Al llit del torrent de cala Pi, a la marina de Llucmajor, es pot trobar un pou documentat al segle XIV. Un patrimoni que s'havia oblidat i va ser retrobat. L'any 1997 s'hi va davallar, trobant gairebé al fons una petita cavitat, que restava encara inèdita.
Aquesta construcció representa un valor històric material, lligat també a llegendes populars, que val la pena defensar i conservar. I per si no fos prou, el seu estudi ens dona accés directe a la geologia de la zona, dontant-lo també d'interès científic.
Podeu llegir els detalls en aquest article dels Papers de la SEB:
A Manacor, a la bocana de cala Magraner, una cavitat subaquàtica és tràgicament coneguda per un accident que costà la vida a un bussejador l'any 2002. La seva posterior exploració i topografia és d'aquelles tasques que per diversos motius restaven inèdites, fins ara.
Amb un recorregut de quasi mig kilòmetre la cova de sa Punta des Moro és una cavitat ressenyable, que requereix d'experiència i coratge. Mentre la zona propera a l'entrada manté unes característiques pròpies d'una cova marina típica, a la part interior es presenta com una cavitat anquialina.
A les coves anquialines, aquelles que situades en la franja costanera contenen llacs on es mescla l'aigua marina i l'aigua dolça, s'hi pot trobar fauna aquàtica diversa.
El romanès Emil Racovitza, fou pioner en el seu estudi amb el descobriment de l'espècie més emblemàtica a principis del segle XX, la Typhlocirolana moraguesi, a les Coves del Drac (Manacor). Aquest fet es considera l'inici de la bioespeleologia.
D'aleshores ençà s'han anat descobrint noves espècies a les nostres coves i avui presentem en els Papers de la SEB un article que actualitza l'inventari d'espècies que hi han estat documentades.
Avui, dins els Papers de la SEB, presentem un article que és resultat d'una feina de camp extensa en el temps. La Cova de sa Font, a l'illa de sa Dragonera, pareixia oferir amb la seva forma un escenari exemplar per estudiar la concentració estacional de CO₂. Un fet observat en major o menor grau en altres cavitats.
Les observacions durant les visites no deixen de ser mesures en un moment concret. Per assegurar el que la intuïció deia era necessari col·locar sensors ambientals que de manera continuada enregistressin l'evolució del CO₂ i altres paràmetres ambientals dins de la cova.
Els resultats obtinguts suporten així les conclusions que associen la concentració de CO₂ amb la dinàmica atmosfèrica causada per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior d'aquesta cavitat. La renovació de l'aire, amb l'entrada d'aire fred exterior a la tardor-hivern disminueix la concentració de CO₂, mentre que l'estancament de l'aire interior permet que el CO₂ s'hi acumuli els mesos que l'exterior és més càlid.
Es diu que antigament, al port de Felanitx, quan l'ase deixava la seva existència terrenal no era estrany que acabés dins un forat que, de manera natural, s'obria al terra de la garriga. Tot-hom de Portocolom sabia d'aquell indret, que era i és conegut com la Cova dets Ases.
Freqüentada des de la prehistòria, fou explorada pels espeleòlegs en diversos moments, descobrint-se a les acaballes del segle XX que connecta amb la mar mitjançant diversos sifons. En la direcció de terra endins la passada dècada es forçà un pas i les noves sales, amb més llacs, animaren la perspectiva d'importants continuacions subaquàtiques.
L'exploració, topografia, documentació i estudi de la cavitat segueix en marxa, però és just donar a conèixer el que ja se sap d'aquesta cavitat, amb un tast dels nous descobriments que ja li confereixen més de 3 km de recorregut total.
A continuació presentem, dins dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, aquest treball, que podeu llegir mitjançant el següent enllaç:
LA COVA DETS ASES (FELANITX, MALLORCA), ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Miquel Àngel PERELLÓ, Juan José ENSEÑAT, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Jhon Freddy FERNÁNDEZ, Miquel Àngel VIVES, Ana ENTRENA, Joan J. FORNÓS, Nick FRANGLEN, David LLADÓ, Gabriel SANTANDREU i Auba BORRÀS.
La Cova dets Ases és una cova declarada Zona Especial de Conservació (ZEC, codi ES5310043), pel que l'accés està restringit i és necessària l'autorització de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears per accedir-hi.
