Els darrers papers del 2024

Per acomiadar aquest 2024, no seran un, ni dos, ni tres, seran quatre els textos que veuran la llum avui.

Per començar, tenim un interessant article de caràcter paleontològic sobre un jaciment del pliocè inferior a la serra de Na Burguesa:

NA BURGUESA-2: UN NOU JACIMENT DEL ZANCLIÀ (PLIOCÈ INFERIOR) AMB FAUNA DE MYOTRAGUS (MALLORCA, ILLES BALEARS), per Enric TORRES-ROIG i Josep Antoni ALCOVER

El segueixen dos articles que ens recorden la vida i extensa obra del nostre benvolgut company Àngel Ginés, que ens va deixar el passat gener:

ÀNGEL GINÉS (1950-2024). UNA VIDA DEDICADA A L’ESPELEOLOGIA CIENTÍFICA, A LA SEVA DIFUSIÓ I A LA DOCÈNCIA, per Joan J. FORNÓS i Joaquín GINÉS

ÀNGEL GINÉS (1950-2024). PUBLICACIONS I ANÀLISI BIBLIOMÈTRIC, per Joaquín GINÉS i Joan J. FORNÓS

I, per acabar, tampoc hem d'oblidar-nos del Dr. Lluís Pomar, qui va realitzar interessants contribucions, entre d'altres, al nostre món espeleològic.

In Memoriam, Lluís Pomar Gomà (1949-2024)

 

Com s'havia anunciat, era la nostra intenció dedicar el volum d'enguany a Àngel Ginés, i el fet de ser el volum més gran dels Papers de la SEB (19 articles, 284 pàgines), ha complert totes les expectatives. Volem expressar el nostre agraïment als autors i col·laboradors.

Trobareu tot el contingut del volum (número 7) en aquesta pàgina.

Salut, Molts d'Anys i Bones Festes!

La genètica per a l'identificació d'espècies antigues

L'anàlisi de l'ADN és una tècnica relativament moderna que pot ser usada per identificar una espècie quan no es disposa d'un exemplar en condicions o quan només es pot aconseguir una petita mostra de material. No obstant això, presenta certes limitacions i està condicionada a l'estat de conservació de les mostres. La millora de la tècnica avui dia permet dur a terme identificacions impensables fa uns pocs anys. Això té importants implicacions en disciplines com l'arqueologia o la paleontologia, tan lligades al nostre àmbit espeleològic.

És un tema tan complex com interessant i sobre ell tenim un nou article dels Papers de la SEB:

LA PALEOGENÒMICA APLICADA AL REGISTRE PALEONTOLÒGIC I ARQUEOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS: EL CAS DE LA TORTUGA MARINA DE NA GUARDIS (SES SALINES, MALLORCA), per Pere BOVER, Alejandro VALENZUELA i Joan PONS.

Nova topografia de les Coves de Campanet

Les Coves de Campanet són la cavitat turística més important de la Serra de Tramuntana. Foren descobertes l'any 1945 i atragueren, de bon començament, l'atenció del públic general i d'estudiosos i naturalistes. Allà es trobà, al voltant de l'entrada, el primer Myotragus després que Dorothea Bate descrivís l'espècie, i  més recentment una nova espècie de pseudoescorpí, el Chthonius campaneti.

L'única topografia de que es disposava fins ara havia estat aixecada el 1946, abans de traçar els camins del recorregut turístic. Seguint l'estela d'anteriors treballs un equip de la SEB ha abordat l'aixecament un nou plànol topogràfic, que es presenta a continuació:

NOU PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LES COVES DE CAMPANET (MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU i Joaquín GINÉS.

L'aprofitament de cocons per a l'obtenció de sal

L'obtenció de la sal marina ha estat una indústria ben assentada històricament a les nostres illes. Dins d'aquesta activitat, l'aprofitament de conques naturals a la vora del mar, com els cocons, que són un exemple d'exocarst costaner, i on de forma natural precipita la sal quan l'aigua que els omple s'evapora, pareix que no ha estat una qüestió de poca importància. 

A Menorca, l'ús dels cocons, naturals o modificats, sembla una circumstància estesa i ara se n'ha fet un interessant estudi, que vos presentam a continuació:

ÚS I MODIFICACIÓ ANTRÒPICA DEL MICROMODELAT EXOCÀRSTIC COSTANER: L’EXPLOTACIÓ SALINERA A LES COSTES ROCOSES DE MENORCA, per Francesc X. ROIG-MUNAR, Lluís GÓMEZ-PUJOL, Bernadí GELABERT i Vicenç FORTEZA

Copròlits d'ectoparàsits de ratapinyades del pleistocè

La recerca científica té un component de casualitat que no es pot ignorar. De vegades mentre s'estudia un tema (per exemple, els microcristalls de sulfat d'estronci) es topa amb alguna cosa inesperada. Així es van detectar petites estructures cilíndriques blanquinoses, molt nombroses, d'origen desconegut que despertaren la curiositat dels investigadors i que han resultat ser excrements fossilitzats de paràsits de les ratapinyades que habitaven dins de la Cova des Pas de Vallgornera durant el pleistocè inferior.

Nou article dels Paper de la SEB:

PRIMERES DADES SOBRE LA PRESÈNCIA DE COPRÒLITS D'ECTOPARÀSITS DE RATAPINYADES A LA COVA DES PAS DE VALLGORNERA (LLUCMAJOR, MALLORCA), per Antoni MERINO, Joan J. FORNÓS, Antoni MULET i Joaquín GINÉS.

Sobre els enterraments en calç

Els rituals funeraris dels enterraments en calç són dels enigmes arqueològics del Mediterrani a l'Edat del Ferro que es resisteixen a ser compresos. Es poden trobar en coves i balmes i el seu estudi és complexe, pel que fins ara s'hi ha treballat poc. S'han formulat diferents teories sobre el procediment que donà lloc a les restes observades i també sobre l'origen de la calç. 

