L'Avenc de sa Casilla

El patrimoni espeleològic de Formentera encara està poc documentat. Per això, una cavitat amb un desnivell de quasi 40 m de fondària i més de 200 m de recorregut mereix una certa atenció.

Citat per primer cop per Montoriol i Termes (1965), l'avenc de sa Casilla ha estat visitat amb certa freqüència pels membres del grup pitiús Colgados de Formentera, els quals veren la necessitat de comptar amb una topografia acurada. Per això demanaren ajuda a alguns membres de la SEB. Gràcies a ells i a les facilitats atorgades per l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera, enguany s'ha portat a terme aquesta iniciativa.

Es tracta d'una escletxa de distensió mecànica, originada per la proximitat al penya-segat, oberta completament en dunes fòssils, que es troben actualment a 120 m d'altitud sobre el nivell del mar. 

Una relativament modesta decoració d'espeleotemes no li resta importància, ja que al seu interior s'han pogut trobar, a més de restes de mol·luscs endèmics que mai s'havien documentat dins coves, restes de juvenils de Myotis myotis, una espècie de ratapinyada avui inexistent a l'illa.

Podeu trobar els detalls al següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear:

L’AVENC DE SA CASILLA (EL PILAR DE LA MOLA, FORMENTERA), per Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU, Carlos Vicente LAGO, Sergi RAMIRO, Enric TORRES, Damià VICENS i Joan J. FORNÓS.

Robert de Joly a Mallorca (1929)

Encetam la revista aquest any amb un treball que repassa l'activitat d'un dels pioners de l'espeleologia. El francès Robert de Joly es caracteritzà per aplicar nombroses innovacions tècniques a les exploracions i, l'any 1929, va dur a terme una campanya d'exploracions a l'illa de Mallorca. Visità la Cova Figuera (Manacor), la Cova Nova de Son LLuís (Porreres), l'Avenc den Corbera (Esporles), la Cova de les Rodes (Pollença), l'Avenc d'en Trau (Andratx) i l'Avenc de Son Mas (Valldemossa), entre d'altres.

Tots els detalls els trobareu a continuació:

LA CAMPANYA DE ROBERT DE JOLY A MALLORCA L'ANY 1929. UNA VALORACIÓ DES DELS PUNTS DE VISTA ESPELEOLÒGIC I GEOLÒGIC, per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.

Presentació del llibre "Habitantes de la oscuridad"

El pròxim divendres, 9 de juny, tindrà lloc la presentació del llibre "Habitantes de la oscuridad (Fauna Ibero-balear de las cuevas)", a les 19:30h al local de la Societat.

L'autor principal, Alberto Sendra, ens presentarà aquest fenomenal treball, acompanyat d'Ángel Ginés i de Guillem X. Pons, coautors de l'obra.

Amb més de 700 pàgines i extensament il·lustrat amb fotografies i dibuixos, ben segur es convertirà en una obra de referència de la bioespeleologia.

Assemblea ordinària 2023

El pròxim 2 de maig, a les 18:30h en primera convocatòria i a les 19.00h en segona, tindrà lloc l'assemblea ordinària anual de la SEB, al local del carrer Margarida Xirgu, 16, de Palma. 

L'ordre del dia ha estat enviat per correu electrònic a tots els socis.

Xerrada sobre la Cova des Drac des Rafal des Porcs

El proper dimarts 18 d'abril, a les 19:00h, l'arqueòleg Jaume Deyà ens farà una xerrada sobre les troballes arqueològiques a la Cova des Drac des Rafal des Porcs.

Serà al local de la SHNB, carrer Margarida Xirgu, 16.

Exploració, descobriments, espolis, recuperacions, tot un seguit d'històries que ben segur seran molt interessants.

Xerrada sobre els volcans de Vanuatu

El pròxim 21 de febrer, tindrem el plaer d'acollir una xerrada sobre l'experiència del nostre company Tony Merino durant un dels seus viatges als antípodes. Il·lustrada amb les seves excel·lents fotografies, interessant i amena, ben segur serà de l'interès de molts.

 

Serà en col·laboració amb la Societat d'Història Natural de les Balears, al local del carrer Margarida Xirgu, nº16, de Palma. A les 19:00h.

Cobertes del número 5

Així, amb dues excel·lents fotografies de M.À. Perelló per a les cobertes, finalitza el número 5 de la nostra revista Papers de la Societat Espeleològica Balear, corresponent als treballs publicats el 2022.

Un total de 27 autors han signat 8 articles. Són 143 pàgines, 113 figures i 248 referències bibliogràfiques. Entre les figures s'inclouen 20 topografies inèdites. Les temàtiques d'aquest 2022 han estat diverses, des de la recerca històrica i documental a l'exploració terrestre i subaquàtica. I també ens hem apropat a qüestions que havien estat menys freqüents, com són la bioespeleologia i l'arqueologia.

Recordau que podeu accedir lliurement als continguts de tots els números en aquesta pàgina.

Estam segurs que aquest 2023, que acaba de començar, ens portarà un bon grapat de nous i molt interessants treballs, per ajudar-mos a comprendre un poc millor el món subterrani.

Salut i coves!

La cova des Drac des Rafal des Porcs. Un tresor arquelògic sota l'aigua.

El llac de la Cova des Drac des Rafal des Porcs guardava un secret. Les expedicions dels espeleobussejadors de 1997 trobaren una gran acumulació de ceràmica, des de prehistòrica fins a l'època islàmica.

Gran part del material fou recuperat. Després d'un impàs en les actuacions arqueològiques es revelà l'espoli del jaciment, però la fortuna va fer que es pogués recuperar també gran part del material sostret en una operació policial. 

