sobre estalagmites de dues coves manacorines: la Cova de sa Balma des Quartó i les Coves del Pirata. Així mateix s'han fet observacions sobre el clima subterrani i els degoteigs dins algunes cavitats de la zona (Coves del Drac i Cova de sa Balma des Quartó), centrats en l'estudi isotòpic i geoquímic dels precipitats calcaris actuals produïts experimentalment sobre plaques de vidre.

Tot això ha permès establir un registre paleoclimàtic gairebé continu dels darrers 2700 anys, que abraça des del període talaiòtic fins a l'era pre-industrial. El registre obtingut denota una acusada variabilitat climàtica, amb l'existència d'importants períodes d'aridesa ocorreguts cap a les darreries de l'imperi romà i, sobretot, des del final de l'època medieval fins a mitjans del que es coneix com la petita edat del gel, és a dir aproximadament entre els anys 900 i 1400 de l'era actual. Aquesta variabilitat climàtica recent és interpretada al llarg de l'article en relació amb les particularitats de la circulació atmosfèrica de l'hemisferi nord, a l'àrea concreta de la Mediterrània occidental.

Podeu accedir a l'article, del qual és coautor un dels nostres socis i que a més es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277379121003449

 

dilluns, 28 de juny del 2021

Els espeleotemes freàtics de les Coves d'Artà

Sobrecreixements freàtics al sector del "Purgatori" de les Coves d'Artà (Foto: M.A. Gual)
Si en el número 3 de la nostra revista podíem llegir un article que resumia el coneixement que tenim sobre l'últim interglacial (fa uns 120.000 anys) a partir dels sobrecreixements freàtics, ara ens anem molt més enrere, al miocè superior i el pliocè (entre els 5,8 i els 2,6 milions d'anys).

Aquesta és l'edat que tenen els diferents sobrecreixements freàtics que podem observar en les famoses Coves d'Artà. La recerca realitzada durant anys sobre aquestes formacions havia produït múltiples treballs dispersos en diferents revistes especialitzades en anglès.

Avui vos presentem un nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, que en fa un compendi força exhaustiu i en català.

Esperem que sigui del vostre interès:

ELS ESPELEOTEMES FREÀTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR I PLIOCÈ DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Oana A. DUMITRU, Jacqueline AUSTERMANN, Victor J. POLYAK, Yemane ASMEROM i Bogdan P. ONAC

divendres, 21 de maig del 2021

Espeleotemes freàtics a Investigación y Ciencia, maig de 2021

Revista Investigación y Ciencia, maig 2021

Dins del món de les revistes de divulgació científica existents a l'actualitat Investigación y Ciencia, la versió espanyola de Scientific American, és un referent destacat.

Per això és un plaer poder dir que en el seu número d'aquest mes de maig dues planes ben il·lustrades estan dedicades a la recerca realitzada a propòsit dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes, una nota de la qual són autors dos dels nostres socis i de la que hem parlat anteriorment en diverses ocasions.

Ho podeu trobar en línia en el següent enllaç:

Espeleotemas freáticos, por Joan J. Fornós y Antoni Merino.  Investigación y Ciencia, mayo 2021. De cerca.


dimecres, 12 de maig del 2021

La visita de Norbert Font i Sagué a Mallorca

Retrat de Norbert Font i Sagué (Revista La Actualidad, 26/04/1910)

Mn. Norbert Font i Sagué és considerat un dels personatges pioners de l'espeleologia a Catalunya, on és reconeguda la seva la tasca fins i tot en forma d'un premi anual que porta el seu nom.

Aquí a les Illes no és tan famós, probablement pels pocs treballs que realitzà en aquestes terres. No obstant, fa temps que se coneix que a la Cova Nova de Son LLuís (Porreres) hi ha una inscripció amb el seu nom i fins ara els motius pels quals Font i Sagué va visitar aquesta cavitat romanien desconeguts.

