dimarts, 19 d’abril de 2022

Joaquim Maria Bover

Fotografia de JM Bover, per Virenque

Dins de la primera meitat del s. XIX a Mallorca destaca la personalitat de Joaquim Maria Bover, polifacètic autor de diversos treballs pioners sobre diferents coves de l'illa: les Coves d'Artà (Capdepera), la Cova Nova de Son Lluís (Porreres), la Cova de Can Sion (Pollença) i la Cova de Canet (Esporles).

A continuació presentam un treball que analitza la seva obra, des de la perspectiva espeleològica, per la gran repercussió que va tenir en la bibliografia posterior. Sense cap dubte es pot afirmar que es tracta d'un personatge de referència.

L'OBRA ESPELEOLÒGICA DE JOAQUIM MARIA BOVER DE ROSSELLÓ (1810-1865), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS.

Amb aquest interessant text encetam el número 5 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear.


dijous, 10 de febrer de 2022

Minerals derivats del guano de ratapinyada a les coves

Recentment, ha vist la llum un interessant treball realitzat per alguns dels nostres socis i publicat a la revista International Journal of Seleology.

Senyals de les urpes de ratapinyades en la roca

L'espeleogènesi de la cova de sa Guitarreta, en el terme de Llucmajor (Mallorca), sembla que ha estat marcada pels processos hipogènics (la dissolució de la roca mare per aigües ascendents d'origen geotèrmic) i la seva microclimàtica encara està avui en dia influenciada per l'aigua termal que aflora al seu interior.

Aquesta microclimàtica està al darrere de l'estacionalitat d'una important colònia de ratapinyades, que l'ocupa en època de reproducció. La deposició del guano dels quiròpters, a més de contribuir a la formació de certes morfologies característiques sobre la roca, esdevé aquí en l'aparició de diversos minerals de fosfat, alguns dels quals, no s'havien observat mai en coves mallorquines.

Ho podeu llegir a continuació (en anglès):

Guano-derived morphologies and associated minerals found in Cova de sa Guitarreta, Llucmajor, Balearic Islands. Per Antoni Merino, Joan J. Fornós, Antoni Mulet i Joaquín Ginés.



dimecres, 19 de gener de 2022

Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca

Dins de la nova monografia de la Societat d'Història Natural de les Balears (núm. 34), titulada "De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea", podem trobar un capítol que resumeix, de la mà d'alguns dels nostres socis, l'evolució de les investigacions sobre el carst i l'espeleologia a Mallorca. 

Ho podeu trobar en el següent enllaç:

LES INVESTIGACIONS SOBRE EL CARST I LES COVES DE MALLORCA, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS i Joan J. FORNÓS

Queda palès, al llarg d'aquestes pàgines, que molt s'ha avançat d'ençà dels treballs del pioner Equip Mallorquí d'Espeleologia, allà per als anys 50 del segle passat, però si alguna cosa tenim clara és que encara queda molt per fer, per descobrir, per estudiar i per aprendre.


dimecres, 5 de gener de 2022

Finalitzat el número 4 de la revista

Com avançàvem fa uns dies, el número 4 de la nostra revista està tancat. 

Portada: Gour de l'Infern de les Coves d'artà. Contraportada: Columnes de l'Infern de les Coves d'Artà (Fotos: M.A. Gual)

A les cobertes tenim dues vistes de la sala anomenada l'Infern, de les Coves d'Artà.
A la portada, s'identifica clarament el nivell màxim d'inundació d'un gran gour, actualment eixut, que evidencia, per l'ennegriment inferior, haver estat ple d'aigua en temps històricament recents. Aquesta coloració correspon als residus dipositats a terra pels sistemes d'il·luminació emprats anteriorment a l'electrificació.
A la contraportada, es veu una enfilació de grans columnes de 15 m d'alçada a la part sud-est de la sala.

En aquest número hem recopilat 7 articles, de caràcter divers, i el comiat que els amics de la UEM han dedicat al desaparegut i ben volgut company Josep Márquez.

El resultat són 142 pàgines, 140 figures i a prop de 350 referències bibliogràfiques, a càrrec de 28 autors tant d'aquí com de fora.

El podeu consultar en un sol fitxer o per articles individuals en l'enllaç a dalt a la dreta de la pàgina.

Esperam que aviat estigui també disponible, en virtut dels acords establerts, en la Biblioteca Digital de les Illes Balears, Dialnet i RACO, tal com els números anteriors.

Però ja ens hem posat a treballar en el número 5, i esperam noves i interessant contribucions per aquest 2022.


dilluns, 27 de desembre de 2021

Història del grup espeleològic EST

Topografia de l'Avenc des Gel (grup EST)

Per acomiadar aquest any, i el quart número de la nostra revista, hem reservat un treball que rememora les darreres tres dècades d'un dels grups espeleològics emblemàtics de les Illes, el grup EST. És la continuació natural d'un treball previ publicat a la revista Endins que, l'any 1989, ja feia un repàs dels seus primers vint anys. En conjunt, és gairebé mig segle ininterromput d'espeleologia en majúscules.

