divendres, 25 de novembre de 2022

Coves de cala Barbacana (Portocolom)

Coves petites de sa Barbacana. Foto: G. Santandreu.
Seguim el recorregut pel litoral de Portocolom (Felanitx), iniciat amb els treballs de Sa Punta I i II, i passam a l'altra banda de la boca del port, situant-nos a cala Barbacana. Aquí destaca un grapat de cavitats càrstiques capturades per l'erosió marina, que posa sobre la taula la relació entre ambdós fenòmens.

Ho podeu llegir a continuació:

RELACIONS ENTRE ENDOCARST I DINÀMICA LITORAL. EL CAS DE CALA BARBACANA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Pere BOVER, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Francesc GRÀCIA.

 

dimecres, 16 de novembre de 2022

Coves a la Comuna de Fornalutx

Cavitat CF-2. Foto V. Sánchez

Una part fonamental de l'espeleologia és la prospecció del terreny a la recerca de noves cavitats. Fins i tot la troballa de coves de modestes dimensions és un fet important, perquè d'una manera o altra totes augmenten el coneixement del medi que ens envolta.

Avui presentam un treball sobre una sèrie de noves cavitats trobades al terme de Fornalutx.

Ho podeu llegir a continuació:

NOVES CAVITATS A LA ZONA DE LA COMUNA DE FORNALUTX (MALLORCA), per Tomeu PLOMER, Miquel RAMIS, Imma FUSTER i Samuel MARTÍNEZ.

dimecres, 5 d’octubre de 2022

Nova espècie de cuc cavernícola

 

Descobrir una nova espècie no succeeix a qualsevol cada dia. A una cova anquialina d'Alcúdia (Mallorca), en Joan Pérez, espeleobussejador de la SEB, durant una incursió d'estudi de la cavitat, va observar un cuc que no havia vist mai. Tan extraordinari li va semblar la troballa que, gràcies a l'habitual col·laboració amb la UIB i l'IMEDEA, ara sabem que tenim una nova espècie, l'anomenada Pollentia perezi

El fet ha estat publicat a la revista Zoological Journal of the Linnean Society, d'aquest mes de setembre.

Fa poc més d'un segle (1904) que Racovitza encetà la bioespeleologia moderna amb un altre organisme aquàtic, la Typhlocirolana moraguesi, a les Coves del Drac (Manacor). I sembla que encara avui les nostres illes segueixen sorprenent investigadors de tot el món amb nous descobriments.

No cal dir que les coves són ambients delicats i fràgils, càpsules del temps que ens ajuden a comprendre la natura i la seva evolució com cap altre laboratori natural d'aquest planeta, i per això és fonamental la seva conservació alhora que el seu estudi seriós.

Podeu llegir la nota de premsa de la UIB amb més detalls:  

Descobert un nou gènere i espècie de cuc cavernícola a una cova costanera de la badia d’Alcúdia

Enhorabona al descobridor i tot el nostre agraïment als autors de l'article, per l'excel·lent treball.


divendres, 19 d’agost de 2022

La cova de Sant Ferran (Formentera)

Cova de Sant Ferran - Sector Sud (Foto: J.J. Enseñat)

Les obres de construcció d'uns edificis a Sant Ferran de ses Roques han descobert l'entrada d'una petita cova amb restes arqueològiques.

Uns membres de la SEB s'hi van desplaçar, a petició del Consell Insular de Formentera, per avaluar la cova des del punt de vista espeleològic i a conseqüència de l'exploració i topografia realitzades es presenta el següent treball.

Formentera té un gran potencial espeleològic, que resta en gran manera desconegut. Sense comptar amb un exhaustiu inventari, també es fa un repàs a les publicacions espeleològiques que han estat fruit de campanyes passades i estudis duts a terme a l'illa.

Ho podeu llegir a continuació:

LA COVA DE SANT FERRAN (SANT FERRAN DE SES ROQUES, FORMENTERA) I LA HISTÒRIA DE LES RECERQUES SUBTERRÀNIES A L'ILLA, per Francesc GRÀCIA i Juan J. ENSEÑAT.

 

dijous, 30 de juny de 2022

La gran estabilitat del nivell de la mar a l'era preindustrial

L'interès per l'estudi del canvi climàtic mitjançant els indicis que trobem a les coves és un fet que ja hem esmentat anteriorment en aquesta pàgina. I la recerca, en la que participen alguns dels nostres socis, segueix donant el seu fruit.

Hem publicat a la nostra revista un parell de compendis referents al coneixement que es té del nivell de la mar (al miocè i al pliocè, i a l'ultim interglacial) a partir d'espeleotemes, però, essent una línia de recerca activa, continuen publicant-se nous resultats, sobretot en l'àmbit internacional.

