Els discs de les Coves d'Artà

El disc és un espeleotema peculiar, per la seva característica forma de plat. No és tan rar de trobar com es pensava, però tampoc es pot dir que sigui freqüent, i per això és poc conegut. Quan apareix ho sol fer en grups, i la seva morfogènesi encara suscita un cert debat, ja que sembla necessitar unes condicions molt especials per créixer.

Ja se sabia que a les Coves d'Artà (Capdepera) la quantitat de discs era extraordinària i la realització de la nova topografia de la cavitat ho confirmà plenament. Per aquest motiu es va decidir realitzar allà un estudi estadístic d'aquest espeleotema. Després d'identificar i mesurar 242 discs, s'ha pogut contrastar el resultat amb algunes teories existents, que els relacionen amb les esquerdes del rocam. I també s'ha descrit com es presenten i com contribueixen a l'aspecte actual de la cova.

Tot plegat es pot llegir en el següent treball:

DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE LA MORFOMETRIA DELS DISCS: L'ESPELEOTEMA PARADIGMÀTIC DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU i Joan J. FORNÓS

 

La gran estabilitat del nivell de la mar a l'era preindustrial

L'interès per l'estudi del canvi climàtic mitjançant els indicis que trobem a les coves és un fet que ja hem esmentat anteriorment en aquesta pàgina. I la recerca, en la que participen alguns dels nostres socis, segueix donant el seu fruit.

Hem publicat a la nostra revista un parell de compendis referents al coneixement que es té del nivell de la mar (al miocè i al pliocè, i a l'ultim interglacial) a partir d'espeleotemes, però, essent una línia de recerca activa, continuen publicant-se nous resultats, sobretot en l'àmbit internacional.

Volem compartir amb vosaltres un estudi publicat ahir a la prestigiosa revista Science Advances que, mitjançant l'anàlisi dels sobrecreixements freàtics de les nostres coves, corresponents als darrers 4000 anys, infereix que el nivell de la mar es va mantenir estable des de gairebé fa 3000 anys fins al passat segle, moment en què comença a pujar a un ritme anòmal.

Hem de destacar que la foto del nostre company, Antoni Cirer, ha servit a més per il·lustrar la portada del número de juliol d'aquesta revista.

Ho podeu consultar a continuació (en anglès):

Onac et al. Exceptionally stable preindustrial sea level inferred from the western Mediterranean Sea. 

Minerals derivats del guano de ratapinyada a les coves

Recentment, ha vist la llum un interessant treball realitzat per alguns dels nostres socis i publicat a la revista International Journal of Seleology.

L'espeleogènesi de la cova de sa Guitarreta, en el terme de Llucmajor (Mallorca), sembla que ha estat marcada pels processos hipogènics (la dissolució de la roca mare per aigües ascendents d'origen geotèrmic) i la seva microclimàtica encara està avui en dia influenciada per l'aigua termal que aflora al seu interior.

Aquesta microclimàtica està al darrere de l'estacionalitat d'una important colònia de ratapinyades, que l'ocupa en època de reproducció. La deposició del guano dels quiròpters, a més de contribuir a la formació de certes morfologies característiques sobre la roca, esdevé aquí en l'aparició de diversos minerals de fosfat, alguns dels quals, no s'havien observat mai en coves mallorquines.

Ho podeu llegir a continuació (en anglès):

Guano-derived morphologies and associated minerals found in Cova de sa Guitarreta, Llucmajor, Balearic Islands. Per Antoni Merino, Joan J. Fornós, Antoni Mulet i Joaquín Ginés.

Història del grup espeleològic EST

Per acomiadar aquest any, i el quart número de la nostra revista, hem reservat un treball que rememora les darreres tres dècades d'un dels grups espeleològics emblemàtics de les Illes, el grup EST. És la continuació natural d'un treball previ publicat a la revista Endins que, l'any 1989, ja feia un repàs dels seus primers vint anys. En conjunt, és gairebé mig segle ininterromput d'espeleologia en majúscules.

Desaparegut l'EST, el 2017, promovent amb altres grups la creació de la Societat Espeleològica Balear, al llarg d'aquestes pàgines queda palès que els nous espeleòlegs hauran d'esforçar-se de valent per estar a l'altura de les fites aconseguides per aquest envejable equip. Començaren quan gairebé tot estava per fer, i any rere any feren descobriments, exploracions, topografies i estudis. Participaren i organitzaren congressos i simposis arreu del món. Publicaren en revistes científiques locals, nacionals i internacionals. I els seus integrants, que encara avui dia ens acompanyen, continuen treballant i compartint l'experiència adquirida. 

Documentat a consciència i ple de referències bibliogràfiques per qui desitgi aprofundir en la matèria, el podeu llegir a continuació:

GRUP ESPELEOLÒGIC EST: 1968-2017. MIG SEGLE D'ESPELEOLOGIA MALLORQUINA (2ª PART, 1989-2017), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Salut, coves i bones festes de Cap d'Any!

El clima dels darrers 2700 anys estudiat a partir d'estalagmites de coves de Manacor

Aquest interessant treball, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, presenta una reconstrucció del clima de Mallorca durant l'holocè més recent, en base a l'estudi geocronològic, isotòpic i d'elements traça desenvolupat sobre estalagmites de dues coves manacorines: la Cova de sa Balma des Quartó i les Coves del Pirata. Així mateix s'han fet observacions sobre el clima subterrani i els degoteigs dins algunes cavitats de la zona (Coves del Drac i Cova de sa Balma des Quartó), centrats en l'estudi isotòpic i geoquímic dels precipitats calcaris actuals produïts experimentalment sobre plaques de vidre.

Tot això ha permès establir un registre paleoclimàtic gairebé continu dels darrers 2700 anys, que abraça des del període talaiòtic fins a l'era pre-industrial. El registre obtingut denota una acusada variabilitat climàtica, amb l'existència d'importants períodes d'aridesa ocorreguts cap a les darreries de l'imperi romà i, sobretot, des del final de l'època medieval fins a mitjans del que es coneix com la petita edat del gel, és a dir aproximadament entre els anys 900 i 1400 de l'era actual. Aquesta variabilitat climàtica recent és interpretada al llarg de l'article en relació amb les particularitats de la circulació atmosfèrica de l'hemisferi nord, a l'àrea concreta de la Mediterrània occidental.

Podeu accedir a l'article, del qual és coautor un dels nostres socis i que a més es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277379121003449

 

Sistema Gleda-Camp des Pou

Per tancar el número 3 de la nostra revista, amb un desenvolupament total de més de 14 km, tenim un dels majors sistemes de coves subaquàtics les nostres illes, el sistema Gleda-Camp des Pou.

Després d'un parèntesi en les activitats realitzades en aquest sistema de coves interconnectades, els darrers anys s'han reprès i era obligat publicar una actualització. Les tasques encara són lluny de finalitzar-se, però la seva espeleometria i les dades sobre l'aire i l'aigua, a més de la història de les exploracions i la descripció de la cavitat, així com la seva relació amb el molt proper sistema Pirata-Pont-Piqueta, fan d'aquest treball una font de referència per comprendre què en sabem fins ara.

Tota la informació la podeu consultar a continuació:

SISTEMA GLEDA-CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA): ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, John Freddy FERNÁNDEZ, Bernat CLAMOR, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Joan J. FORNÓS, Davide ANSALDI, Dirk BORNEMANN, Nick FRANGLEN, Álvaro GRANELL, Pere GAMUNDÍ i Juan José ENSEÑAT.