Desaparegut l'EST, el 2017, promovent amb altres grups la creació de la Societat Espeleològica Balear, al llarg d'aquestes pàgines queda palès que els nous espeleòlegs hauran d'esforçar-se de valent per estar a l'altura de les fites aconseguides per aquest envejable equip. Començaren quan gairebé tot estava per fer, i any rere any feren descobriments, exploracions, topografies i estudis. Participaren i organitzaren congressos i simposis arreu del món. Publicaren en revistes científiques locals, nacionals i internacionals. I els seus integrants, que encara avui dia ens acompanyen, continuen treballant i compartint l'experiència adquirida. 

Documentat a consciència i ple de referències bibliogràfiques per qui desitgi aprofundir en la matèria, el podeu llegir a continuació:

GRUP ESPELEOLÒGIC EST: 1968-2017. MIG SEGLE D'ESPELEOLOGIA MALLORQUINA (2ª PART, 1989-2017), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Salut, coves i bones festes de Cap d'Any!


dijous, 23 de desembre de 2021

Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom-, 2ª part

Cova des Banyos de na Cleo -Portocolom- (Foto: G. Santandreu)

Continuam amb l'estudi de les cavitats litorals de Portocolom, situades en aquesta ocasió a la costa oest de sa Punta. 

A diferència de les cavitats presentades en el treball anterior, que contemplava la costa est, la majoria de les cavitats tractades aquí se situen entorn del nivell marí actual, per la qual cosa els processos d'erosió marina que contribueixen a la seva evolució ara com ara hi són ben actius.

Esperam que sigui del vostre interès:

LES CAVITATS LITORALS DE SA PUNTA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), 2ª PART. DESCRIPCIÓ, TOPOGRAFIA I ASPECTES GEOMORFOLÒGICS, per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Pere BOVER


diumenge, 19 de desembre de 2021

Geologia de Sa Gleda - Camp des Pou

Dolomies trinxades mesozoiques

Sa Gleda - Camp des Pou és un dels sistemes de coves més grans de les nostres Illes, amb un desenvolupament majoritàriament subaquàtic. La seva situació correspon al contacte entre dolomies del juràssic i dipòsits carbonatats del miocè superior. 

No és cap secret que la gènesi i evolució de qualsevol cova està intrínsecament relacionada amb el tipus de material en el qual està excavada. Un fet cabdal al qual no sempre es dedica la merescuda atenció.

Avui presentam un treball, que analitza la seva geologia i en fa una anàlisi detallada a partir d'una gran quantitat de mostres obtingudes dins de la cavitat gràcies a la feina dels espeleobussejadors.

Com sempre, ho podeu llegir en el següent enllaç a la nostra revista:

ASPECTES GEOLÒGICS DEL SISTEMA ESPELEOLÒGIC GLEDA – CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA), per Joan J. FORNÓS i Francesc GRÀCIA


dimarts, 14 de desembre de 2021

Nou plànol topogràfic de les Coves d'Artà

Entrada de les Coves d'Artà, cap Vermell, Capdepera (Foto: J.J. Enseñat)

Qualsevol comentari espeleològic que fem ràpidament sobre les Coves d'Artà serà només una espipellada a la realitat. Fa uns anys algú va pensar que les primeres coves que començaren a ser visitades turísticament a Mallorca, que formen part de la cultura popular i que també han despert l'interès d'erudits i científics de tot el món, mereixien l'esforç de tenir una topografia actualitzada, perquè les existents no disposaven de gran detall ni representaven tota la seva extensió. 

Així, sense més dilació, avui presentam aquest nou plànol topogràfic, realitzat des de zero, en el que es representa amb criteris espeleològics actuals i per primer cop tota la cavitat. Esperam que sigui del vostre interès:

NOU PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Vicenç PLA, Gabriel SANTANDREU, Antoni R. VALERO, Xavier BASCUÑANA, Francesc GRÀCIA, Ana ENTRENA, Alejandro PILARES, Núria NAVARRO, Miquel TRIAS, Coral ARANDA i Miquel A. GUAL.

 

dilluns, 29 de novembre de 2021

La Font des Verger

Entrada al tercer sifó de la font des Verger (Foto: M.A. Perelló)
La Font des Verger, que trobam a Mallorca dins del terme de Sóller, és una important surgència en el barranc de Biniaraix que va començar a ser explorada a principis dels anys 70 del segle passat. El seu desenvolupament, amb un sifó de 300 m de longitud, afegit a la complicació de traslladar el material de busseig fins a la seva ubicació ha fet que a dia d'avui el coneixement que en tenim encara resti incomplet.

