El pou Sobirà

Al llit del torrent de cala Pi, a la marina de Llucmajor, es pot trobar un pou documentat al segle XIV. Un patrimoni que s'havia oblidat i va ser retrobat. L'any 1997 s'hi va davallar, trobant gairebé al fons una petita cavitat, que restava encara inèdita. 

Aquesta construcció representa un valor històric material, lligat també a llegendes populars, que val la pena defensar i conservar. I per si no fos prou, el seu estudi ens dona accés directe a la geologia de la zona, dontant-lo també d'interès científic.

Podeu llegir els detalls en aquest article dels Papers de la SEB:

EL POU SOBIRÀ (LLUCMAJOR, MALLORCA): PATRIMONI D’ALT VALOR HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC D’ORIGEN MEDIEVAL DOCUMENTAT DES DEL SEGLE XIV, per Francesc GRÀCIA, Joan J. FORNÓS, Antelm GINARD, Rafel LLOMPART, Gorka RUÍZ i Damià VICENS

 

L'erupció del volcà Tajogaite de 2021

Encetam les xerrades d'aquest any amb una a càrrec de Tony Merino sobre l'erupció del volcà Tajogaite, a l'illa de La Palma.
 

Serà el pròxim dimarts 24, a les 19h, al local de la SHNB (carrer Margarida Xirgu, 16. Palma).

Col·lapses paleocàrstics

Al llevant de Mallorca s'han estudiat alguns paleocol·lapses. Quan col·lapsaren els buits, formats per processos de dissolució dins del material de la Unitat d'Esculls, els materials dipositats a sobre, pertanyents a la Unitat Calcàries de Santanyí, els reompliren presentant-se en forma d'una sinclinal. Això es pot observar en els penya-segats que els deixen exposats i també en els perfils realitzats mitjançant la tècnica sísmica de reflexió.

Ho podeu llegir en el nou article dels Paper de la SEB:

ELS COL·LAPSES PALEOCÀRSTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR DE MALLORCA: ESTRUCTURA, ORIGEN I RECONEIXEMENT ALS PERFILS SÍSMICS, per Joan J. FORNÓS, Bernadí GELABERT, Francesc X. ROIG-MUNAR i Jordi GIMÉNEZ

Les coves costaneres entre cala Marçal i cala Brafi

Seguint el fil d'anteriors articles que exploren la franja costanera de Portocolom (Sa Punta I i II, cala Barbacana) es publica a continuació el recull de cavitats entre cala Marçal i cala Brafi.

S'inclou la topografia, descripció i anàlisi, relacionant-se algunes amb pretèrits nivells de la mar. Esperam que sigui del vostre interès.

CAVITATS COSTANERES I MODELAT LITORAL ENTRE CALA MARÇAL I CALA BRAFI (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Francesc GRÀCIA, Sebastià GARRIGA, Juan J. ENSEÑAT i Bernat GAVIÑO

 

La cova des Puigderrós, la cova que ja no hi és.

Aquest any hem vist a les notícies com una cova desapareixia reblida per enderrocs. L'absència d'una legislació proteccionista ha permès que la cova des Puigderrós, una cavitat amb unes característiques poc habituals, sigui avui dia només un record.

No és la primera cova que és destruïda per la pressió urbanística, molts casos segurament no han transcendit. Però aquest episodi ens empeny a reflexionar sobre la necessitat d'un marc legal que eviti la pèrdua de coneixement del món que ens envolta.

El poc que s'ha pogut estudiar de la cova des Puigderrós, sense ser una cavitat d'una bellesa comparable a altres de més renom, li conferia uns trets geològics i morfològics molt poc usuals.

En aquest article dels Papers de la SEB, podem veure tots els detalls, la història darrera la seva descoberta i el poc coneixement que s'ha pogut arribar a treure d'ella abans de la seva desaparició.

