Sistema Gleda-Camp des Pou

Per tancar el número 3 de la nostra revista, amb un desenvolupament total de més de 14 km, tenim un dels majors sistemes de coves subaquàtics les nostres illes, el sistema Gleda-Camp des Pou.

Després d'un parèntesi en les activitats realitzades en aquest sistema de coves interconnectades, els darrers anys s'han reprès i era obligat publicar una actualització. Les tasques encara són lluny de finalitzar-se, però la seva espeleometria i les dades sobre l'aire i l'aigua, a més de la història de les exploracions i la descripció de la cavitat, així com la seva relació amb el molt proper sistema Pirata-Pont-Piqueta, fan d'aquest treball una font de referència per comprendre què en sabem fins ara.

Tota la informació la podeu consultar a continuació:

SISTEMA GLEDA-CAMP DES POU (MANACOR, MALLORCA): ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, John Freddy FERNÁNDEZ, Bernat CLAMOR, Guillem MASCARÓ, Joan PÉREZ, Joan J. FORNÓS, Davide ANSALDI, Dirk BORNEMANN, Nick FRANGLEN, Álvaro GRANELL, Pere GAMUNDÍ i Juan José ENSEÑAT.

El nivell marí durant el darrer interglacial

A partir dels anys 70 del segle passat la datació mitjançant radioisòtops dels sobrecreixements freàtics en espeleotemes obrí una nova i exitosa via per conèixer millor les variacions del nivell de la mar en el passat. A dia d'avui és molta la recerca que s'ha fet sobre aquest tema, però fins ara es trobava dispersa i majoritàriament en anglès.

En un moment històric en que l'estudi del canvi climàtic a escala global prediu l'ascens del nivell de la mar, l'estudi de com es va comportar el nivell marí en el passat és de gran importància. I aquesta tècnica aplicada a les nostres coves ha donat els darrers anys fruits en forma de publicacions de primera línia.

Presentem en els Papers de la Societat Espeleològica Balear un treball que recopila l'estat actual d'aquesta recerca, aclarint conceptes i amb una àmplia bibliografia per a qui estigui interessat.

EL NIVELL MARÍ A MALLORCA DURANT EL DARRER INTERGLACIAL (MIS-5): ESTAT DE LA QÜESTIÓ BASAT EN LES DATACIONS D'ESPELOTEMES FREÀTICS, per Joaquín GINÉS, Angel GINÉS, Joan J. FORNÓS, Francesc GRÀCIA, Paola TUCCIMEI, Michele SOLIGO, Bogdan P. ONAC i Victor J. POLYAK 

Les cavitats litorals de sa Punta -Portocolom-, 1ª part

Avui veu la llum la primera part d'un extens treball de camp sobre coves litorals de l'entorn de Portocolom (Felanitx), que a més de l'aspecte topogràfic i descriptiu entre altres coses aporta informació sobre la sequència estratigràfica en la que se defineixen.

Aquest article, el primer d'una serie sobre aquests voltants, complementa la informació que ja se tenia sobre algunes de les cavitats de la zona aportant una major visió de conjunt.

Podeu consultar tota la informació en el següent enllaç:

LES CAVITATS LITORALS DE SA PUNTA –PORTOCOLOM– (FELANITX, MALLORCA), 1ª PART. DESCRIPCIÓ, TOPOGRAFIA I ASPECTES GEOMORFOLÒGICS, per Gabriel SANTANDREU, Juan J. ENSEÑAT i Bernat GAVIÑO.

Les rondalles de l'Arxiduc

Si en el passat número de la nostra revista ens fèiem ressò de les coves dins l'aplec de rondalles de Mossèn Alcover, era de necessitat revisar també l'altre gran recopilació que va fer l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria sobre aquests contes de la nostra cultura polular. 

Amb trets distintius en quant al seu estil les "rondayes" que transcriu l'Arxiduc també inclouen referències al món subterrani i constitueixen una font d'informació rellevant per a l'espeleologia local.

Així doncs, sense més dilació, aquí ho podeu llegir:

LES "RONDAYES DE MALLORCA" DE L'ARXIDUC LLUÍS SALVADOR: UNA APROXIMACIÓ ESPELEOLÒGICA, per Joaquín GINÉS i Ángel GINÉS.

Esperam que sigui del vostre interès.

Experimentació amb sobrecreixements freàtics

L'article que avui presentem ens mostra uns resultats, que tot i ser preliminars, resulten molt interessants i prometedors en matèria d'experimentació sobre el terreny.

Els sobrecreixements freàtics en espeleotemes han despertat un gran interès els darrers anys per la informació que ens proporcionen sobre les variacions del nivell de la mar i el canvi climàtic en el passat. Però el mecanisme mitjançant el qual es formen aquestes cristal·litzacions encara està poc estudiat. Un experiment que encara es troba en marxa tracta d'observar el fenomen sobre el terreny i les variables que hi intervenen. Aquí tenim els primers resultats.

Com sempre ho podeu llegir aquí:

SOBRECRECIMIENTOS FREÁTICOS EN ESPELEOTEMAS (POS): UNA EXPERIMENTACIÓN CON PLACAS DE VIDRIO (DATOS PRELIMINARES), por Ana ENTRENA, Joan J. FORNÓS, Lluís GÓMEZ-PUJOL y Luis F. AUQUÉ.

