El pròxim 20 de maig, a les 19h, tindrà lloc al local de la Societat (carrer Margarida Xirgu, 16, Palma) una xerrada a càrrec del Dr. Pere Bover.
Del silenci subterrani al laboratori: el paper de les coves de les Balears a la paleogenòmica.
Per acomiadar aquest 2024, no seran un, ni dos, ni tres, seran quatre els textos que veuran la llum avui.
Per començar, tenim un interessant article de caràcter paleontològic sobre un jaciment del pliocè inferior a la serra de Na Burguesa:
NA BURGUESA-2: UN NOU JACIMENT DEL ZANCLIÀ (PLIOCÈ INFERIOR) AMB FAUNA DE MYOTRAGUS (MALLORCA, ILLES BALEARS), per Enric TORRES-ROIG i Josep Antoni ALCOVER
El segueixen dos articles que ens recorden la vida i extensa obra del nostre benvolgut company Àngel Ginés, que ens va deixar el passat gener:
ÀNGEL GINÉS (1950-2024). UNA VIDA DEDICADA A L’ESPELEOLOGIA CIENTÍFICA, A LA SEVA DIFUSIÓ I A LA DOCÈNCIA, per Joan J. FORNÓS i Joaquín GINÉS
ÀNGEL GINÉS (1950-2024). PUBLICACIONS I ANÀLISI BIBLIOMÈTRIC, per Joaquín GINÉS i Joan J. FORNÓS
I, per acabar, tampoc hem d'oblidar-nos del Dr. Lluís Pomar, qui va realitzar interessants contribucions, entre d'altres, al nostre món espeleològic.
In Memoriam, Lluís Pomar Gomà (1949-2024)
Com s'havia anunciat, era la nostra intenció dedicar el volum d'enguany a Àngel Ginés, i el fet de ser el volum més gran dels Papers de la SEB (19 articles, 284 pàgines), ha complert totes les expectatives. Volem expressar el nostre agraïment als autors i col·laboradors.
Trobareu tot el contingut del volum (número 7) en aquesta pàgina.
Salut, Molts d'Anys i Bones Festes!
És un tema tan complex com interessant i sobre ell tenim un nou article dels Papers de la SEB:
LA PALEOGENÒMICA APLICADA AL REGISTRE PALEONTOLÒGIC I ARQUEOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS: EL CAS DE LA TORTUGA MARINA DE NA GUARDIS (SES SALINES, MALLORCA), per Pere BOVER, Alejandro VALENZUELA i Joan PONS.
En algunes coves del llevant de Mallorca s'han localitzat algunes espècies de bogamarins del miocè de gran interès.
ELS BOGAMARINS FÒSSILS DE DUES COVES DEL MIOCÈ SUPERIOR DEL LLEVANT I MIGJORN DE MALLORCA, per Josep QUINTANA, Francesc GRÀCIA i Joan J. FORNÓS.
El patrimoni espeleològic de Formentera encara està poc documentat. Per això, una cavitat amb un desnivell de quasi 40 m de fondària i més de 200 m de recorregut mereix una certa atenció.
Citat per primer cop per Montoriol i Termes (1965), l'avenc de sa Casilla ha estat visitat amb certa freqüència pels membres del grup pitiús Colgados de Formentera, els quals veren la necessitat de comptar amb una topografia acurada. Per això demanaren ajuda a alguns membres de la SEB. Gràcies a ells i a les facilitats atorgades per l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera, enguany s'ha portat a terme aquesta iniciativa.
Es tracta d'una escletxa de distensió mecànica, originada per la proximitat al penya-segat, oberta completament en dunes fòssils, que es troben actualment a 120 m d'altitud sobre el nivell del mar.
Una relativament modesta decoració d'espeleotemes no li resta importància, ja que al seu interior s'han pogut trobar, a més de restes de mol·luscs endèmics que mai s'havien documentat dins coves, restes de juvenils de Myotis myotis, una espècie de ratapinyada avui inexistent a l'illa.
Podeu trobar els detalls al següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear:
L’AVENC DE SA CASILLA (EL PILAR DE LA MOLA, FORMENTERA), per Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU, Carlos Vicente LAGO, Sergi RAMIRO, Enric TORRES, Damià VICENS i Joan J. FORNÓS.