Els rituals funeraris dels enterraments en calç són dels enigmes arqueològics del Mediterrani a l'Edat del Ferro que es resisteixen a ser compresos. Es poden trobar en coves i balmes i el seu estudi és complexe, pel que fins ara s'hi ha treballat poc. S'han formulat diferents teories sobre el procediment que donà lloc a les restes observades i també sobre l'origen de la calç.
A continuació podeu llegir un nou article que tracta aquesta qüestió, focalitzant-se en la termodinàmica i la química de les reaccions que produeixen la calç viva a partir del carbonat càlcic de la roca, i reflexionant sobre les teories existents.
El pròxim dimarts, 19 de novembre, a les 19h, al local de la Societat Jaume Deyà i Javier Aramburu ens xerraran sobre la seva investigació a la Cova des Robiols, de la que es va publicar un article als Papers de la SEB no fa gaire.
📆 Dimarts, 19 de novembre. 19:00h 🚩 Carrer de Margarida Xirgu, 16. Palma
Al llevant de Mallorca s'han estudiat alguns paleocol·lapses. Quan col·lapsaren els buits, formats per processos de dissolució dins del material de la Unitat d'Esculls, els materials dipositats a sobre, pertanyents a la Unitat Calcàries de Santanyí, els reompliren presentant-se en forma d'una sinclinal. Això es pot observar en els penya-segats que els deixen exposats i també en els perfils realitzats mitjançant la tècnica sísmica de reflexió.
Ho podeu llegir en el nou article dels Paper de la SEB:
La presència de CO2 és força habitual dins de moltes cambres que es troben aïllades per passatges submergits a les coves de Mallorca. Entre 2019 i 2020 es van realitzar mesures i recollir mostres d'aire sistemàticament a la Cova dets Ases (Felanitx) i els seus voltants.
L'anàlisi isotòpica del diòxid de carboni permet raonar sobre el seu origen, lligat a l'aire de la zona vadosa. També s'ha estudiat el metà, present en concentracions molt més baixes.
Les coves són com càpsules del temps que ens porten informació de remotes èpoques passades. El seu accés dificultós ha protegit jaciments fòssils de gran rellevància, que gràcies a l'espeleologia poden ser ara estudiats.
En algunes coves del llevant de Mallorca s'han localitzat algunes espècies de bogamarins del miocè de gran interès.
Les coves de la franja costanera de Croàcia presenten un gran interès científic en general i per l'estudi de les variacions del nivell de la mar en particular.
Des d'allà ens arriba un nou article que tracta de sintetitzar la visió espeleològica que actualment es té sobre aquesta regió i la seva importància, pels complexos processos geològics, hidrològics i geològics que hi conflueixen.
Seguint el fil d'anteriors articles que exploren la franja costanera de Portocolom (Sa Punta I i II, cala Barbacana) es publica a continuació el recull de cavitats entre cala Marçal i cala Brafi.
S'inclou la topografia, descripció i anàlisi, relacionant-se algunes amb pretèrits nivells de la mar. Esperam que sigui del vostre interès.
Les zones d'entrada de les coves presenten unes condicions ambientals singulars per a la vida vegetal que no s'han estudiat tan extensament com altres paratges més accessibles.
En aquest article es presenta un inventari de 46 espècies de plantes que habiten a l'entrada de la Cova de Sa Gleda (Manacor).
La qüestió de quan van arribar els humans a Mallorca no és senzilla de resoldre. Si bé hi pot haver visites i incursions esporàdiques molt anteriors, ens referim amb el terme arribada a la presència estable en forma d'assentaments més o manco permanents a l'illa, capaços de deixar unes restes que han perdurat fins a l'actualitat.
Existeix un cert consens, amb algunes discrepàncies, sobre el fet que Mallorca va ser de les últimes grans illes del Mediterrani en ser colonitzades per la nostra espècie, fa entre 4.600 i 4.200 anys. No obstant això, un nou treball de recerca, entre els autors del qual figuren alguns dels nostres socis, ha empès aquesta data 1.000 anys enrere en el temps.
L'estudi realitzat des del grup de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb investigadors de les universitats de South Florida, Harvard i New Mexico, es basa en alguns elements presents a la Cova Genovesa (Manacor).