Volem compartir amb vosaltres un estudi publicat ahir a la prestigiosa revista Science Advances que, mitjançant l'anàlisi dels sobrecreixements freàtics de les nostres coves, corresponents als darrers 4000 anys, infereix que el nivell de la mar es va mantenir estable des de gairebé fa 3000 anys fins al passat segle, moment en què comença a pujar a un ritme anòmal.

Foto de sobreixements freàtics a les Coves del Drac (Manacor). Autor: Antoni Cirer
Hem de destacar que la foto del nostre company, Antoni Cirer, ha servit a més per il·lustrar la portada del número de juliol d'aquesta revista.

Ho podeu consultar a continuació (en anglès):

Onac et al. Exceptionally stable preindustrial sea level inferred from the western Mediterranean Sea. 



dimarts, 19 d’abril de 2022

Joaquim Maria Bover

Fotografia de JM Bover, per Virenque

Dins de la primera meitat del s. XIX a Mallorca destaca la personalitat de Joaquim Maria Bover, polifacètic autor de diversos treballs pioners sobre diferents coves de l'illa: les Coves d'Artà (Capdepera), la Cova Nova de Son Lluís (Porreres), la Cova de Can Sion (Pollença) i la Cova de Canet (Esporles).

A continuació presentam un treball que analitza la seva obra, des de la perspectiva espeleològica, per la gran repercussió que va tenir en la bibliografia posterior. Sense cap dubte es pot afirmar que es tracta d'un personatge de referència.

L'OBRA ESPELEOLÒGICA DE JOAQUIM MARIA BOVER DE ROSSELLÓ (1810-1865), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.

Amb aquest interessant text encetam el número 5 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear.


dijous, 10 de febrer de 2022

Minerals derivats del guano de ratapinyada a les coves

Recentment, ha vist la llum un interessant treball realitzat per alguns dels nostres socis i publicat a la revista International Journal of Seleology.

Senyals de les urpes de ratapinyades en la roca

L'espeleogènesi de la cova de sa Guitarreta, en el terme de Llucmajor (Mallorca), sembla que ha estat marcada pels processos hipogènics (la dissolució de la roca mare per aigües ascendents d'origen geotèrmic) i la seva microclimàtica encara està avui en dia influenciada per l'aigua termal que aflora al seu interior.

Aquesta microclimàtica està al darrere de l'estacionalitat d'una important colònia de ratapinyades, que l'ocupa en època de reproducció. La deposició del guano dels quiròpters, a més de contribuir a la formació de certes morfologies característiques sobre la roca, esdevé aquí en l'aparició de diversos minerals de fosfat, alguns dels quals, no s'havien observat mai en coves mallorquines.

Ho podeu llegir a continuació (en anglès):

Guano-derived morphologies and associated minerals found in Cova de sa Guitarreta, Llucmajor, Balearic Islands. Per Antoni Merino, Joan J. Fornós, Antoni Mulet i Joaquín Ginés.



dimecres, 19 de gener de 2022

Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca

Dins de la nova monografia de la Societat d'Història Natural de les Balears (núm. 34), titulada "De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea", podem trobar un capítol que resumeix, de la mà d'alguns dels nostres socis, l'evolució de les investigacions sobre el carst i l'espeleologia a Mallorca. 

Ho podeu trobar en el següent enllaç:

LES INVESTIGACIONS SOBRE EL CARST I LES COVES DE MALLORCA, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS i Joan J. FORNÓS

Queda palès, al llarg d'aquestes pàgines, que molt s'ha avançat d'ençà dels treballs del pioner Equip Mallorquí d'Espeleologia, allà per als anys 50 del segle passat, però si alguna cosa tenim clara és que encara queda molt per fer, per descobrir, per estudiar i per aprendre.


dimecres, 5 de gener de 2022

Finalitzat el número 4 de la revista

Com avançàvem fa uns dies, el número 4 de la nostra revista està tancat. 

Portada: Gour de l'Infern de les Coves d'artà. Contraportada: Columnes de l'Infern de les Coves d'Artà (Fotos: M.A. Gual)

A les cobertes tenim dues vistes de la sala anomenada l'Infern, de les Coves d'Artà.
A la portada, s'identifica clarament el nivell màxim d'inundació d'un gran gour, actualment eixut, que evidencia, per l'ennegriment inferior, haver estat ple d'aigua en temps històricament recents. Aquesta coloració correspon als residus dipositats a terra pels sistemes d'il·luminació emprats anteriorment a l'electrificació.
A la contraportada, es veu una enfilació de grans columnes de 15 m d'alçada a la part sud-est de la sala.

En aquest número hem recopilat 7 articles, de caràcter divers, i el comiat que els amics de la UEM han dedicat al desaparegut i ben volgut company Josep Márquez.

El resultat són 142 pàgines, 140 figures i a prop de 350 referències bibliogràfiques, a càrrec de 28 autors tant d'aquí com de fora.

El podeu consultar en un sol fitxer o per articles individuals en l'enllaç a dalt a la dreta de la pàgina.

