La cova des Drac des Rafal des Porcs. Un tresor arquelògic sota l'aigua.

El llac de la Cova des Drac des Rafal des Porcs guardava un secret. Les expedicions dels espeleobussejadors de 1997 trobaren una gran acumulació de ceràmica, des de prehistòrica fins a l'època islàmica.

Gran part del material fou recuperat. Després d'un impàs en les actuacions arqueològiques es revelà l'espoli del jaciment, però la fortuna va fer que es pogués recuperar també gran part del material sostret en una operació policial. 

Esperam que sigui del vostre interés:

LA COVA DES DRAC DES RAFAL DES PORCS (SANTANYÍ, MALLORCA). UN TRESOR ARQUEOLÒGIC RECUPERAT DE L'OBLIT, per Jaume DEYÀ, Enric COLOM MENDOZA i Francesc GRÀCIA

Aquest és el darrer article del número 5 (2022) de la nostra revista. I ja estam preparant nous treballs pel número 6.

Molts d'anys! Esperam que gaudiu d'unes bones festes de Cap d'Any.

La Cova des Drac des Rafal des Porcs

La Cova des Drac des Rafal des Porcs és una important cavitat per diversos motius. Situada a la franja costanera de Santanyí, està catalogada ZEC, i conseqüentment és d'accés restringit, ha estat freqüentada des de la prehistòria. Té un recorregut total de quasi 870 m i un desnivell de - 52 m des de l'entrada, als que s'han de sumar uns altres -18 m a l'extraordinari desenvolupament subaquàtic que conté.

És en aquesta zona inundada on l'any 1997 es descobrí un magnífic jaciment arqueològic, però sobre aquest fet ens reservam un altre treball, que veurà la llum els pròxims dies. 

Avui presentam un article que descriu la cova i repassa les exploracions realitzades en aquesta cova.

LA COVA DES RAFAL DES PORCS: EXPLORACIONS I DESCOBRIMENTS DE 1997 (SANTANYÍ, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Bernat CLAMOR, Miquel Àngel PERELLÓ, Antoni CIRER, Pere GAMUNDÍ, Damià CRESPÍ, Damià VICENS, Tomeu PLOMER, J. Freddy FERNÁNDEZ, Juan J. ENSEÑAT i Joan J. FORNÓS.

Es Dolç des Coll Baix

Alguns ja coneixen la surgència submarina d'aigua dolça que apareix a l'oest de la platja des Coll Baix, a Alcúdia, però fins fa poc no s'havia explorat a fons. Sembla haver-se desenvolupat aprofitant l'estratificació pràcticament vertical del rocam de la zona, el que li confereix un traçat gairebé rectilini i s'ha aconseguit ara aixecar la topografia fins a 150 m de l'entrada, on l'acumulació de pedres i restes de Posidonia oceanica barren el pas. 

En el següent enllaç trobareu documentada l'exploració i els detalls geològics d'aquesta interessant cavitat.

ES DOLÇ DES COLL BAIX (ALCÚDIA,MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Joan PÉREZ, Josep CANYELLES, Francesc Xavier TORRES, Antoni LLABRÉS, Joan MAYOL, Sebastià ROTGER, Joan J. FORNÓS i Juan J. ENSEÑAT.

La fauna cavernícola i el diòxid de carboni

La presència de CO₂ dins les coves en una concentració superior a la que trobam a l'aire lliure no és un fenomen estrany. Així i tot, el nombre de cavitats on l'acumulació d'aquest gas pot representar un perill és relativament baix, i en molts casos depèn de l'època de l'any. A la Cova de sa Font, a l'illa de Sa Dragonera, s'han efectuat els darrers anys estudis en aquest sentit que la converteixen en un paradigma de l'estacionalitat. El seu aire interior pot passar de tenir un 0,08% de diòxid de carboni a l'hivern a un 6% a l'estiu. En aquest cas, i en el d'altres coves semblants, l'estancament i renovació de l'aire per principis termodinàmics serien els mecanismes que regularien aquesta variació.

Però quina és la relació, si és que n'hi ha, del diòxid de carboni amb la presència de fauna cavernícola terrestre? Sembla que no és una qüestió en què s'hagi aprofundit gaire fins ara. El treball que publicam avui intenta aportar informació al respecte. Perquè simultàniament a les mesures de la composició de l'aire i temperatura també s'han mostrejat diverses espècies d'artròpodes, amb el resultat que presenten una gran tolerància a les elevades concentracions de CO₂ que s'assoleixen en aquesta cova.