COVA DES PUIGDERRÓS (LLUCMAJOR, MALLORCA): DESCOBRIMENT, ESTUDI i DESTRUCCIÓ D'UNA CAVITAT SINGULAR, per Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA i Damià VICENS

Els espeleotemes freàtics de l’holocè

Encetam els Papers de la Societat Espeleològica Balear d'enguany (el número 7) amb un interessant treball que recull el coneixement adquirit les darreres dècades sobre els espeleotemes freàtics de l'holocè a les coves de Mallorca.

D'aquesta manera, es complementen articles anteriors, que tractaven la temàtica de l'estudi del nivell marí a partir dels sobrecreixements freàtics en els llacs anquialins de les nostres coves, en períodes geològics més antics, com són el darrer període interglacial o el període compres entre el miocè superior i el pliocè. 

Els estudis posen de manifest com al llarg dels darrers 4000 anys el nivell de la mar ha gaudit de llargs episodis on s'ha mantingut en línies generals excepcionalment estable.

Aquest article constitueix la darrera contribució del nostre benvolgut company Àngel Ginés, a la memòria del qual està dedicat.

Ho podeu descarregar en el següent enllaç:

ELS ESPELEOTEMES FREÀTICS DE L'HOLOCÈ A LES COVES DE MALLORCA: EVOLUCIÓ DELS CONEIXEMENTS I INVESTIGACIONS RECENTS SOBRE EL NIVELL DE LA MEDITERRÀNIA DURANT ELS DARRERS 4000 ANYS, per Joaquín GINÉS, Bogdan P. ONAC, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA, Victor J. POLYAK, Paola TUCCIMEI, Michele SOLIGO i Yemane ASMEROM.

L'avenc des Mitjà

L'avenc des Mitjà, amb 42 m de profunditat i un recorregut de quasi un centenar de metres, esdevé una de les cavitats amb major desnivell del terme de Felanitx. Conegut des de temps enrere per la pagesia local, restava sense topografia ni estudi espeleològic acurat.

A continuació presentam un interessant article que descriu la cavitat i aborda la seva geologia, entre altres aspectes.

L'AVENC DES MITJÀ (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT, Joaquín GINÉS, Bernat GAVIÑO i Vicenç PLA

L'Avenc de sa Casilla

El patrimoni espeleològic de Formentera encara està poc documentat. Per això, una cavitat amb un desnivell de quasi 40 m de fondària i més de 200 m de recorregut mereix una certa atenció.

Citat per primer cop per Montoriol i Termes (1965), l'avenc de sa Casilla ha estat visitat amb certa freqüència pels membres del grup pitiús Colgados de Formentera, els quals veren la necessitat de comptar amb una topografia acurada. Per això demanaren ajuda a alguns membres de la SEB. Gràcies a ells i a les facilitats atorgades per l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera, enguany s'ha portat a terme aquesta iniciativa.

Es tracta d'una escletxa de distensió mecànica, originada per la proximitat al penya-segat, oberta completament en dunes fòssils, que es troben actualment a 120 m d'altitud sobre el nivell del mar. 

Una relativament modesta decoració d'espeleotemes no li resta importància, ja que al seu interior s'han pogut trobar, a més de restes de mol·luscs endèmics que mai s'havien documentat dins coves, restes de juvenils de Myotis myotis, una espècie de ratapinyada avui inexistent a l'illa.

Podeu trobar els detalls al següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear:

L’AVENC DE SA CASILLA (EL PILAR DE LA MOLA, FORMENTERA), per Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU, Carlos Vicente LAGO, Sergi RAMIRO, Enric TORRES, Damià VICENS i Joan J. FORNÓS.

Coves de cala Barbacana (Portocolom)

Seguim el recorregut pel litoral de Portocolom (Felanitx), iniciat amb els treballs de Sa Punta I i II, i passam a l'altra banda de la boca del port, situant-nos a cala Barbacana. Aquí destaca un grapat de cavitats càrstiques capturades per l'erosió marina, que posa sobre la taula la relació entre ambdós fenòmens.

