Nou article dels Paper de la SEB:
PRIMERES DADES SOBRE LA PRESÈNCIA DE COPRÒLITS D'ECTOPARÀSITS DE RATAPINYADES A LA COVA DES PAS DE VALLGORNERA (LLUCMAJOR, MALLORCA), per Antoni MERINO, Joan J. FORNÓS, Antoni MULET i Joaquín GINÉS.
Nou article dels Paper de la SEB:
PRIMERES DADES SOBRE LA PRESÈNCIA DE COPRÒLITS D'ECTOPARÀSITS DE RATAPINYADES A LA COVA DES PAS DE VALLGORNERA (LLUCMAJOR, MALLORCA), per Antoni MERINO, Joan J. FORNÓS, Antoni MULET i Joaquín GINÉS.
Els rituals funeraris dels enterraments en calç són dels enigmes arqueològics del Mediterrani a l'Edat del Ferro que es resisteixen a ser compresos. Es poden trobar en coves i balmes i el seu estudi és complexe, pel que fins ara s'hi ha treballat poc. S'han formulat diferents teories sobre el procediment que donà lloc a les restes observades i també sobre l'origen de la calç.
A continuació podeu llegir un nou article que tracta aquesta qüestió, focalitzant-se en la termodinàmica i la química de les reaccions que produeixen la calç viva a partir del carbonat càlcic de la roca, i reflexionant sobre les teories existents.
ALGUNAS REFLEXIONES SOBRE EL PROCESO DE INCORPORACIÓN DE CaCO3 EN LOS ENTERRAMIENTOS EN CAL DE LA EDAD DEL HIERRO EN LAS CUEVAS DE LAS ISLAS BALEARES, por Mark VAN STRYDONCK y Damià RAMIS.
El pròxim dimarts, 19 de novembre, a les 19h, al local de la Societat Jaume Deyà i Javier Aramburu ens xerraran sobre la seva investigació a la Cova des Robiols, de la que es va publicar un article als Papers de la SEB no fa gaire.
📆 Dimarts, 19 de novembre. 19:00h
🚩 Carrer de Margarida Xirgu, 16. Palma
Ho podeu llegir en el nou article dels Paper de la SEB:
ELS COL·LAPSES PALEOCÀRSTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR DE MALLORCA: ESTRUCTURA, ORIGEN I RECONEIXEMENT ALS PERFILS SÍSMICS, per Joan J. FORNÓS, Bernadí GELABERT, Francesc X. ROIG-MUNAR i Jordi GIMÉNEZ
L'anàlisi isotòpica del diòxid de carboni permet raonar sobre el seu origen, lligat a l'aire de la zona vadosa. També s'ha estudiat el metà, present en concentracions molt més baixes.
Ho podeu llegir a continuació:
ALGUNES DADES SOBRE ELS GASOS DE L’ATMOSFERA DE LA COVA DETS ASES (FELANITX, MALLORCA). AVALUACIÓ DE LES CONCENTRACIONS DE CO2 I CH4 I LES SEVES SIGNATURES ISOTÒPIQUES, per Joaquín GINÉS, Ángel FERNÁNDEZ-CORTÉS, Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Joan J. FORNÓS , José M. CALAFORRA i Àngel GINÉS.
En algunes coves del llevant de Mallorca s'han localitzat algunes espècies de bogamarins del miocè de gran interès.
ELS BOGAMARINS FÒSSILS DE DUES COVES DEL MIOCÈ SUPERIOR DEL LLEVANT I MIGJORN DE MALLORCA, per Josep QUINTANA, Francesc GRÀCIA i Joan J. FORNÓS.
Des d'allà ens arriba un nou article que tracta de sintetitzar la visió espeleològica que actualment es té sobre aquesta regió i la seva importància, pels complexos processos geològics, hidrològics i geològics que hi conflueixen.
COASTAL CAVE CHARACTERISTICS AND SPELEOTHEMS AS INDICATORS OF SEA-LEVEL CHANGE IN THE EASTERN ADRIATIC, by Nina LONČAR & Petra KOVAČ KONRAD.
