El patrimoni espeleològic de Formentera encara està poc documentat. Per això, una cavitat amb un desnivell de quasi 40 m de fondària i més de 200 m de recorregut mereix una certa atenció.
Citat per primer cop per Montoriol i Termes (1965), l'avenc de sa Casilla ha estat visitat amb certa freqüència pels membres del grup pitiús Colgados de Formentera, els quals veren la necessitat de comptar amb una topografia acurada. Per això demanaren ajuda a alguns membres de la SEB. Gràcies a ells i a les facilitats atorgades per l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera, enguany s'ha portat a terme aquesta iniciativa.
Es tracta d'una escletxa de distensió mecànica, originada per la proximitat al penya-segat, oberta completament en dunes fòssils, que es troben actualment a 120 m d'altitud sobre el nivell del mar.
Una relativament modesta decoració d'espeleotemes no li resta importància, ja que al seu interior s'han pogut trobar, a més de restes de mol·luscs endèmics que mai s'havien documentat dins coves, restes de juvenils de Myotis myotis, una espècie de ratapinyada avui inexistent a l'illa.
Podeu trobar els detalls al següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear:
L’AVENC DE SA CASILLA (EL PILAR DE LA MOLA, FORMENTERA), per Francesc GRÀCIA, Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU, Carlos Vicente LAGO, Sergi RAMIRO, Enric TORRES, Damià VICENS i Joan J. FORNÓS.