Ho podeu llegir a la nostra revista:

TOLERÀNCIA DE LA FAUNA CAVERNÍCOLA TERRESTRE DE LA COVA DE SA FONT (SA DRAGONERA, ILLES BALEARS) ENVERS ALTES CONCENTRACIONS DE DIÒXID DE CARBONI, per Angel GINÉS, Alberto SENDRA, Joaquín GINÉS, Joan J. FORNÓS, José M. CALAFORRA, Oana A. DUMITRU i Ángel FERNÁNDEZ-CORTÉS. 

Coves de cala Barbacana (Portocolom)

Seguim el recorregut pel litoral de Portocolom (Felanitx), iniciat amb els treballs de Sa Punta I i II, i passam a l'altra banda de la boca del port, situant-nos a cala Barbacana. Aquí destaca un grapat de cavitats càrstiques capturades per l'erosió marina, que posa sobre la taula la relació entre ambdós fenòmens.

Ho podeu llegir a continuació:

RELACIONS ENTRE ENDOCARST I DINÀMICA LITORAL. EL CAS DE CALA BARBACANA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Pere BOVER, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Francesc GRÀCIA.

 

Coves a la Comuna de Fornalutx

Una part fonamental de l'espeleologia és la prospecció del terreny a la recerca de noves cavitats. Fins i tot la troballa de coves de modestes dimensions és un fet important, perquè d'una manera o altra totes augmenten el coneixement del medi que ens envolta.

Avui presentam un treball sobre una sèrie de noves cavitats trobades al terme de Fornalutx.

Ho podeu llegir a continuació:

NOVES CAVITATS A LA ZONA DE LA COMUNA DE FORNALUTX (MALLORCA), per Tomeu PLOMER, Miquel RAMIS, Imma FUSTER i Samuel MARTÍNEZ.

Nova espècie de cuc cavernícola

 

Descobrir una nova espècie no succeeix a qualsevol cada dia. A una cova anquialina d'Alcúdia (Mallorca), en Joan Pérez, espeleobussejador de la SEB, durant una incursió d'estudi de la cavitat, va observar un cuc que no havia vist mai. Tan extraordinari li va semblar la troballa que, gràcies a l'habitual col·laboració amb la UIB i l'IMEDEA, ara sabem que tenim una nova espècie, l'anomenada Pollentia perezi. 

El fet ha estat publicat a la revista Zoological Journal of the Linnean Society, d'aquest mes de setembre.

Fa poc més d'un segle (1904) que Racovitza encetà la bioespeleologia moderna amb un altre organisme aquàtic, la Typhlocirolana moraguesi, a les Coves del Drac (Manacor). I sembla que encara avui les nostres illes segueixen sorprenent investigadors de tot el món amb nous descobriments.

No cal dir que les coves són ambients delicats i fràgils, càpsules del temps que ens ajuden a comprendre la natura i la seva evolució com cap altre laboratori natural d'aquest planeta, i per això és fonamental la seva conservació alhora que el seu estudi seriós.

Podeu llegir la nota de premsa de la UIB amb més detalls:  

Descobert un nou gènere i espècie de cuc cavernícola a una cova costanera de la badia d’Alcúdia

Enhorabona al descobridor i tot el nostre agraïment als autors de l'article, per l'excel·lent treball.

La cova de Sant Ferran (Formentera)

Les obres de construcció d'uns edificis a Sant Ferran de ses Roques han descobert l'entrada d'una petita cova amb restes arqueològiques.

Uns membres de la SEB s'hi van desplaçar, a petició del Consell Insular de Formentera, per avaluar la cova des del punt de vista espeleològic i a conseqüència de l'exploració i topografia realitzades es presenta el següent treball.

Formentera té un gran potencial espeleològic, que resta en gran manera desconegut. Sense comptar amb un exhaustiu inventari, també es fa un repàs a les publicacions espeleològiques que han estat fruit de campanyes passades i estudis duts a terme a l'illa.

Ho podeu llegir a continuació:

LA COVA DE SANT FERRAN (SANT FERRAN DE SES ROQUES, FORMENTERA) I LA HISTÒRIA DE LES RECERQUES SUBTERRÀNIES A L'ILLA, per Francesc GRÀCIA i Juan J. ENSEÑAT.

 

La gran estabilitat del nivell de la mar a l'era preindustrial

L'interès per l'estudi del canvi climàtic mitjançant els indicis que trobem a les coves és un fet que ja hem esmentat anteriorment en aquesta pàgina. I la recerca, en la que participen alguns dels nostres socis, segueix donant el seu fruit.

Hem publicat a la nostra revista un parell de compendis referents al coneixement que es té del nivell de la mar (al miocè i al pliocè, i a l'ultim interglacial) a partir d'espeleotemes, però, essent una línia de recerca activa, continuen publicant-se nous resultats, sobretot en l'àmbit internacional.

