Història del grup espeleològic EST

Per acomiadar aquest any, i el quart número de la nostra revista, hem reservat un treball que rememora les darreres tres dècades d'un dels grups espeleològics emblemàtics de les Illes, el grup EST. És la continuació natural d'un treball previ publicat a la revista Endins que, l'any 1989, ja feia un repàs dels seus primers vint anys. En conjunt, és gairebé mig segle ininterromput d'espeleologia en majúscules.

Desaparegut l'EST, el 2017, promovent amb altres grups la creació de la Societat Espeleològica Balear, al llarg d'aquestes pàgines queda palès que els nous espeleòlegs hauran d'esforçar-se de valent per estar a l'altura de les fites aconseguides per aquest envejable equip. Començaren quan gairebé tot estava per fer, i any rere any feren descobriments, exploracions, topografies i estudis. Participaren i organitzaren congressos i simposis arreu del món. Publicaren en revistes científiques locals, nacionals i internacionals. I els seus integrants, que encara avui dia ens acompanyen, continuen treballant i compartint l'experiència adquirida. 

Documentat a consciència i ple de referències bibliogràfiques per qui desitgi aprofundir en la matèria, el podeu llegir a continuació:

GRUP ESPELEOLÒGIC EST: 1968-2017. MIG SEGLE D'ESPELEOLOGIA MALLORQUINA (2ª PART, 1989-2017), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Salut, coves i bones festes de Cap d'Any!

Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom-, 2ª part

Continuam amb l'estudi de les cavitats litorals de Portocolom, situades en aquesta ocasió a la costa oest de sa Punta. 

A diferència de les cavitats presentades en el treball anterior, que contemplava la costa est, la majoria de les cavitats tractades aquí se situen entorn del nivell marí actual, per la qual cosa els processos d'erosió marina que contribueixen a la seva evolució ara com ara hi són ben actius.

Esperam que sigui del vostre interès:

LES CAVITATS LITORALS DE SA PUNTA -PORTOCOLOM- (FELANITX, MALLORCA), 2ª PART. DESCRIPCIÓ, TOPOGRAFIA I ASPECTES GEOMORFOLÒGICS, per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT, Bernat GAVIÑO i Pere BOVER

Geologia de Sa Gleda - Camp des Pou

Sa Gleda - Camp des Pou és un dels sistemes de coves més grans de les nostres Illes, amb un desenvolupament majoritàriament subaquàtic. La seva situació correspon al contacte entre dolomies del juràssic i dipòsits carbonatats del miocè superior. 

No és cap secret que la gènesi i evolució de qualsevol cova està intrínsecament relacionada amb el tipus de material en el qual està excavada. Un fet cabdal al qual no sempre es dedica la merescuda atenció.

Avui presentam un treball, que analitza la seva geologia i en fa una anàlisi detallada a partir d'una gran quantitat de mostres obtingudes dins de la cavitat gràcies a la feina dels espeleobussejadors.

Com sempre, ho podeu llegir en el següent enllaç a la nostra revista:

ASPECTES GEOLÒGICS DEL SISTEMA ESPELEOLÒGIC GLEDA – CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA), per Joan J. FORNÓS i Francesc GRÀCIA

Nou plànol topogràfic de les Coves d'Artà

Qualsevol comentari espeleològic que fem ràpidament sobre les Coves d'Artà serà només una espipellada a la realitat. Fa uns anys algú va pensar que les primeres coves que començaren a ser visitades turísticament a Mallorca, que formen part de la cultura popular i que també han despert l'interès d'erudits i científics de tot el món, mereixien l'esforç de tenir una topografia actualitzada, perquè les existents no disposaven de gran detall ni representaven tota la seva extensió. 

Així, sense més dilació, avui presentam aquest nou plànol topogràfic, realitzat des de zero, en el que es representa amb criteris espeleològics actuals i per primer cop tota la cavitat. Esperam que sigui del vostre interès:

NOU PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Vicenç PLA, Gabriel SANTANDREU, Antoni R. VALERO, Xavier BASCUÑANA, Francesc GRÀCIA, Ana ENTRENA, Alejandro PILARES, Núria NAVARRO, Miquel TRIAS, Coral ARANDA i Miquel A. GUAL.

 

La Font des Verger

La Font des Verger, que trobam a Mallorca dins del terme de Sóller, és una important surgència en el barranc de Biniaraix que va començar a ser explorada a principis dels anys 70 del segle passat. El seu desenvolupament, amb un sifó de 300 m de longitud, afegit a la complicació de traslladar el material de busseig fins a la seva ubicació ha fet que a dia d'avui el coneixement que en tenim encara resti incomplet.

En el nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear es fa un repàs a la història de la seva exploració i s'actualitza la topografia amb les dades de la darrera campanya que s'hi va fer, l'any 2009, que encara restaven sense publicar.