Esperam que aviat estigui també disponible, en virtut dels acords establerts, en la Biblioteca Digital de les Illes Balears, Dialnet i RACO, tal com els números anteriors.

Però ja ens hem posat a treballar en el número 5, i esperam noves i interessant contribucions per aquest 2022.


dilluns, 27 de desembre de 2021

Història del grup espeleològic EST

Topografia de l'Avenc des Gel (grup EST)

Per acomiadar aquest any, i el quart número de la nostra revista, hem reservat un treball que rememora les darreres tres dècades d'un dels grups espeleològics emblemàtics de les Illes, el grup EST. És la continuació natural d'un treball previ publicat a la revista Endins que, l'any 1989, ja feia un repàs dels seus primers vint anys. En conjunt, és gairebé mig segle ininterromput d'espeleologia en majúscules.

Desaparegut l'EST, el 2017, promovent amb altres grups la creació de la Societat Espeleològica Balear, al llarg d'aquestes pàgines queda palès que els nous espeleòlegs hauran d'esforçar-se de valent per estar a l'altura de les fites aconseguides per aquest envejable equip. Començaren quan gairebé tot estava per fer, i any rere any feren descobriments, exploracions, topografies i estudis. Participaren i organitzaren congressos i simposis arreu del món. Publicaren en revistes científiques locals, nacionals i internacionals. I els seus integrants, que encara avui dia ens acompanyen, continuen treballant i compartint l'experiència adquirida. 

Documentat a consciència i ple de referències bibliogràfiques per qui desitgi aprofundir en la matèria, el podeu llegir a continuació:

GRUP ESPELEOLÒGIC EST: 1968-2017. MIG SEGLE D'ESPELEOLOGIA MALLORQUINA (2ª PART, 1989-2017), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Salut, coves i bones festes de Cap d'Any!


dijous, 23 de desembre de 2021

Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom-, 2ª part

Cova des Banyos de na Cleo -Portocolom- (Foto: G. Santandreu)

Continuam amb l'estudi de les cavitats litorals de Portocolom, situades en aquesta ocasió a la costa oest de sa Punta. 

A diferència de les cavitats presentades en el treball anterior, que contemplava la costa est, la majoria de les cavitats tractades aquí se situen entorn del nivell marí actual, per la qual cosa els processos d'erosió marina que contribueixen a la seva evolució ara com ara hi són ben actius.

Esperam que sigui del vostre interès:

LES CAVITATS LITORALS DE SA PUNTA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), 2ª PART. DESCRIPCIÓ, TOPOGRAFIA I ASPECTES GEOMORFOLÒGICS, per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Pere BOVER


diumenge, 19 de desembre de 2021

Geologia de Sa Gleda - Camp des Pou

Dolomies trinxades mesozoiques

Sa Gleda - Camp des Pou és un dels sistemes de coves més grans de les nostres Illes, amb un desenvolupament majoritàriament subaquàtic. La seva situació correspon al contacte entre dolomies del juràssic i dipòsits carbonatats del miocè superior. 

No és cap secret que la gènesi i evolució de qualsevol cova està intrínsecament relacionada amb el tipus de material en el qual està excavada. Un fet cabdal al qual no sempre es dedica la merescuda atenció.

Avui presentam un treball, que analitza la seva geologia i en fa una anàlisi detallada a partir d'una gran quantitat de mostres obtingudes dins de la cavitat gràcies a la feina dels espeleobussejadors.

Com sempre, ho podeu llegir en el següent enllaç a la nostra revista:

ASPECTES GEOLÒGICS DEL SISTEMA ESPELEOLÒGIC GLEDA – CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA), per Joan J. FORNÓS i Francesc GRÀCIA


dimarts, 14 de desembre de 2021

Nou plànol topogràfic de les Coves d'Artà

Entrada de les Coves d'Artà, cap Vermell, Capdepera (Foto: J.J. Enseñat)

Qualsevol comentari espeleològic que fem ràpidament sobre les Coves d'Artà serà només una espipellada a la realitat. Fa uns anys algú va pensar que les primeres coves que començaren a ser visitades turísticament a Mallorca, que formen part de la cultura popular i que també han despert l'interès d'erudits i científics de tot el món, mereixien l'esforç de tenir una topografia actualitzada, perquè les existents no disposaven de gran detall ni representaven tota la seva extensió. 

Així, sense més dilació, avui presentam aquest nou plànol topogràfic, realitzat des de zero, en el que es representa amb criteris espeleològics actuals i per primer cop tota la cavitat. Esperam que sigui del vostre interès:

NOU PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Vicenç PLA, Gabriel SANTANDREU, Antoni R. VALERO, Xavier BASCUÑANA, Francesc GRÀCIA, Ana ENTRENA, Alejandro PILARES, Núria NAVARRO, Miquel TRIAS, Coral ARANDA i Miquel A. GUAL.