A continuació podeu llegir un nou article que tracta aquesta qüestió, focalitzant-se en la termodinàmica i la química de les reaccions que produeixen la calç viva a partir del carbonat càlcic de la roca, i reflexionant sobre les teories existents.

ALGUNAS REFLEXIONES SOBRE EL PROCESO DE INCORPORACIÓN DE CaCO₃ EN LOS ENTERRAMIENTOS EN CAL DE LA EDAD DEL HIERRO EN LAS CUEVAS DE LAS ISLAS BALEARES, por Mark VAN STRYDONCK y Damià RAMIS.

 

Xerrada sobre la Cova des Robiols

El pròxim dimarts, 19 de novembre, a les 19h, al local de la Societat Jaume Deyà i Javier Aramburu  ens xerraran sobre la seva investigació a la Cova des Robiols, de la que es va publicar un article als Papers de la SEB no fa gaire.

 

📆 Dimarts, 19 de novembre. 19:00h
🚩 Carrer de Margarida Xirgu, 16. Palma

Col·lapses paleocàrstics

Al llevant de Mallorca s'han estudiat alguns paleocol·lapses. Quan col·lapsaren els buits, formats per processos de dissolució dins del material de la Unitat d'Esculls, els materials dipositats a sobre, pertanyents a la Unitat Calcàries de Santanyí, els reompliren presentant-se en forma d'una sinclinal. Això es pot observar en els penya-segats que els deixen exposats i també en els perfils realitzats mitjançant la tècnica sísmica de reflexió.

Ho podeu llegir en el nou article dels Paper de la SEB:

ELS COL·LAPSES PALEOCÀRSTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR DE MALLORCA: ESTRUCTURA, ORIGEN I RECONEIXEMENT ALS PERFILS SÍSMICS, per Joan J. FORNÓS, Bernadí GELABERT, Francesc X. ROIG-MUNAR i Jordi GIMÉNEZ

El diòxid de carboni a la Cova dets Ases

La presència de CO₂ és força habitual dins de moltes cambres que es troben aïllades per passatges submergits a les coves de Mallorca. Entre 2019 i 2020 es van realitzar mesures i recollir mostres d'aire sistemàticament a la Cova dets Ases (Felanitx) i els seus voltants.

L'anàlisi isotòpica del diòxid de carboni permet raonar sobre el seu origen, lligat a l'aire de la zona vadosa. També s'ha estudiat el metà, present en concentracions molt més baixes.

Ho podeu llegir a continuació:

ALGUNES DADES SOBRE ELS GASOS DE L’ATMOSFERA DE LA COVA DETS ASES (FELANITX, MALLORCA). AVALUACIÓ DE LES CONCENTRACIONS DE CO₂ I CH₄ I LES SEVES SIGNATURES ISOTÒPIQUES, per Joaquín GINÉS, Ángel FERNÁNDEZ-CORTÉS, Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Joan J. FORNÓS , José M. CALAFORRA i Àngel GINÉS.

Bogamarins fòssils dins coves

Les coves són com càpsules del temps que ens porten informació de remotes èpoques passades. El seu accés dificultós ha protegit jaciments fòssils de gran rellevància, que gràcies a l'espeleologia poden ser ara estudiats.

En algunes coves del llevant de Mallorca s'han localitzat algunes espècies de bogamarins del miocè de gran interès.

ELS BOGAMARINS FÒSSILS DE DUES COVES DEL MIOCÈ SUPERIOR DEL LLEVANT I MIGJORN DE MALLORCA, per Josep QUINTANA, Francesc GRÀCIA i Joan J. FORNÓS.

Coves costaneres a l'Adriàtic oriental

Les coves de la franja costanera de Croàcia presenten un gran interès científic en general i per l'estudi de les variacions del nivell de la mar en particular.

Des d'allà ens arriba un nou article que tracta de sintetitzar la visió espeleològica que actualment es té sobre aquesta regió i la seva importància, pels complexos processos geològics, hidrològics i geològics que hi conflueixen.

COASTAL CAVE CHARACTERISTICS AND SPELEOTHEMS AS INDICATORS OF SEA-LEVEL CHANGE IN THE EASTERN ADRIATIC, by Nina LONČAR & Petra KOVAČ KONRAD.

Esperam que sigui del vostre interès.

Les coves costaneres entre cala Marçal i cala Brafi

Seguint el fil d'anteriors articles que exploren la franja costanera de Portocolom (Sa Punta I i II, cala Barbacana) es publica a continuació el recull de cavitats entre cala Marçal i cala Brafi.

S'inclou la topografia, descripció i anàlisi, relacionant-se algunes amb pretèrits nivells de la mar. Esperam que sigui del vostre interès.

CAVITATS COSTANERES I MODELAT LITORAL ENTRE CALA MARÇAL I CALA BRAFI (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Francesc GRÀCIA, Sebastià GARRIGA, Juan J. ENSEÑAT i Bernat GAVIÑO

 

Briòfits i traqueòfits de la Cova de sa Gleda

Les zones d'entrada de les coves presenten unes condicions ambientals singulars per a la vida vegetal que no s'han estudiat tan extensament com altres paratges més accessibles.

En aquest article es presenta un inventari de 46 espècies de plantes que habiten a l'entrada de la Cova de Sa Gleda (Manacor).  

Ho podeu llegir en el següent enllaç:

APROXIMACIÓ AL CATÀLEG DE BRIÒFITS I TRAQUEÒFITS DE LA COVA DE SA GLEDA (MANACOR, MALLORCA), per Pere Miquel MIR-ROSSELLÓ.