Podeu llegir l'article en el següent enllaç:

LA FONT DES VERGER (SÓLLER, MALLORCA), per Francesc GRÀCIA, Antoni CROIX, Pere GAMUNDÍ, Miquel À. PERELLÓ, Jaume POCOVÍ, Joan J. FORNÓS i Juan J. ENSEÑAT

Cinquanta anys d’espeleologia subaquàtica a Mallorca (1971-2021)

La Societat d'Història Natural de les Balears acaba de publicar la seva monografia número 33, que en aquesta ocasió és un merescut homenatge a Andreu Muntaner Darder.

El darrer treball que forma part d'aquesta extens número, escrit per dos dels nostres socis, repassa l'activitat que els espeleobussejadors han realitzat a Mallorca al llarg dels darrers 50 anys.

Aquest article no només retrata la evolució de l'espeleologia subaquàtica i les fites més importants aconseguides si no que inclou un breu apunt biogràfic de fins a 80 espeleobussejadors que s'han submergit a coves de l'illa.

Vos deixem a continuació l'enllaç al treball:

Cinquanta anys d’espeleologia subaquàtica a Mallorca (1971-2021): humans, aigua i coves.

i també a la monografia completa.

La Història Natural de les Balears i Andreu Muntaner Darder

Ben segur en gaudireu tant com nosaltres.

 

El clima dels darrers 2700 anys estudiat a partir d'estalagmites de coves de Manacor

Aquest interessant treball, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, presenta una reconstrucció del clima de Mallorca durant l'holocè més recent, en base a l'estudi geocronològic, isotòpic i d'elements traça desenvolupat sobre estalagmites de dues coves manacorines: la Cova de sa Balma des Quartó i les Coves del Pirata. Així mateix s'han fet observacions sobre el clima subterrani i els degoteigs dins algunes cavitats de la zona (Coves del Drac i Cova de sa Balma des Quartó), centrats en l'estudi isotòpic i geoquímic dels precipitats calcaris actuals produïts experimentalment sobre plaques de vidre.

Tot això ha permès establir un registre paleoclimàtic gairebé continu dels darrers 2700 anys, que abraça des del període talaiòtic fins a l'era pre-industrial. El registre obtingut denota una acusada variabilitat climàtica, amb l'existència d'importants períodes d'aridesa ocorreguts cap a les darreries de l'imperi romà i, sobretot, des del final de l'època medieval fins a mitjans del que es coneix com la petita edat del gel, és a dir aproximadament entre els anys 900 i 1400 de l'era actual. Aquesta variabilitat climàtica recent és interpretada al llarg de l'article en relació amb les particularitats de la circulació atmosfèrica de l'hemisferi nord, a l'àrea concreta de la Mediterrània occidental.

Podeu accedir a l'article, del qual és coautor un dels nostres socis i que a més es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277379121003449

 

Josep Márquez Vanrell (1943-2021)

El passat mes de juliol en Josep Márquez Vanrell ens va deixar. Ara, amb la serenor que només el temps aporta, els seus companys de la Unió Excursionista Menorquina han volgut compartir dins dels Papers de la Societat Espeleològica Balear unes paraules recordant a l'infatigable espeleòleg i repassant la seva aportació al coneixement d'aquest món.

Ho trobareu a continuació, en el següent enllaç:

 

Josep Márquez Vanrell (1943-2021)

Els espeleotemes freàtics de les Coves d'Artà

Si en el número 3 de la nostra revista podíem llegir un article que resumia el coneixement que tenim sobre l'últim interglacial (fa uns 120.000 anys) a partir dels sobrecreixements freàtics, ara ens anem molt més enrere, al miocè superior i el pliocè (entre els 5,8 i els 2,6 milions d'anys).

Aquesta és l'edat que tenen els diferents sobrecreixements freàtics que podem observar en les famoses Coves d'Artà. La recerca realitzada durant anys sobre aquestes formacions havia produït múltiples treballs dispersos en diferents revistes especialitzades en anglès.

Avui vos presentem un nou article dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, que en fa un compendi força exhaustiu i en català.

Esperem que sigui del vostre interès:

ELS ESPELEOTEMES FREÀTICS DEL MIOCÈ SUPERIOR I PLIOCÈ DE LES COVES D'ARTÀ (CAPDEPERA, MALLORCA), per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Oana A. DUMITRU, Jacqueline AUSTERMANN, Victor J. POLYAK, Yemane ASMEROM i Bogdan P. ONAC

Espeleotemes freàtics a Investigación y Ciencia, maig de 2021

Dins del món de les revistes de divulgació científica existents a l'actualitat Investigación y Ciencia, la versió espanyola de Scientific American, és un referent destacat.

Per això és un plaer poder dir que en el seu número d'aquest mes de maig dues planes ben il·lustrades estan dedicades a la recerca realitzada a propòsit dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes, una nota de la qual són autors dos dels nostres socis i de la que hem parlat anteriorment en diverses ocasions.