Ho podeu llegir a continuació:

RELACIONS ENTRE ENDOCARST I DINÀMICA LITORAL. EL CAS DE CALA BARBACANA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), per Gabriel SANTANDREU, Pere BOVER, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Francesc GRÀCIA.

 

Minerals derivats del guano de ratapinyada a les coves

Recentment, ha vist la llum un interessant treball realitzat per alguns dels nostres socis i publicat a la revista International Journal of Seleology.

L'espeleogènesi de la cova de sa Guitarreta, en el terme de Llucmajor (Mallorca), sembla que ha estat marcada pels processos hipogènics (la dissolució de la roca mare per aigües ascendents d'origen geotèrmic) i la seva microclimàtica encara està avui en dia influenciada per l'aigua termal que aflora al seu interior.

Aquesta microclimàtica està al darrere de l'estacionalitat d'una important colònia de ratapinyades, que l'ocupa en època de reproducció. La deposició del guano dels quiròpters, a més de contribuir a la formació de certes morfologies característiques sobre la roca, esdevé aquí en l'aparició de diversos minerals de fosfat, alguns dels quals, no s'havien observat mai en coves mallorquines.

Ho podeu llegir a continuació (en anglès):

Guano-derived morphologies and associated minerals found in Cova de sa Guitarreta, Llucmajor, Balearic Islands. Per Antoni Merino, Joan J. Fornós, Antoni Mulet i Joaquín Ginés.

Geologia de Sa Gleda - Camp des Pou

Sa Gleda - Camp des Pou és un dels sistemes de coves més grans de les nostres Illes, amb un desenvolupament majoritàriament subaquàtic. La seva situació correspon al contacte entre dolomies del juràssic i dipòsits carbonatats del miocè superior. 

No és cap secret que la gènesi i evolució de qualsevol cova està intrínsecament relacionada amb el tipus de material en el qual està excavada. Un fet cabdal al qual no sempre es dedica la merescuda atenció.

Avui presentam un treball, que analitza la seva geologia i en fa una anàlisi detallada a partir d'una gran quantitat de mostres obtingudes dins de la cavitat gràcies a la feina dels espeleobussejadors.

Com sempre, ho podeu llegir en el següent enllaç a la nostra revista:

ASPECTES GEOLÒGICS DEL SISTEMA ESPELEOLÒGIC GLEDA – CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA), per Joan J. FORNÓS i Francesc GRÀCIA

Espeleotemes freàtics a Investigación y Ciencia, maig de 2021

Dins del món de les revistes de divulgació científica existents a l'actualitat Investigación y Ciencia, la versió espanyola de Scientific American, és un referent destacat.

Per això és un plaer poder dir que en el seu número d'aquest mes de maig dues planes ben il·lustrades estan dedicades a la recerca realitzada a propòsit dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes, una nota de la qual són autors dos dels nostres socis i de la que hem parlat anteriorment en diverses ocasions.

Ho podeu trobar en línia en el següent enllaç:

Espeleotemas freáticos, por Joan J. Fornós y Antoni Merino.  Investigación y Ciencia, mayo 2021. De cerca.

Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom-, 1ª part

Avui veu la llum la primera part d'un extens treball de camp sobre coves litorals de l'entorn de Portocolom (Felanitx), que a més de l'aspecte topogràfic i descriptiu entre altres coses aporta informació sobre la sequència estratigràfica en la que se defineixen.

Aquest article, el primer d'una serie sobre aquests voltants, complementa la informació que ja se tenia sobre algunes de les cavitats de la zona aportant una major visió de conjunt.

Podeu consultar tota la informació en el següent enllaç:

LES CAVITATS LITORALS DE SA PUNTA –PORTOCOLOM– (FELANITX, MALLORCA), 1ª PART. DESCRIPCIÓ, TOPOGRAFIA I ASPECTES GEOMORFOLÒGICS, per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT i Bernat GAVIÑO.