Com s'havia anunciat, era la nostra intenció dedicar el volum d'enguany a Àngel Ginés, i el fet de ser el volum més gran dels Papers de la SEB (19 articles, 284 pàgines), ha complert totes les expectatives. Volem expressar el nostre agraïment als autors i col·laboradors.
Trobareu tot el contingut del volum (número 7) en aquesta pàgina.
Les Coves de Campanet són la cavitat turística més important de la Serra de Tramuntana. Foren descobertes l'any 1945 i atragueren, de bon començament, l'atenció del públic general i d'estudiosos i naturalistes. Allà es trobà, al voltant de l'entrada, el primer Myotragus després que Dorothea Bate descrivís l'espècie, i més recentment una nova espècie de pseudoescorpí, el Chthonius campaneti.
L'única topografia de que es disposava fins ara havia estat aixecada el 1946, abans de traçar els camins del recorregut turístic. Seguint l'estela d'anteriors treballs un equip de la SEB ha abordat l'aixecament un nou plànol topogràfic, que es presenta a continuació:
Els rituals funeraris dels enterraments en calç són dels enigmes arqueològics del Mediterrani a l'Edat del Ferro que es resisteixen a ser compresos. Es poden trobar en coves i balmes i el seu estudi és complexe, pel que fins ara s'hi ha treballat poc. S'han formulat diferents teories sobre el procediment que donà lloc a les restes observades i també sobre l'origen de la calç.
A continuació podeu llegir un nou article que tracta aquesta qüestió, focalitzant-se en la termodinàmica i la química de les reaccions que produeixen la calç viva a partir del carbonat càlcic de la roca, i reflexionant sobre les teories existents.
El pròxim dimarts, 19 de novembre, a les 19h, al local de la Societat Jaume Deyà i Javier Aramburu ens xerraran sobre la seva investigació a la Cova des Robiols, de la que es va publicar un article als Papers de la SEB no fa gaire.
📆 Dimarts, 19 de novembre. 19:00h 🚩 Carrer de Margarida Xirgu, 16. Palma
Al llevant de Mallorca s'han estudiat alguns paleocol·lapses. Quan col·lapsaren els buits, formats per processos de dissolució dins del material de la Unitat d'Esculls, els materials dipositats a sobre, pertanyents a la Unitat Calcàries de Santanyí, els reompliren presentant-se en forma d'una sinclinal. Això es pot observar en els penya-segats que els deixen exposats i també en els perfils realitzats mitjançant la tècnica sísmica de reflexió.
Ho podeu llegir en el nou article dels Paper de la SEB:
La presència de CO2 és força habitual dins de moltes cambres que es troben aïllades per passatges submergits a les coves de Mallorca. Entre 2019 i 2020 es van realitzar mesures i recollir mostres d'aire sistemàticament a la Cova dets Ases (Felanitx) i els seus voltants.
L'anàlisi isotòpica del diòxid de carboni permet raonar sobre el seu origen, lligat a l'aire de la zona vadosa. També s'ha estudiat el metà, present en concentracions molt més baixes.
Les coves són com càpsules del temps que ens porten informació de remotes èpoques passades. El seu accés dificultós ha protegit jaciments fòssils de gran rellevància, que gràcies a l'espeleologia poden ser ara estudiats.
En algunes coves del llevant de Mallorca s'han localitzat algunes espècies de bogamarins del miocè de gran interès.
Seguint el fil d'anteriors articles que exploren la franja costanera de Portocolom (Sa Punta I i II, cala Barbacana) es publica a continuació el recull de cavitats entre cala Marçal i cala Brafi.
S'inclou la topografia, descripció i anàlisi, relacionant-se algunes amb pretèrits nivells de la mar. Esperam que sigui del vostre interès.
Les zones d'entrada de les coves presenten unes condicions ambientals singulars per a la vida vegetal que no s'han estudiat tan extensament com altres paratges més accessibles.
En aquest article es presenta un inventari de 46 espècies de plantes que habiten a l'entrada de la Cova de Sa Gleda (Manacor).
La qüestió de quan van arribar els humans a Mallorca no és senzilla de resoldre. Si bé hi pot haver visites i incursions esporàdiques molt anteriors, ens referim amb el terme arribada a la presència estable en forma d'assentaments més o manco permanents a l'illa, capaços de deixar unes restes que han perdurat fins a l'actualitat.