Ho podeu trobar en línia en el següent enllaç:

Espeleotemas freáticos, por Joan J. Fornós y Antoni Merino.  Investigación y Ciencia, mayo 2021. De cerca.

Assemblea ordinària de la SEB 2021

Ahir vespre va tenir lloc l'assemblea ordinària de la SEB d'aquest any 2021. 

Encara que no ho sembli, han passat ja quatre anys d'ençà de la fundació de la nostra associació. Quatre anys en els que hem aconseguit diversos objectius, com l'edició d'una revista, assolir el recolzament d'un nombre estable d'associats i, en resum, fer entre tots un poc de recerca de qualitat, en un àmbit tan multidisciplinar com és l'espeleologia.

També, d'acord amb els estatuts, s'havia d'elegir en assemblea als membres de la Junta Directiva pels pròxims quatre anys. Fet que es resolgué amb la continuïtat dels actuals representants.

Som conscients de que encara queda molta feina per fer, molta exploració, molta recerca i molta divulgació. Però tenim el convenciment de que això no ha fet més que començar.

Salut i coves!

La visita de Norbert Font i Sagué a Mallorca

Mn. Norbert Font i Sagué és considerat un dels personatges pioners de l'espeleologia a Catalunya, on és reconeguda la seva la tasca fins i tot en forma d'un premi anual que porta el seu nom.

Aquí a les Illes no és tan famós, probablement pels pocs treballs que realitzà en aquestes terres. No obstant, fa temps que se coneix que a la Cova Nova de Son LLuís (Porreres) hi ha una inscripció amb el seu nom i fins ara els motius pels quals Font i Sagué va visitar aquesta cavitat romanien desconeguts.

Avui vos presentam el primer treball del número 4 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear, una interessant recerca epistolar que il·lumina les raons que portaren a Font i Sagué a visitar Mallorca l'any 1909. 

El podeu llegir en el següent enllaç:

NORBERT FONT I SAGUÉ A MALLORCA (22-23 DE FEBRER DE 1909): PROSPECCIÓ D'AIGÜES SUBTERRÀNIES I VISITA A LA COVA NOVA DE SON LLUÍS DE PORRERES, per Enric ARAGONÈS i VALLS.

 

Nova informació sobre el nivell de la mar a partir d'espeleotemes

És un fet innegable la preocupació, a nivell mundial, sobre la variació del nivell de la mar en un futur gairebé immediat a causa del canvi climàtic. I fer un cop d'ull cap enrere ens pot donar una idea de com pot ser aquest futur. 

Com ja comentàvem en anteriors entrades, les coves que tenen o han tingut llacs connectats amb la mar són una font d'informació a tenir ben present, perquè els nous mètodes de datació dels sobrecreixements freàtics sobre espeleotemes ens estan ajudant a reconstruir la cronologia d'aquestes variacions passades.

Noves troballes a les coves de Mallorca realitzades per alguns dels nostres socis, en col·laboració amb altres investigadors internacionals, i el seu corresponent anàlisi ens han permès conèixer valors de fins a 6,5 milions d'anys d'antiguitat així com també afegir nivells més recents. 

Fruit d'aquesta col·laboració és un article publicat recentment a la revista Scientific Reports, pel qual els hem de donar l'enhorabona.

Podeu accedir a la nota de premsa de la UIB i a l'article, que es troba disponible en obert, a través del següent enllaç:

Dumitru, OA, Austermann, J., Polyak, VJ, Fornós, JJ, Asmeron, Y., Ginés, J., Ginés, A. i Onac, BP (2021). Sea-level stands from the Western Mediterranean over the past 6.5 million years. Scientific Reports, 11,261.

Cobertes del número 3

Com vos avançàvem en la darrera entrada, hem finalitzat el número 3 de la nostra revista. I aquí tenim les cobertes, directament relacionades amb dos dels articles publicats.

 

A la portada es pot veure una fotografia subaquàtica del Sistema Gleda-Camp des Pou. Concretament es pot veure un bussejador progressant per la galeria Vertical del sector Llunyà, realitzada pel nostre company Antoni Cirer.

A la contraportada es poden observar dues imatges obtingudes mitjançant microscòpia electrònica de cristalls d'aragonita i de calcita. Aquestes cristal·litzacions s'han format al nivell freàtic sobre plaques de vidre dins d'un experiment controlat als llacs de les Coves del Drac de Manacor, i s'han obtingut gràcies als Serveis Científicotècnics de la UIB.

En l'apartat corresponent, a la dreta d'aquesta pàgina trobareu tot el contingut d'aquest número, amb els articles individuals llestos per a la seva descàrrega i també tot el número en un únic document.

Però el temps no s'atura i ja estem oberts a la recepció de nous treballs per al número 4, que ben segur serà esplèndid.

Bon any 2021, salut i coves!