La qüestió de quan van arribar els humans a Mallorca no és senzilla de resoldre. Si bé hi pot haver visites i incursions esporàdiques molt anteriors, ens referim amb el terme arribada a la presència estable en forma d'assentaments més o manco permanents a l'illa, capaços de deixar unes restes que han perdurat fins a l'actualitat.
Existeix un cert consens, amb algunes discrepàncies, sobre el fet que Mallorca va ser de les últimes grans illes del Mediterrani en ser colonitzades per la nostra espècie, fa entre 4.600 i 4.200 anys. No obstant això, un nou treball de recerca, entre els autors del qual figuren alguns dels nostres socis, ha empès aquesta data 1.000 anys enrere en el temps.
L'estudi realitzat des del grup de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb investigadors de les universitats de South Florida, Harvard i New Mexico, es basa en alguns elements presents a la Cova Genovesa (Manacor).
La datació de l'antiguitat de la passera, avui dia submergida prop d'un metre i formada per grans blocs col·locats un sobre l'altre, que devia facilitar l'accés a peu des de la sala d'entrada fins a l'anomenada sala de les Rates-pinyades, a través del llac, s'ha basat en l'anàlisi d'una franja observable de diferent coloració que presenta en la seva part superior.
Tot apunta al fet que aquesta franja correspon a precipitat de calcita al nivell de l'aigua en l'època que la passera podia ser usada. D'aquesta manera, essent el nivell de les aigües del llac el mateix nivell freàtic marí, i basant-se en els models actuals que descriuen la variació del nivell de la mar durant l'Holocè superior, es pot estimar una antiguitat per aquesta construcció d'aproximadament 5.600 anys. Això correspon a un període d'estabilitat del nivell de la mar que durà devers 600 anys, situat a l'alçada on s'observa la franja de coloració més clara, un temps suficient per a deixar una capa de precipitat sobre els blocs d'uns pocs mil·límetres de gruix.
És ressenyable també que el model que descriu la variació del nivell de la mar es basa en la datació per radioisòtops d'espeleotemes que s'observen a diferents alçades en aquesta i altres cavitats de la zona.
Mentres perdura encara la incògnita de l'ús que l'home prehistòric donava a aquesta cavitat, l'estimació de l'antiguitat d'una de les seves construccions representa un pas endavant pel coneixement de la nostra prehistòria.
L'article ha estat publicat en la revista Communications Earth & Environment (Springer Nature) i es pot consultar en el següent enllaç:
https://www.nature.com/articles/s43247-024-01584-4