Volem compartir amb vosaltres un estudi publicat ahir a la prestigiosa revista Science Advances que, mitjançant l'anàlisi dels sobrecreixements freàtics de les nostres coves, corresponents als darrers 4000 anys, infereix que el nivell de la mar es va mantenir estable des de gairebé fa 3000 anys fins al passat segle, moment en què comença a pujar a un ritme anòmal.

Hem de destacar que la foto del nostre company, Antoni Cirer, ha servit a més per il·lustrar la portada del número de juliol d'aquesta revista.

Ho podeu consultar a continuació (en anglès):

Onac et al. Exceptionally stable preindustrial sea level inferred from the western Mediterranean Sea. 

Joaquim Maria Bover

Dins de la primera meitat del s. XIX a Mallorca destaca la personalitat de Joaquim Maria Bover, polifacètic autor de diversos treballs pioners sobre diferents coves de l'illa: les Coves d'Artà (Capdepera), la Cova Nova de Son Lluís (Porreres), la Cova de Can Sion (Pollença) i la Cova de Canet (Esporles).

A continuació presentam un treball que analitza la seva obra, des de la perspectiva espeleològica, per la gran repercussió que va tenir en la bibliografia posterior. Sense cap dubte es pot afirmar que es tracta d'un personatge de referència.

L'OBRA ESPELEOLÒGICA DE JOAQUIM MARIA BOVER DE ROSSELLÓ (1810-1865), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.

Amb aquest interessant text encetam el número 5 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear.

Minerals derivats del guano de ratapinyada a les coves

Recentment, ha vist la llum un interessant treball realitzat per alguns dels nostres socis i publicat a la revista International Journal of Seleology.

L'espeleogènesi de la cova de sa Guitarreta, en el terme de Llucmajor (Mallorca), sembla que ha estat marcada pels processos hipogènics (la dissolució de la roca mare per aigües ascendents d'origen geotèrmic) i la seva microclimàtica encara està avui en dia influenciada per l'aigua termal que aflora al seu interior.

Aquesta microclimàtica està al darrere de l'estacionalitat d'una important colònia de ratapinyades, que l'ocupa en època de reproducció. La deposició del guano dels quiròpters, a més de contribuir a la formació de certes morfologies característiques sobre la roca, esdevé aquí en l'aparició de diversos minerals de fosfat, alguns dels quals, no s'havien observat mai en coves mallorquines.

Ho podeu llegir a continuació (en anglès):

Guano-derived morphologies and associated minerals found in Cova de sa Guitarreta, Llucmajor, Balearic Islands. Per Antoni Merino, Joan J. Fornós, Antoni Mulet i Joaquín Ginés.

Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca

Dins de la nova monografia de la Societat d'Història Natural de les Balears (núm. 34), titulada "De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea", podem trobar un capítol que resumeix, de la mà d'alguns dels nostres socis, l'evolució de les investigacions sobre el carst i l'espeleologia a Mallorca. 

Ho podeu trobar en el següent enllaç:

LES INVESTIGACIONS SOBRE EL CARST I LES COVES DE MALLORCA, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS i Joan J. FORNÓS

Queda palès, al llarg d'aquestes pàgines, que molt s'ha avançat d'ençà dels treballs del pioner Equip Mallorquí d'Espeleologia, allà per als anys 50 del segle passat, però si alguna cosa tenim clara és que encara queda molt per fer, per descobrir, per estudiar i per aprendre.

Finalitzat el número 4 de la revista

Com avançàvem fa uns dies, el número 4 de la nostra revista està tancat. 

A les cobertes tenim dues vistes de la sala anomenada l'Infern, de les Coves d'Artà.
A la portada, s'identifica clarament el nivell màxim d'inundació d'un gran gour, actualment eixut, que evidencia, per l'ennegriment inferior, haver estat ple d'aigua en temps històricament recents. Aquesta coloració correspon als residus dipositats a terra pels sistemes d'il·luminació emprats anteriorment a l'electrificació.
A la contraportada, es veu una enfilació de grans columnes de 15 m d'alçada a la part sud-est de la sala.

En aquest número hem recopilat 7 articles, de caràcter divers, i el comiat que els amics de la UEM han dedicat al desaparegut i ben volgut company Josep Márquez.

El resultat són 142 pàgines, 140 figures i a prop de 350 referències bibliogràfiques, a càrrec de 28 autors tant d'aquí com de fora.

El podeu consultar en un sol fitxer o per articles individuals en l'enllaç a dalt a la dreta de la pàgina.

Esperam que aviat estigui també disponible, en virtut dels acords establerts, en la Biblioteca Digital de les Illes Balears, Dialnet i RACO, tal com els números anteriors.

Però ja ens hem posat a treballar en el número 5, i esperam noves i interessant contribucions per aquest 2022.