Avui vos presentam el primer treball del número 4 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, una interessant recerca epistolar que il·lumina les raons que portaren a Font i Sagué a visitar Mallorca l'any 1909. 

El podeu llegir en el següent enllaç:

NORBERT FONT I SAGUÉ A MALLORCA (22-23 DE FEBRER DE 1909): PROSPECCIÓ D'AIGÜES SUBTERRÀNIES I VISITA A LA COVA NOVA DE SON LLUÍS DE PORRERES, per Enric ARAGONÈS i VALLS.

 

dilluns, 21 de desembre del 2020

El nivell marí durant el darrer interglacial

Sobrecreixement freàtic corresponent al MIS-5 (foto: A. Merino)
A partir dels anys 70 del segle passat la datació mitjançant radioisòtops dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes obrí una nova i exitosa via per conèixer millor les variacions del nivell de la mar en el passat. A dia d'avui és molta la recerca que s'ha fet sobre aquest tema, però fins ara es trobava dispersa i majoritàriament en anglès.

En un moment històric en que l'estudi del canvi climàtic a escala global prediu l'ascens del nivell de la mar, l'estudi de com es va comportar el nivell marí en el passat és de gran importància. I aquesta tècnica aplicada a les nostres coves ha donat els darrers anys fruits en forma de publicacions de primera línia.

Presentem en els Papers de la Societat Espeleològica Balear un treball que recopila l'estat actual d'aquesta recerca, aclarint conceptes i amb una àmplia bibliografia per a qui estigui interessat.

EL NIVELL MARÍ A MALLORCA DURANT EL DARRER INTERGLACIAL (MIS-5): ESTAT DE LA QÜESTIÓ BASAT EN LES DATACIONS D'ESPELOTEMES FREÀTICS, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA, Paola TUCCIMEI, Michele SOLIGO, Bogdan P. ONAC i Victor J. POLYAK 


dimarts, 17 de novembre del 2020

Les rondalles de l'Arxiduc

Gravat de l'entrada de les Coves d'Artà (TOBELLA 1882)
Si en el passat número de la nostra revista ens fèiem ressò de les coves dins l'aplec de rondalles de Mossèn Alcover, era de necessitat revisar també l'altre gran recopilació que va fer l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria sobre aquests contes de la nostra cultura polular. 

Amb trets distintius en quant al seu estil les "rondayes" que transcriu l'Arxiduc també inclouen referències al món subterrani i constitueixen una font d'informació rellevant per a l'espeleologia local.

Així doncs, sense més dilació, aquí ho podeu llegir:

LES "RONDAYES DE MALLORCA" DE L'ARXIDUC LLUÍS SALVADOR: UNA APROXIMACIÓ ESPELEOLÒGICA, per Joaquín GINÉS i Ángel GINÉS.

Esperam que sigui del vostre interès.


dimarts, 10 de novembre del 2020

Experimentació amb sobrecreixements freàtics

Cristalls d'aragonit i de calcita observats al microscopi electrònic (UIB)
L'article que avui presentem ens mostra uns resultats, que tot i ser preliminars, resulten molt interessants i prometedors en matèria d'experimentació sobre el terreny.

Els sobrecreixements freàtics en espeleotemes han despertat un gran interès els darrers anys per la informació que ens proporcionen sobre les variacions del nivell de la mar i el canvi climàtic en el passat. Però el mecanisme mitjançant el qual es formen aquestes cristal·litzacions encara està poc estudiat. Un experiment que encara es troba en marxa tracta d'observar el fenomen sobre el terreny i les variables que hi intervenen. Aquí tenim els primers resultats.

Com sempre ho podeu llegir aquí:

SOBRECRECIMIENTOS FREÁTICOS EN ESPELEOTEMAS (POS): UNA EXPERIMENTACIÓN CON PLACAS DE VIDRIO (DATOS PRELIMINARES), por Ana ENTRENA, Joan J. FORNÓS, Lluís GÓMEZ-PUJOL y Luis F. AUQUÉ.