La datació de l'antiguitat de la passera, avui dia submergida prop d'un metre i formada per grans blocs col·locats un sobre l'altre, que devia facilitar l'accés a peu des de la sala d'entrada fins a l'anomenada sala de les Rates-pinyades, a través del llac, s'ha basat en l'anàlisi d'una franja observable de diferent coloració que presenta en la seva part superior.
Tot apunta al fet que aquesta franja correspon a precipitat de calcita al nivell de l'aigua en l'època que la passera podia ser usada. D'aquesta manera, essent el nivell de les aigües del llac el mateix nivell freàtic marí, i basant-se en els models actuals que descriuen la variació del nivell de la mar durant l'Holocè superior, es pot estimar una antiguitat per aquesta construcció d'aproximadament 5.600 anys. Això correspon a un període d'estabilitat del nivell de la mar que durà devers 600 anys, situat a l'alçada on s'observa la franja de coloració més clara, un temps suficient per a deixar una capa de precipitat sobre els blocs d'uns pocs mil·límetres de gruix.
És ressenyable també que el model que descriu la variació del nivell de la mar es basa en la datació per radioisòtops d'espeleotemes que s'observen a diferents alçades en aquesta i altres cavitats de la zona.
Mentres perdura encara la incògnita de l'ús que l'home prehistòric donava a aquesta cavitat, l'estimació de l'antiguitat d'una de les seves construccions representa un pas endavant pel coneixement de la nostra prehistòria.
L'article ha estat publicat en la revista Communications Earth & Environment (Springer Nature) i es pot consultar en el següent enllaç:
A l'imaginari popular l'home prehistòric i les coves estan profundament relacionats.
Més allà del que hem vist a pel·lícules i ficcions varies, la relació és un fet més que comprovat i, dins dels diferents usos que la humanitat ha donat a les coves al llarg dels temps, l'enterrament és un bon exemple.
Avui presentam un nou article dels Papers de la SEB sobre les troballes a la Cova des Robiols, de Puigpunyent, que esperam sigui del vostre interés.
Els nostres estatuts estableixen el compromís de la Societat
Espeleològica Balear amb la conservació i estudi de les coves, i actuem
en conseqüència, de forma transparent. Així, estem contínuament oberts al diàleg amb les institucions de recerca i les administracions públiques, sempre disposats a resoldre qualsevol qüestió que ens vulguin adreçar, dins de la mesura de les nostres capacitats.
Sobre la denúncia presentada per la Federació Balear d'Espeleologia (FBE), contra la Societat Espeleològica Balear (SEB), davant la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, per la qual s'han suspès de manera indefinida totes les autoritzacions d'accés a la Cova des Pas de Vallgornera, la SEB vol compartir la següent comunicació, negant de manera absoluta les acusacions vessades, que considerem totalment improcedents:
El paisatge càrstic, que podem observar a les nostres muntanyes, pot parèixer simple conseqüència de la dissolució de la roca calcària per la pluja, però és un procés complex, en el que hi poden intervenir diferents actors. El terme biocarst refereix els processos biològics que afecten el modelat exocàrstic.
Les molses, així com els fongs, els líquens, etc. són uns participants dignes d'estudi en aquest escenari, i la base del tema tractat en el següent article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, que posam a la vostra disposició i esperam que sigui del vostre intrerés.
La tecnologia actual permet detectar la presència de
cavitats sota l'àrea on es pretén construir de manera relativament senzilla, però no
sempre ha estat així. Al llarg dels anys, algunes edificacions s'han
aixecat sense saber que a sota hi havia una cova.
La modificació
del sòl sobre les coves, no és una qüestió únicament estructural, que
pugui afectar a la integritat morfològica de la cova i també al que es
construeix a sobre, com va quedar palès en l'anterior article publicat als Papers de la SEB. Més enllà de les evidents qüestions de seguretat, pot afectar
també a la hidrologia, que regula la formació dels espeleotemes, causar
contaminació per infiltració i afectar la possible fauna, entre altres
aspectes. Per això, conèixer tot el relatiu als diferents casos és
important.
Són vàries les publicacions existents sobre l'ús del sòl a sobre de les grans
cavitats del llevant i migjorn de Mallorca, i el migjorn de Menorca. Ara s'afegeix a elles aquesta, basada en la
topografia més recent de les Coves del Drac (2019) i l'encreuament d'informació del cadastre i l'ICGIB.
