Els darrers papers del 2024

Per acomiadar aquest 2024, no seran un, ni dos, ni tres, seran quatre els textos que veuran la llum avui.

Per començar, tenim un interessant article de caràcter paleontològic sobre un jaciment del pliocè inferior a la serra de Na Burguesa:

NA BURGUESA-2: UN NOU JACIMENT DEL ZANCLIÀ (PLIOCÈ INFERIOR) AMB FAUNA DE MYOTRAGUS (MALLORCA, ILLES BALEARS), per Enric TORRES-ROIG i Josep Antoni ALCOVER

El segueixen dos articles que ens recorden la vida i extensa obra del nostre benvolgut company Àngel Ginés, que ens va deixar el passat gener:

ÀNGEL GINÉS (1950-2024). UNA VIDA DEDICADA A L’ESPELEOLOGIA CIENTÍFICA, A LA SEVA DIFUSIÓ I A LA DOCÈNCIA, per Joan J. FORNÓS i Joaquín GINÉS

ÀNGEL GINÉS (1950-2024). PUBLICACIONS I ANÀLISI BIBLIOMÈTRIC, per Joaquín GINÉS i Joan J. FORNÓS

I, per acabar, tampoc hem d'oblidar-nos del Dr. Lluís Pomar, qui va realitzar interessants contribucions, entre d'altres, al nostre món espeleològic.

In Memoriam, Lluís Pomar Gomà (1949-2024)

 

Com s'havia anunciat, era la nostra intenció dedicar el volum d'enguany a Àngel Ginés, i el fet de ser el volum més gran dels Papers de la SEB (19 articles, 284 pàgines), ha complert totes les expectatives. Volem expressar el nostre agraïment als autors i col·laboradors.

Trobareu tot el contingut del volum (número 7) en aquesta pàgina.

Salut, Molts d'Anys i Bones Festes!

La genètica per a l'identificació d'espècies antigues

L'anàlisi de l'ADN és una tècnica relativament moderna que pot ser usada per identificar una espècie quan no es disposa d'un exemplar en condicions o quan només es pot aconseguir una petita mostra de material. No obstant això, presenta certes limitacions i està condicionada a l'estat de conservació de les mostres. La millora de la tècnica avui dia permet dur a terme identificacions impensables fa uns pocs anys. Això té importants implicacions en disciplines com l'arqueologia o la paleontologia, tan lligades al nostre àmbit espeleològic.

És un tema tan complex com interessant i sobre ell tenim un nou article dels Papers de la SEB:

LA PALEOGENÒMICA APLICADA AL REGISTRE PALEONTOLÒGIC I ARQUEOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS: EL CAS DE LA TORTUGA MARINA DE NA GUARDIS (SES SALINES, MALLORCA), per Pere BOVER, Alejandro VALENZUELA i Joan PONS.

Nova topografia de les Coves de Campanet

Les Coves de Campanet són la cavitat turística més important de la Serra de Tramuntana. Foren descobertes l'any 1945 i atragueren, de bon començament, l'atenció del públic general i d'estudiosos i naturalistes. Allà es trobà, al voltant de l'entrada, el primer Myotragus després que Dorothea Bate descrivís l'espècie, i  més recentment una nova espècie de pseudoescorpí, el Chthonius campaneti.

L'única topografia de que es disposava fins ara havia estat aixecada el 1946, abans de traçar els camins del recorregut turístic. Seguint l'estela d'anteriors treballs un equip de la SEB ha abordat l'aixecament un nou plànol topogràfic, que es presenta a continuació:

NOU PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LES COVES DE CAMPANET (MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Gabriel SANTANDREU i Joaquín GINÉS.

L'aprofitament de cocons per a l'obtenció de sal

L'obtenció de la sal marina ha estat una indústria ben assentada històricament a les nostres illes. Dins d'aquesta activitat, l'aprofitament de conques naturals a la vora del mar, com els cocons, que són un exemple d'exocarst costaner, i on de forma natural precipita la sal quan l'aigua que els omple s'evapora, pareix que no ha estat una qüestió de poca importància. 

A Menorca, l'ús dels cocons, naturals o modificats, sembla una circumstància estesa i ara se n'ha fet un interessant estudi, que vos presentam a continuació:

ÚS I MODIFICACIÓ ANTRÒPICA DEL MICROMODELAT EXOCÀRSTIC COSTANER: L’EXPLOTACIÓ SALINERA A LES COSTES ROCOSES DE MENORCA, per Francesc X. ROIG-MUNAR, Lluís GÓMEZ-PUJOL, Bernadí GELABERT i Vicenç FORTEZA