La fauna cavernícola i el diòxid de carboni

La presència de CO₂ dins les coves en una concentració superior a la que trobam a l'aire lliure no és un fenomen estrany. Així i tot, el nombre de cavitats on l'acumulació d'aquest gas pot representar un perill és relativament baix, i en molts casos depèn de l'època de l'any. A la Cova de sa Font, a l'illa de Sa Dragonera, s'han efectuat els darrers anys estudis en aquest sentit que la converteixen en un paradigma de l'estacionalitat. El seu aire interior pot passar de tenir un 0,08% de diòxid de carboni a l'hivern a un 6% a l'estiu. En aquest cas, i en el d'altres coves semblants, l'estancament i renovació de l'aire per principis termodinàmics serien els mecanismes que regularien aquesta variació.

Però quina és la relació, si és que n'hi ha, del diòxid de carboni amb la presència de fauna cavernícola terrestre? Sembla que no és una qüestió en què s'hagi aprofundit gaire fins ara. El treball que publicam avui intenta aportar informació al respecte. Perquè simultàniament a les mesures de la composició de l'aire i temperatura també s'han mostrejat diverses espècies d'artròpodes, amb el resultat que presenten una gran tolerància a les elevades concentracions de CO₂ que s'assoleixen en aquesta cova.

Ho podeu llegir a la nostra revista:

TOLERÀNCIA DE LA FAUNA CAVERNÍCOLA TERRESTRE DE LA COVA DE SA FONT (SA DRAGONERA, ILLES BALEARS) ENVERS ALTES CONCENTRACIONS DE DIÒXID DE CARBONI, per Angel GINÉS, Alberto SENDRA, Joaquín GINÉS, Joan J. FORNÓS, José M. CALAFORRA, Oana A. DUMITRU i Ángel FERNÁNDEZ-CORTÉS.