divendres, 19 d’agost de 2022

La cova de Sant Ferran (Formentera)

Cova de Sant Ferran - Sector Sud (Foto: J.J. Enseñat)

Les obres de construcció d'uns edificis a Sant Ferran de ses Roques han descobert l'entrada d'una petita cova amb restes arqueològiques.

Uns membres de la SEB s'hi van desplaçar, a petició del Consell Insular de Formentera, per avaluar la cova des del punt de vista espeleològic i a conseqüència de l'exploració i topografia realitzades es presenta el següent treball.

Formentera té un gran potencial espeleològic, que resta en gran manera desconegut. Sense comptar amb un exhaustiu inventari, també es fa un repàs a les publicacions espeleològiques que han estat fruit de campanyes passades i estudis duts a terme a l'illa.

Ho podeu llegir a continuació:

LA COVA DE SANT FERRAN (SANT FERRAN DE SES ROQUES, FORMENTERA) I LA HISTÒRIA DE LES RECERQUES SUBTERRÀNIES A L'ILLA, per Francesc GRÀCIA i Juan J. ENSEÑAT.

 

dijous, 30 de juny de 2022

La gran estabilitat del nivell de la mar a l'era preindustrial

L'interès per l'estudi del canvi climàtic mitjançant els indicis que trobem a les coves és un fet que ja hem esmentat anteriorment en aquesta pàgina. I la recerca, en la que participen alguns dels nostres socis, segueix donant el seu fruit.

Hem publicat a la nostra revista un parell de compendis referents al coneixement que es té del nivell de la mar (al miocè i al pliocè, i a l'ultim interglacial) a partir d'espeleotemes, però, essent una línia de recerca activa, continuen publicant-se nous resultats, sobretot en l'àmbit internacional.

Volem compartir amb vosaltres un estudi publicat ahir a la prestigiosa revista Science Advances que, mitjançant l'anàlisi dels sobrecreixements freàtics de les nostres coves, corresponents als darrers 4000 anys, infereix que el nivell de la mar es va mantenir estable des de gairebé fa 3000 anys fins al passat segle, moment en què comença a pujar a un ritme anòmal.

Foto de sobreixements freàtics a les Coves del Drac (Manacor). Autor: Antoni Cirer
Hem de destacar que la foto del nostre company, Antoni Cirer, ha servit a més per il·lustrar la portada del número de juliol d'aquesta revista.

Ho podeu consultar a continuació (en anglès):

Onac et al. Exceptionally stable preindustrial sea level inferred from the western Mediterranean Sea. 



dimarts, 19 d’abril de 2022

Joaquim Maria Bover

Fotografia de JM Bover, per Virenque

Dins de la primera meitat del s. XIX a Mallorca destaca la personalitat de Joaquim Maria Bover, polifacètic autor de diversos treballs pioners sobre diferents coves de l'illa: les Coves d'Artà (Capdepera), la Cova Nova de Son Lluís (Porreres), la Cova de Can Sion (Pollença) i la Cova de Canet (Esporles).

A continuació presentam un treball que analitza la seva obra, des de la perspectiva espeleològica, per la gran repercussió que va tenir en la bibliografia posterior. Sense cap dubte es pot afirmar que es tracta d'un personatge de referència.

L'OBRA ESPELEOLÒGICA DE JOAQUIM MARIA BOVER DE ROSSELLÓ (1810-1865), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.

Amb aquest interessant text encetam el número 5 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear.


dijous, 10 de febrer de 2022

Minerals derivats del guano de ratapinyada a les coves

Recentment, ha vist la llum un interessant treball realitzat per alguns dels nostres socis i publicat a la revista International Journal of Seleology.

Senyals de les urpes de ratapinyades en la roca

L'espeleogènesi de la cova de sa Guitarreta, en el terme de Llucmajor (Mallorca), sembla que ha estat marcada pels processos hipogènics (la dissolució de la roca mare per aigües ascendents d'origen geotèrmic) i la seva microclimàtica encara està avui en dia influenciada per l'aigua termal que aflora al seu interior.

Aquesta microclimàtica està al darrere de l'estacionalitat d'una important colònia de ratapinyades, que l'ocupa en època de reproducció. La deposició del guano dels quiròpters, a més de contribuir a la formació de certes morfologies característiques sobre la roca, esdevé aquí en l'aparició de diversos minerals de fosfat, alguns dels quals, no s'havien observat mai en coves mallorquines.

Ho podeu llegir a continuació (en anglès):

Guano-derived morphologies and associated minerals found in Cova de sa Guitarreta, Llucmajor, Balearic Islands. Per Antoni Merino, Joan J. Fornós, Antoni Mulet i Joaquín Ginés.



dimecres, 19 de gener de 2022

Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca

Dins de la nova monografia de la Societat d'Història Natural de les Balears (núm. 34), titulada "De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea", podem trobar un capítol que resumeix, de la mà d'alguns dels nostres socis, l'evolució de les investigacions sobre el carst i l'espeleologia a Mallorca. 

Ho podeu trobar en el següent enllaç:

LES INVESTIGACIONS SOBRE EL CARST I LES COVES DE MALLORCA, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS i Joan J. FORNÓS

Queda palès, al llarg d'aquestes pàgines, que molt s'ha avançat d'ençà dels treballs del pioner Equip Mallorquí d'Espeleologia, allà per als anys 50 del segle passat, però si alguna cosa tenim clara és que encara queda molt per fer, per descobrir, per estudiar i per aprendre.


dimecres, 5 de gener de 2022

Finalitzat el número 4 de la revista

Com avançàvem fa uns dies, el número 4 de la nostra revista està tancat. 

Portada: Gour de l'Infern de les Coves d'artà. Contraportada: Columnes de l'Infern de les Coves d'Artà (Fotos: M.A. Gual)

A les cobertes tenim dues vistes de la sala anomenada l'Infern, de les Coves d'Artà.
A la portada, s'identifica clarament el nivell màxim d'inundació d'un gran gour, actualment eixut, que evidencia, per l'ennegriment inferior, haver estat ple d'aigua en temps històricament recents. Aquesta coloració correspon als residus dipositats a terra pels sistemes d'il·luminació emprats anteriorment a l'electrificació.
A la contraportada, es veu una enfilació de grans columnes de 15 m d'alçada a la part sud-est de la sala.

En aquest número hem recopilat 7 articles, de caràcter divers, i el comiat que els amics de la UEM han dedicat al desaparegut i ben volgut company Josep Márquez.

El resultat són 142 pàgines, 140 figures i a prop de 350 referències bibliogràfiques, a càrrec de 28 autors tant d'aquí com de fora.

El podeu consultar en un sol fitxer o per articles individuals en l'enllaç a dalt a la dreta de la pàgina.

Esperam que aviat estigui també disponible, en virtut dels acords establerts, en la Biblioteca Digital de les Illes Balears, Dialnet i RACO, tal com els números anteriors.

Però ja ens hem posat a treballar en el número 5, i esperam noves i interessant contribucions per aquest 2022.