Esperam que sigui del vostre interès.
S'inclou la topografia, descripció i anàlisi, relacionant-se algunes amb pretèrits nivells de la mar. Esperam que sigui del vostre interès.
CAVITATS COSTANERES I MODELAT LITORAL ENTRE CALA MARÇAL I CALA BRAFI (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Francesc GRÀCIA, Sebastià GARRIGA, Juan J. ENSEÑAT i Bernat GAVIÑO
Les zones d'entrada de les coves presenten unes condicions ambientals singulars per a la vida vegetal que no s'han estudiat tan extensament com altres paratges més accessibles.
En aquest article es presenta un inventari de 46 espècies de plantes que habiten a l'entrada de la Cova de Sa Gleda (Manacor).
Ho podeu llegir en el següent enllaç:
APROXIMACIÓ AL CATÀLEG DE BRIÒFITS I TRAQUEÒFITS DE LA COVA DE SA GLEDA (MANACOR, MALLORCA), per Pere Miquel MIR-ROSSELLÓ.
La qüestió de quan van arribar els humans a Mallorca no és senzilla de resoldre. Si bé hi pot haver visites i incursions esporàdiques molt anteriors, ens referim amb el terme arribada a la presència estable en forma d'assentaments més o manco permanents a l'illa, capaços de deixar unes restes que han perdurat fins a l'actualitat.
Existeix un cert consens, amb algunes discrepàncies, sobre el fet que Mallorca va ser de les últimes grans illes del Mediterrani en ser colonitzades per la nostra espècie, fa entre 4.600 i 4.200 anys. No obstant això, un nou treball de recerca, entre els autors del qual figuren alguns dels nostres socis, ha empès aquesta data 1.000 anys enrere en el temps.
L'estudi realitzat des del grup de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb investigadors de les universitats de South Florida, Harvard i New Mexico, es basa en alguns elements presents a la Cova Genovesa (Manacor).
La datació de l'antiguitat de la passera, avui dia submergida prop d'un metre i formada per grans blocs col·locats un sobre l'altre, que devia facilitar l'accés a peu des de la sala d'entrada fins a l'anomenada sala de les Rates-pinyades, a través del llac, s'ha basat en l'anàlisi d'una franja observable de diferent coloració que presenta en la seva part superior.
Tot apunta al fet que aquesta franja correspon a precipitat de calcita al nivell de l'aigua en l'època que la passera podia ser usada. D'aquesta manera, essent el nivell de les aigües del llac el mateix nivell freàtic marí, i basant-se en els models actuals que descriuen la variació del nivell de la mar durant l'Holocè superior, es pot estimar una antiguitat per aquesta construcció d'aproximadament 5.600 anys. Això correspon a un període d'estabilitat del nivell de la mar que durà devers 600 anys, situat a l'alçada on s'observa la franja de coloració més clara, un temps suficient per a deixar una capa de precipitat sobre els blocs d'uns pocs mil·límetres de gruix.
És ressenyable també que el model que descriu la variació del nivell de la mar es basa en la datació per radioisòtops d'espeleotemes que s'observen a diferents alçades en aquesta i altres cavitats de la zona.
Mentres perdura encara la incògnita de l'ús que l'home prehistòric donava a aquesta cavitat, l'estimació de l'antiguitat d'una de les seves construccions representa un pas endavant pel coneixement de la nostra prehistòria.
L'article ha estat publicat en la revista Communications Earth & Environment (Springer Nature) i es pot consultar en el següent enllaç:
https://www.nature.com/articles/s43247-024-01584-4
A l'imaginari popular l'home prehistòric i les coves estan profundament relacionats.
Més allà del que hem vist a pel·lícules i ficcions varies, la relació és un fet més que comprovat i, dins dels diferents usos que la humanitat ha donat a les coves al llarg dels temps, l'enterrament és un bon exemple.