Existeix un cert consens, amb algunes discrepàncies, sobre el fet que Mallorca va ser de les últimes grans illes del Mediterrani en ser colonitzades per la nostra espècie, fa entre 4.600 i 4.200 anys. No obstant això, un nou treball de recerca, entre els autors del qual figuren alguns dels nostres socis, ha empès aquesta data 1.000 anys enrere en el temps.
L'estudi realitzat des del grup de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb investigadors de les universitats de South Florida, Harvard i New Mexico, es basa en alguns elements presents a la Cova Genovesa (Manacor).
La datació de l'antiguitat de la passera, avui dia submergida prop d'un metre i formada per grans blocs col·locats un sobre l'altre, que devia facilitar l'accés a peu des de la sala d'entrada fins a l'anomenada sala de les Rates-pinyades, a través del llac, s'ha basat en l'anàlisi d'una franja observable de diferent coloració que presenta en la seva part superior.
Tot apunta al fet que aquesta franja correspon a precipitat de calcita al nivell de l'aigua en l'època que la passera podia ser usada. D'aquesta manera, essent el nivell de les aigües del llac el mateix nivell freàtic marí, i basant-se en els models actuals que descriuen la variació del nivell de la mar durant l'Holocè superior, es pot estimar una antiguitat per aquesta construcció d'aproximadament 5.600 anys. Això correspon a un període d'estabilitat del nivell de la mar que durà devers 600 anys, situat a l'alçada on s'observa la franja de coloració més clara, un temps suficient per a deixar una capa de precipitat sobre els blocs d'uns pocs mil·límetres de gruix.
És ressenyable també que el model que descriu la variació del nivell de la mar es basa en la datació per radioisòtops d'espeleotemes que s'observen a diferents alçades en aquesta i altres cavitats de la zona.
Mentres perdura encara la incògnita de l'ús que l'home prehistòric donava a aquesta cavitat, l'estimació de l'antiguitat d'una de les seves construccions representa un pas endavant pel coneixement de la nostra prehistòria.
L'article ha estat publicat en la revista Communications Earth & Environment (Springer Nature) i es pot consultar en el següent enllaç:
A l'imaginari popular l'home prehistòric i les coves estan profundament relacionats.
Més allà del que hem vist a pel·lícules i ficcions varies, la relació és un fet més que comprovat i, dins dels diferents usos que la humanitat ha donat a les coves al llarg dels temps, l'enterrament és un bon exemple.
Avui presentam un nou article dels Papers de la SEB sobre les troballes a la Cova des Robiols, de Puigpunyent, que esperam sigui del vostre interés.
La tecnologia actual permet detectar la presència de
cavitats sota l'àrea on es pretén construir de manera relativament senzilla, però no
sempre ha estat així. Al llarg dels anys, algunes edificacions s'han
aixecat sense saber que a sota hi havia una cova.
La modificació
del sòl sobre les coves, no és una qüestió únicament estructural, que
pugui afectar a la integritat morfològica de la cova i també al que es
construeix a sobre, com va quedar palès en l'anterior article publicat als Papers de la SEB. Més enllà de les evidents qüestions de seguretat, pot afectar
també a la hidrologia, que regula la formació dels espeleotemes, causar
contaminació per infiltració i afectar la possible fauna, entre altres
aspectes. Per això, conèixer tot el relatiu als diferents casos és
important.
Són vàries les publicacions existents sobre l'ús del sòl a sobre de les grans
cavitats del llevant i migjorn de Mallorca, i el migjorn de Menorca. Ara s'afegeix a elles aquesta, basada en la
topografia més recent de les Coves del Drac (2019) i l'encreuament d'informació del cadastre i l'ICGIB.
Aquest any hem vist a les notícies com una cova desapareixia reblida per enderrocs. L'absència d'una legislació proteccionista ha permès que la cova des Puigderrós, una cavitat amb unes característiques poc habituals, sigui avui dia només un record.
No és la primera cova que és destruïda per la pressió urbanística, molts casos segurament no han transcendit. Però aquest episodi ens empeny a reflexionar sobre la necessitat d'un marc legal que eviti la pèrdua de coneixement del món que ens envolta.
El poc que s'ha pogut estudiar de la cova des Puigderrós, sense ser una cavitat d'una bellesa comparable a altres de més renom, li conferia uns trets geològics i morfològics molt poc usuals.
En aquest article dels Papers de la SEB, podem veure tots els detalls, la història darrera la seva descoberta i el poc coneixement que s'ha pogut arribar a treure d'ella abans de la seva desaparició.