Esperam que sigui del vostre interés:

LA COVA DES DRAC DES RAFAL DES PORCS (SANTANYÍ, MALLORCA). UN TRESOR ARQUEOLÒGIC RECUPERAT DE L'OBLIT, per Jaume DEYÀ, Enric COLOM MENDOZA i Francesc GRÀCIA

Aquest és el darrer article del número 5 (2022) de la nostra revista. I ja estam preparant nous treballs pel número 6.

Molts d'anys! Esperam que gaudiu d'unes bones festes de Cap d'Any.

La Cova des Drac des Rafal des Porcs

La Cova des Drac des Rafal des Porcs és una important cavitat per diversos motius. Situada a la franja costanera de Santanyí, està catalogada ZEC, i conseqüentment és d'accés restringit, ha estat freqüentada des de la prehistòria. Té un recorregut total de quasi 870 m i un desnivell de - 52 m des de l'entrada, als que s'han de sumar uns altres -18 m a l'extraordinari desenvolupament subaquàtic que conté.

És en aquesta zona inundada on l'any 1997 es descobrí un magnífic jaciment arqueològic, però sobre aquest fet ens reservam un altre treball, que veurà la llum els pròxims dies. 

Avui presentam un article que descriu la cova i repassa les exploracions realitzades en aquesta cova.

LA COVA DES RAFAL DES PORCS: EXPLORACIONS I DESCOBRIMENTS DE 1997 (SANTANYÍ, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Bernat CLAMOR, Miquel Àngel PERELLÓ, Antoni CIRER, Pere GAMUNDÍ, Damià CRESPÍ, Damià VICENS, Tomeu PLOMER, J. Freddy FERNÁNDEZ, Juan J. ENSEÑAT i Joan J. FORNÓS.

Es Dolç des Coll Baix

Alguns ja coneixen la surgència submarina d'aigua dolça que apareix a l'oest de la platja des Coll Baix, a Alcúdia, però fins fa poc no s'havia explorat a fons. Sembla haver-se desenvolupat aprofitant l'estratificació pràcticament vertical del rocam de la zona, el que li confereix un traçat gairebé rectilini i s'ha aconseguit ara aixecar la topografia fins a 150 m de l'entrada, on l'acumulació de pedres i restes de Posidonia oceanica barren el pas. 

En el següent enllaç trobareu documentada l'exploració i els detalls geològics d'aquesta interessant cavitat.

ES DOLÇ DES COLL BAIX (ALCÚDIA,MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Joan PÉREZ, Josep CANYELLES, Francesc Xavier TORRES, Antoni LLABRÉS, Joan MAYOL, Sebastià ROTGER, Joan J. FORNÓS i Juan J. ENSEÑAT.

La fauna cavernícola i el diòxid de carboni

La presència de CO₂ dins les coves en una concentració superior a la que trobam a l'aire lliure no és un fenomen estrany. Així i tot, el nombre de cavitats on l'acumulació d'aquest gas pot representar un perill és relativament baix, i en molts casos depèn de l'època de l'any. A la Cova de sa Font, a l'illa de Sa Dragonera, s'han efectuat els darrers anys estudis en aquest sentit que la converteixen en un paradigma de l'estacionalitat. El seu aire interior pot passar de tenir un 0,08% de diòxid de carboni a l'hivern a un 6% a l'estiu. En aquest cas, i en el d'altres coves semblants, l'estancament i renovació de l'aire per principis termodinàmics serien els mecanismes que regularien aquesta variació.

Però quina és la relació, si és que n'hi ha, del diòxid de carboni amb la presència de fauna cavernícola terrestre? Sembla que no és una qüestió en què s'hagi aprofundit gaire fins ara. El treball que publicam avui intenta aportar informació al respecte. Perquè simultàniament a les mesures de la composició de l'aire i temperatura també s'han mostrejat diverses espècies d'artròpodes, amb el resultat que presenten una gran tolerància a les elevades concentracions de CO₂ que s'assoleixen en aquesta cova.

Ho podeu llegir a la nostra revista:

TOLERÀNCIA DE LA FAUNA CAVERNÍCOLA TERRESTRE DE LA COVA DE SA FONT (SA DRAGONERA, ILLES BALEARS) ENVERS ALTES CONCENTRACIONS DE DIÒXID DE CARBONI, per Angel GINÉS, Alberto SENDRA, Joaquín GINÉS, Joan J. FORNÓS, José M. CALAFORRA, Oana A. DUMITRU i Ángel FERNÁNDEZ-CORTÉS. 

Coves de cala Barbacana (Portocolom)

Seguim el recorregut pel litoral de Portocolom (Felanitx), iniciat amb els treballs de Sa Punta I i II, i passam a l'altra banda de la boca del port, situant-nos a cala Barbacana. Aquí destaca un grapat de cavitats càrstiques capturades per l'erosió marina, que posa sobre la taula la relació entre ambdós fenòmens.

Ho podeu llegir a continuació:

RELACIONS ENTRE ENDOCARST I DINÀMICA LITORAL. EL CAS DE CALA BARBACANA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Pere BOVER, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Francesc GRÀCIA.

 

Coves a la Comuna de Fornalutx

Una part fonamental de l'espeleologia és la prospecció del terreny a la recerca de noves cavitats. Fins i tot la troballa de coves de modestes dimensions és un fet important, perquè d'una manera o altra totes augmenten el coneixement del medi que ens envolta.

Avui presentam un treball sobre una sèrie de noves cavitats trobades al terme de Fornalutx.

Ho podeu llegir a continuació:

NOVES CAVITATS A LA ZONA DE LA COMUNA DE FORNALUTX (MALLORCA), per Tomeu PLOMER, Miquel RAMIS, Imma FUSTER i Samuel MARTÍNEZ.