Avui presentam un nou article dels Papers de la SEB sobre les troballes a la Cova des Robiols, de Puigpunyent, que esperam sigui del vostre interés.
LA NECRÓPOLIS TALAYÓTICA DE LA COVA DES ROBIOLS
(PUIGPUNYENT) Y EL ORIGEN DE LOS ENTERRAMIENTOS EN CAL EN MALLORCA, por Jaume DEYÀ, Javier ARAMBURU y Guy DE MULDER.
Els nostres estatuts estableixen el compromís de la Societat
Espeleològica Balear amb la conservació i estudi de les coves, i actuem
en conseqüència, de forma transparent. Així, estem contínuament oberts al diàleg amb les institucions de recerca i les administracions públiques, sempre disposats a resoldre qualsevol qüestió que ens vulguin adreçar, dins de la mesura de les nostres capacitats.
Sobre la denúncia presentada per la Federació Balear d'Espeleologia (FBE), contra la Societat Espeleològica Balear (SEB), davant la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, per la qual s'han suspès de manera indefinida totes les autoritzacions d'accés a la Cova des Pas de Vallgornera, la SEB vol compartir la següent comunicació, negant de manera absoluta les acusacions vessades, que considerem totalment improcedents:
Comunicat de la SEB - 12 de juliol de 2024
El paisatge càrstic, que podem observar a les nostres muntanyes, pot parèixer simple conseqüència de la dissolució de la roca calcària per la pluja, però és un procés complex, en el que hi poden intervenir diferents actors. El terme biocarst refereix els processos biològics que afecten el modelat exocàrstic.
Les molses, així com els fongs, els líquens, etc. són uns participants dignes d'estudi en aquest escenari, i la base del tema tractat en el següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, que posam a la vostra disposició i esperam que sigui del vostre intrerés.
PROCESSOS BIOCÀRSTICS AL SOTABOSC DELS ALZINARS DE LA SERRA DE TRAMUNTANA (MALLORCA, ILLES BALEARS), per Alberto ORTEGA RAMIS i Lluís GÓMEZ-PUJOL.
La modificació
del sòl sobre les coves, no és una qüestió únicament estructural, que
pugui afectar a la integritat morfològica de la cova i també al que es
construeix a sobre, com va quedar palès en l'anterior article publicat als Papers de la SEB. Més enllà de les evidents qüestions de seguretat, pot afectar
també a la hidrologia, que regula la formació dels espeleotemes, causar
contaminació per infiltració i afectar la possible fauna, entre altres
aspectes. Per això, conèixer tot el relatiu als diferents casos és
important.
Són vàries les publicacions existents sobre l'ús del sòl a sobre de les grans
cavitats del llevant i migjorn de Mallorca, i el migjorn de Menorca. Ara s'afegeix a elles aquesta, basada en la
topografia més recent de les Coves del Drac (2019) i l'encreuament d'informació del cadastre i l'ICGIB.
ESTIMACIÓ DELS TIPUS D’USOS DEL SÒL SOBRE EL RECORREGUT DE LES COVES DEL DRAC I ALTRES CAVITATS PROPERES DE L’ÀREA DE PORTO CRISTO (MANACOR, MALLORCA). DADES PRELIMINARS, per Pau BALAGUER, Damià VICENS i Francesc GRÀCIA.
Informació per als/les socis/es:
El pròxim dimarts, 18 de juny, tindrà lloc l'Assemblea General Ordinària de la Societat Espeleològica Balear, a les 18:30h en primera convocatòria o a les 19:00h en segona, a la seu de la Societat (carrer de Margarida Xirgu, 16, de Palma).
L'ordre del dia i la documentació pertinent ha estat enviada per correu electrònic a tots els membres de l'associació.
Aquest any hem vist a les notícies com una cova desapareixia reblida per enderrocs. L'absència d'una legislació proteccionista ha permès que la cova des Puigderrós, una cavitat amb unes característiques poc habituals, sigui avui dia només un record.
