Aquest interessant treball, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, presenta una reconstrucció del clima de Mallorca durant l'holocè més recent, en base a l'estudi geocronològic, isotòpic i d'elements traça desenvolupat sobre estalagmites de dues coves manacorines: la Cova de sa Balma des Quartó i les Coves del Pirata. Així mateix s'han fet observacions sobre el clima subterrani i els degoteigs dins algunes cavitats de la zona (Coves del Drac i Cova de sa Balma des Quartó), centrats en l'estudi isotòpic i geoquímic dels precipitats calcaris actuals produïts experimentalment sobre plaques de vidre.
Tot això ha permès establir un registre paleoclimàtic gairebé continu dels darrers 2700 anys, que abraça des del període talaiòtic fins a l'era pre-industrial. El registre obtingut denota una acusada variabilitat climàtica, amb l'existència d'importants períodes d'aridesa ocorreguts cap a les darreries de l'imperi romà i, sobretot, des del final de l'època medieval fins a mitjans del que es coneix com la petita edat del gel, és a dir aproximadament entre els anys 900 i 1400 de l'era actual. Aquesta variabilitat climàtica recent és interpretada al llarg de l'article en relació amb les particularitats de la circulació atmosfèrica de l'hemisferi nord, a l'àrea concreta de la Mediterrània occidental.
Podeu accedir a l'article, del qual és coautor un dels nostres socis i que a més es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277379121003449
