L’any 1968 a les coves des Màrmol, un jove Àngel, juntament amb altres joves com n’Oriol de Bobes, en Juan José Egozcue, en Paco Trobat i el seu germà, Joaquín Ginés, varen desobstruir per forçar un pas i accedir a un conjunt de sales desconegudes. Aquest fet va marcar i potenciar l’esperit espeleològic de n’Àngel i va jugar un paper decisiu en estimular les tasques que posteriorment desenvoluparia dins del Grup Espeleològic EST. A partir d’aquesta fita s'intensificaren les visites a coves clàssiques de Mallorca i es feren les primeres temptatives en petits avencs. Ja des dels primers anys, mostrà interès en la topografia de les formacions endocàrstiques mallorquines. Va col·laborar com a membre del Grup EST, en tasques topogràfiques i exploratòries amb altres grups mallorquins com són el Grup Nord de Mallorca, l'Speleo Club Mallorca i Els Fosquers.
El 1972, participà amb la topografia de la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia) que es feu juntament amb els companys de l'Speleo Club Mallorca. Les visites a aquesta cova varen representar una fita importantíssima i transcendental, ja que corresponen a l’inici de l'estudi dels paleonivells marins pleistocens a partir d’espeleotemes freàtics, investigacions que al llarg de la dilatada vida científica de n’Angel s’han anat ampliant a la majoria de coves litorals mallorquines. Fruit d’aquestes investigacions ha estat la seva difusió a través d’articles a revistes de màxima rellevància com puguin ser Scientific Reports, Journal of Coastal Research, Nature Geoscience, Science Advances i també al cim de les revistes científiques con són Science i Nature.
N’Àngel va experimentar una primera etapa d'una intensa activitat en els aspectes exploratori i topogràfic per anar amb el pas del temps cap a un vessant cultural i científic de l'estudi del carst.
L’any 1981 va aconseguir el premi ciutat de Palma d’Investigació, conjuntament amb els altres participants de l’equip HADES, per l’estudi de les cristal·litzacions freàtiques del Pleistocè, presents a les coves mallorquines. Amb aquest fi es dugueren a terme dues campanyes per agafar mostres a la Cova de Sa Bassa Blanca.
Va escriure el guió del “Laberint subterrani”, documental del director Paco Alburquerque, sobre la cova del Pas de Vallgornera (Llucmajor). La cinta va ser seleccionada per entrar a concurs al el festival de cinema espeleològic Spéléovision-2000, a La Chapelle-en-Vecors (França) i va ser premiat com a millor film d’exploració.
El 1991 i 1992 va ser membre de la junta directiva de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), exercint el càrrec de tresorer, si bé anys abans, el 1980 i 1981 va ser vocal de la junta de publicacions. Ben prest, el 1971, varen aparèixer els primers articles publicats, ja sigui sol o en col·laboració i les hem de cercar a les revistes catalanes Speleon, Cavernes i Geo y Bio Karst i a la revista mallorquina Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears (BSHNB).
Va ser director del Museu Balear de Ciències Naturals entre els anys 1991 i 1997. Sota la seva direcció, el Museu i el Jardí Botànic van obrir al públic el 1992. Va ser vicepresident de la Fundació Jardí Botànic de Sóller.
Els seus treballs científics a la revista Endins, a les Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears i als Papers de la Societat Espeleològica Balear sumen un centenar de títols sobre l’exploració i topografia de cavitats, la història de l'espeleologia, així com sobre diferents aspectes de l'exocarst i endocarst, a més de la biospeleologia. Aquesta darrera temàtica va ser la triada per la seva tesina de llicenciatura el 1982, titulada Bioespeleología del karst mallorquín, datos ecológicos preliminares. Recentment, va participar amb altres autors de la redacció del capítol d'Història de la Bioespeleologia dins l'àmbit ibèric, a la monografia Habitantes de la oscuridad. Fauna Íbero-balear de las cuevas (2023).
L'any 1999 va defensar la seva tesi doctoral Morfología kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una aproximación ecològica, a la UIB.
Professionalment, va ser professor de Biologia i Geologia d’Ensenyament Secundari a diversos instituts de Mallorca i un de la península, i també a un institut de Menorca on va ser un referent i un iniciador de l’espeleologia, molt lligat a la Unió Excursionista Menorquina. També va ser professor associat de Carstologia de la Universitat de les Illes Balears, formant part del Grup de Recerca del Carst, Sedimentologia, Geomorfologia Litoral i Geomorfologia Fluvial del Departament de Ciències de la Terra. En l'actualitat seguia en contacte amb la UIB, en l’àmbit de l’espeleologia científica, formant part del Grup de Recerca en Ciències de la Terra.
Molt participatiu a la Federació Balear d’Espeleologia, va ser el director de publicacions de la revista Endins des de 1976 fins al 1995. El 1998, cofundador de la Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK) i fa poc, el 2017, cofundador de la Societat Espeleològica Balear (SEB), on a hores d’ara gairebé cada setmana es reunia amb els companys espeleòlegs d’aquesta societat i participava plenament en els projectes que duien a terme.
A part dels seus nombrosos articles científics sobre el carst i les coves de les Balears, n’Àngel va participar també com a coeditor i coautor en nombrosos llibres, entre els quals cal destacar Karren Landforms (1996), Karst Rock Features: karren sculpturing (2010), així com de les monografies titulades El carst i les coves de Mallorca (1995) i Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies (2012), ambdues monografies de la SHNB.
El nombre de comunicacions a congressos o jornades relacionades amb el carst i la seva divulgació en forma de cursos són nombroses i una constant des de l’inici de la seva activitat espeleològica.
Hem perdut un gran referent, però mai oblidarem la seva ensenyança i la seva figura, sempre associada al món de les coves, als descobriments, al seu estudi i a la difusió dels coneixements.
La SEB sempre et recordarà com el mestre i l’amic que has estat!