No és la primera cova que és destruïda per la pressió urbanística, molts casos segurament no han transcendit. Però aquest episodi ens empeny a reflexionar sobre la necessitat d'un marc legal que eviti la pèrdua de coneixement del món que ens envolta.
El poc que s'ha pogut estudiar de la cova des Puigderrós, sense ser una cavitat d'una bellesa comparable a altres de més renom, li conferia uns trets geològics i morfològics molt poc usuals.
En aquest article dels Papers de la SEB, podem veure tots els detalls, la història darrera la seva descoberta i el poc coneixement que s'ha pogut arribar a treure d'ella abans de la seva desaparició.
COVA DES PUIGDERRÓS (LLUCMAJOR, MALLORCA): DESCOBRIMENT, ESTUDI i DESTRUCCIÓ D'UNA CAVITAT SINGULAR, per Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA i Damià VICENS
Encetam els Papers de la Societat Espeleològica Balear d'enguany (el número 7) amb un interessant treball que recull el coneixement adquirit les darreres dècades sobre els espeleotemes freàtics de l'holocè a les coves de Mallorca.
D'aquesta manera, es complementen articles anteriors, que tractaven la temàtica de l'estudi del nivell marí a partir dels sobrecreixements freàtics en els llacs anquialins de les nostres coves, en períodes geològics més antics, com són el darrer període interglacial o el període compres entre el miocè superior i el pliocè.
Els estudis posen de manifest com al llarg dels darrers 4000 anys el nivell de la mar ha gaudit de llargs episodis on s'ha mantingut en línies generals excepcionalment estable.
Aquest article constitueix la darrera contribució del nostre benvolgut company Àngel Ginés, a la memòria del qual està dedicat.
Ho podeu descarregar en el següent enllaç:
ELS ESPELEOTEMES FREÀTICS DE L'HOLOCÈ A LES COVES DE MALLORCA: EVOLUCIÓ DELS CONEIXEMENTS I INVESTIGACIONS RECENTS SOBRE EL NIVELL DE LA MEDITERRÀNIA DURANT ELS DARRERS 4000 ANYS, per Joaquín GINÉS, Bogdan P. ONAC, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA, Victor J. POLYAK, Paola TUCCIMEI, Michele SOLIGO i Yemane ASMEROM.
El 1972, participà amb la topografia de la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia) que es feu juntament amb els companys de l'Speleo Club Mallorca. Les visites a aquesta cova varen representar una fita importantíssima i transcendental, ja que corresponen a l’inici de l'estudi dels paleonivells marins pleistocens a partir d’espeleotemes freàtics, investigacions que al llarg de la dilatada vida científica de n’Angel s’han anat ampliant a la majoria de coves litorals mallorquines. Fruit d’aquestes investigacions ha estat la seva difusió a través d’articles a revistes de màxima rellevància com puguin ser Scientific Reports, Journal of Coastal Research, Nature Geoscience, Science Advances i també al cim de les revistes científiques con són Science i Nature.
N’Àngel va experimentar una primera etapa d'una intensa activitat en els aspectes exploratori i topogràfic per anar amb el pas del temps cap a un vessant cultural i científic de l'estudi del carst.
L’any 1981 va aconseguir el premi ciutat de Palma d’Investigació, conjuntament amb els altres participants de l’equip HADES, per l’estudi de les cristal·litzacions freàtiques del Pleistocè, presents a les coves mallorquines. Amb aquest fi es dugueren a terme dues campanyes per agafar mostres a la Cova de Sa Bassa Blanca.
Va escriure el guió del “Laberint subterrani”, documental del director Paco Alburquerque, sobre la cova del Pas de Vallgornera (Llucmajor). La cinta va ser seleccionada per entrar a concurs al el festival de cinema espeleològic Spéléovision-2000, a La Chapelle-en-Vecors (França) i va ser premiat com a millor film d’exploració.