En el nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear es fa un repàs a la història de la seva exploració i s'actualitza la topografia amb les dades de la darrera campanya que s'hi va fer, l'any 2009, que encara restaven sense publicar.

Podeu llegir l'article en el següent enllaç:

LA FONT DES VERGER (SÓLLER, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Antoni CROIX, Pere GAMUNDÍ, Miquel À. PERELLÓ, Jaume POCOVÍ, Joan J. FORNÓS i Juan J. ENSEÑAT


diumenge, 31 d’octubre de 2021

Cinquanta anys d’espeleologia subaquàtica a Mallorca (1971-2021)

Portada de la Monografia núm 31 de la SHNB

La Societat d'Història Natural de les Balears acaba de publicar la seva monografia número 33, que en aquesta ocasió és un merescut homenatge a Andreu Muntaner Darder.

El darrer treball que forma part d'aquesta extens número, escrit per dos dels nostres socis, repassa l'activitat que els espeleobussejadors han realitzat a Mallorca al llarg dels darrers 50 anys.

Aquest article no només retrata la evolució de l'espeleologia subaquàtica i les fites més importants aconseguides si no que inclou un breu apunt biogràfic de fins a 80 espeleobussejadors que s'han submergit a coves de l'illa.

Vos deixem a continuació l'enllaç al treball:

Cinquanta anys d’espeleologia subaquàtica a Mallorca (1971-2021): humans, aigua i coves.

i també a la monografia completa.

La Història Natural de les Balears i Andreu Muntaner Darder

Ben segur en gaudireu tant com nosaltres.

 

divendres, 10 de setembre de 2021

El clima dels darrers 2700 anys estudiat a partir d'estalagmites de coves de Manacor

El clima dels darrers 2700 anys a partir d'estalagmites

Aquest interessant treball, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, presenta una reconstrucció del clima de Mallorca durant l'holocè més recent, en base a l'estudi geocronològic, isotòpic i d'elements traça desenvolupat sobre estalagmites de dues coves manacorines: la Cova de sa Balma des Quartó i les Coves del Pirata. Així mateix s'han fet observacions sobre el clima subterrani i els degoteigs dins algunes cavitats de la zona (Coves del Drac i Cova de sa Balma des Quartó), centrats en l'estudi isotòpic i geoquímic dels precipitats calcaris actuals produïts experimentalment sobre plaques de vidre.

Tot això ha permès establir un registre paleoclimàtic gairebé continu dels darrers 2700 anys, que abraça des del període talaiòtic fins a l'era pre-industrial. El registre obtingut denota una acusada variabilitat climàtica, amb l'existència d'importants períodes d'aridesa ocorreguts cap a les darreries de l'imperi romà i, sobretot, des del final de l'època medieval fins a mitjans del que es coneix com la petita edat del gel, és a dir aproximadament entre els anys 900 i 1400 de l'era actual. Aquesta variabilitat climàtica recent és interpretada al llarg de l'article en relació amb les particularitats de la circulació atmosfèrica de l'hemisferi nord, a l'àrea concreta de la Mediterrània occidental.

Podeu accedir a l'article, del qual és coautor un dels nostres socis i que a més es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277379121003449

 

divendres, 27 d’agost de 2021

Josep Márquez Vanrell (1943-2021)

Josep Márquez Vanrell

El passat mes de juliol en Josep Márquez Vanrell ens va deixar. Ara, amb la serenor que només el temps aporta, els seus companys de la Unió Excursionista Menorquina han volgut compartir dins dels Papers de la Societat Espeleològica Balear unes paraules recordant a l'infatigable espeleòleg i repassant la seva aportació al coneixement d'aquest món.

Ho trobareu a continuació, en el següent enllaç:
 


dilluns, 28 de juny de 2021

Els espeleotemes freàtics de les Coves d'Artà

Sobrecreixements freàtics al sector del "Purgatori" de les Coves d'Artà (Foto: M.A. Gual)
Si en el número 3 de la nostra revista podíem llegir un article que resumia el coneixement que tenim sobre l'últim interglacial (fa uns 120.000 anys) a partir dels sobrecreixements freàtics, ara ens anem molt més enrere, al miocè superior i el pliocè (entre els 5,8 i els 2,6 milions d'anys).

Aquesta és l'edat que tenen els diferents sobrecreixements freàtics que podem observar en les famoses Coves d'Artà. La recerca realitzada durant anys sobre aquestes formacions havia produït múltiples treballs dispersos en diferents revistes especialitzades en anglès.

Avui vos presentem un nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, que en fa un compendi força exhaustiu i en català.

Esperem que sigui del vostre interès:

ELS ESPELEOTEMES FREÀTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR I PLIOCÈ DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Oana A. DUMITRU, Jacqueline AUSTERMANN, Victor J. POLYAK, Yemane ASMEROM i Bogdan P. ONAC