El 1991 i 1992 va ser membre de la junta directiva de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), exercint el càrrec de tresorer, si bé anys abans, el 1980 i 1981 va ser vocal de la junta de publicacions. Ben prest, el 1971, varen aparèixer els primers articles publicats, ja sigui sol o en col·laboració i les hem de cercar a les revistes catalanes Speleon, Cavernes i Geo y Bio Karst i a la revista mallorquina Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears (BSHNB).
Va ser director del Museu Balear de Ciències Naturals entre els anys 1991 i 1997. Sota la seva direcció, el Museu i el Jardí Botànic van obrir al públic el 1992. Va ser vicepresident de la Fundació Jardí Botànic de Sóller.
Els seus treballs científics a la revista Endins, a les Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears i als Papers de la Societat Espeleològica Balear sumen un centenar de títols sobre l’exploració i topografia de cavitats, la història de l'espeleologia, així com sobre diferents aspectes de l'exocarst i endocarst, a més de la biospeleologia. Aquesta darrera temàtica va ser la triada per la seva tesina de llicenciatura el 1982, titulada Bioespeleología del karst mallorquín, datos ecológicos preliminares. Recentment, va participar amb altres autors de la redacció del capítol d'Història de la Bioespeleologia dins l'àmbit ibèric, a la monografia Habitantes de la oscuridad. Fauna Íbero-balear de las cuevas (2023).
L'any 1999 va defensar la seva tesi doctoral Morfología kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una aproximación ecològica, a la UIB.
Professionalment, va ser professor de Biologia i Geologia d’Ensenyament Secundari a diversos instituts de Mallorca i un de la península, i també a un institut de Menorca on va ser un referent i un iniciador de l’espeleologia, molt lligat a la Unió Excursionista Menorquina. També va ser professor associat de Carstologia de la Universitat de les Illes Balears, formant part del Grup de Recerca del Carst, Sedimentologia, Geomorfologia Litoral i Geomorfologia Fluvial del Departament de Ciències de la Terra. En l'actualitat seguia en contacte amb la UIB, en l’àmbit de l’espeleologia científica, formant part del Grup de Recerca en Ciències de la Terra.
Molt participatiu a la Federació Balear d’Espeleologia, va ser el director de publicacions de la revista Endins des de 1976 fins al 1995. El 1998, cofundador de la Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK) i fa poc, el 2017, cofundador de la Societat Espeleològica Balear (SEB), on a hores d’ara gairebé cada setmana es reunia amb els companys espeleòlegs d’aquesta societat i participava plenament en els projectes que duien a terme.
A part dels seus nombrosos articles científics sobre el carst i les coves de les Balears, n’Àngel va participar també com a coeditor i coautor en nombrosos llibres, entre els quals cal destacar Karren Landforms (1996), Karst Rock Features: karren sculpturing (2010), així com de les monografies titulades El carst i les coves de Mallorca (1995) i Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies (2012), ambdues monografies de la SHNB.
El nombre de comunicacions a congressos o jornades relacionades amb el carst i la seva divulgació en forma de cursos són nombroses i una constant des de l’inici de la seva activitat espeleològica.
Hem perdut un gran referent, però mai oblidarem la seva ensenyança i la seva figura, sempre associada al món de les coves, als descobriments, al seu estudi i a la difusió dels coneixements.
La SEB sempre et recordarà com el mestre i l’amic que has estat!
Amb el cap d'any finalitza el número 6 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear. Toca així veure les cobertes i el sumari.
A la portada es pot veure una espectacular fotografia d'Antoni Merino, un gour del Sector Tragus de la Cova des Pas de Vallgornera. A la contraportada una evocadora imatge, presa per Miquel Àngel Gual, d'un dels grans discs de l'Infern de les Coves d'Artà.
Enguany el resultat ha estat un volum de 75 pàgines, 55 figures i 130 referències bibliogràfiques.
Tots els articles estan disponibles per a la seva consulta de manera gratuïta en aquesta web, de manera individual o el número complet.
Però això continua i ja estem treballant en el número 7.
Salut i moltes coves!