 

 

El crui de ses Moletes

Avui publiquem una breu nota sobre un fenomen abundant a Mallorca però no excessivament descrit espelològicament: les cavitats d'escletxa. 

D'origen mecànic gravitacional, es presenten habitualment en les proximitats de penya-segats i costers pronunciats. Però aquests espais, de dimensions variables, poques vegades assoleixen recorreguts propers als 190 m del crui de ses Moletes. 

Podeu  trobar tota la informació en l'enllaç següent:

EL CRUI DE SES MOLETES (PUIGPUNYENT, MALLORCA), per Vicenç PLA i Juan J. ENSEÑAT.

Avencs de s'Esquena dets Ases

Compartim a continuació amb tots vosaltres una nota referent a l'exploració i topografia de dos avencs aparentment inèdits per a l'espeleologia situats a la finca de Galatzó, justament on una rondalla en feia referència. Un clar exemple de que repassar la cultura popular ens pot conduir a fer noves descobertes o, si més no, redescobrir el que segurament coneixien els nostres padrins i hem oblidat.

Com sempre, podeu descarregar el document pdf en el següent enllaç o en l'apartat corresponent al número 3 de la nostra revista en la columna de la dreta.

ELS AVENCS DE S'ESQUENA DETS ASES (GALATZÓ, CALVIÀ), per Antoni Rafel VALERO

 

Martel i les coves de Mallorca (II)

Compartim avui un interessant treball de recerca bibliogràfica sobre l'obra de Martel, a l'inici del segle passat, que fa referència a les nostres coves. Es complementa i tanca així el treball que vam publicar al número anterior basat en obres de les acaballes del segle XIX.

El podeu descarregar en el següent enllaç:

ALGUNES OBRES D'É.A. MARTEL PUBLICADES EL PRIMER QUART DEL SEGLE XX: REFERÈNCIES AL CARST I LES COVES DE MALLORCA, per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Cobertes del número 2

Tenim el plaer de presentar-vos les cobertes del número 2 dels Papers de la Societat Espeleològica Balear.

A la portada podem veure una imatge de l'Avenc d'en Xim, a Pollença, de més de 200m de profunditat. La fotografia de Miguel. A. García ens mostra l'inici del darrer tram que condueix a la part més fonda de la cavitat.

A la contraportada, la fotografia de Miquel À. Gual il·lustra les tasques de dibuix de la topografia dutes a terme dins de la Cova des Ranxo des Coll, a Santa Maria del Camí.

Les imatges pertanyen a dos dels treballs que formen aquest número, que podeu descarregar en un únic fitxer aquí.

Esperam poder compartir ben aviat amb tots vosaltres nous i interessants treballs que ens ajudin a comprendre i valorar la riquesa del nostre món subterrani.

Sistema Pirata-Pont-Piqueta

Per finalitzar el número 2 de la nostra revista vos presentem un treball que posa al dia les exploracions realitzades els darrers anys en la Cova de Sa Piqueta (Manacor).

Interconnectada amb les veïnes coves del Pont i del Pirata, el sistema ja comptava oficialment amb 2.900 m de recorregut i per diversos motius és un conjunt emblemàtic de l'espeleologia illenca.

L'exploració d'una cova com aquesta pot ser no acaba mai i avui sabem que encara hi ha molt per fer, però això no fa que les noves fites aconseguides siguin menyspreables. Amb moltes alegries i algun ensurt, s'ha avançat molt en el coneixement d'aquesta cavitat que ha multiplicat per gairebé per tres el seu desenvolupament, assolint els 8.600 m.

Ho podeu llegir tot, com es habitual, en el següent enllaç. Esperem que vos agradi.

SISTEMA PIRATA-PONT-PIQUETA (MANACOR, MALLORCA): ESTAT DE LA QÜESTIÓ, per Francesc GRÀCIA, Antoni CIRER, Juan Carlos LÁZARO, John Freddy FERNÁNDEZ, Bernat CLAMOR, Guillem MASCARÓ, Juan J. ENSEÑAT, Joan J. FORNÓS i Joan PÉREZ.

La Cova des Ranxo des Coll

Avui vos presentem un nou treball de la nostra revista sobre una cova de recent descoberta en el llindar del terme de Santa Maria del Camí amb la Comuna de Bunyola. S'analitza la seva geomorfologia tot posant-la en context amb altres cavitats de l'entorn proper i es fa una descripció acurada.

L'article complet el podeu llegir, com sempre, en el següent enllaç o en l'apartat corresponent a les nostres publicacions d'aquesta web. 

LA COVA DES RANXO DES COLL (SANTA MARIA DEL CAMÍ, MALLORCA). DESCRIPCIÓ, CONTEXTUALITZACIÓ I ASPECTES DESTACATS, per Gabriel SANTANDREU, Juan José ENSEÑAT, Vicenç PLA, Àngel GINÉS, Miquel Àngel GUAL i Bernat GAVIÑO.

Les coves a les Rondalles Mallorquines

Les rondalles d'en Jordi des Racó són un aplec de faules transmeses de forma oral ben arrelades a la cultura popular de Mallorca. Avui en dia les recordem probablement gràcies a que Mossèn Antoni Maria Alcover les va transcriure i publicar al tombar del segle XIX cap el XX.

Dins d'aquestes històries fantàstiques trobem un considerable nombre de mencions al món subterrani en diverses formes i sentits. En conseqüència era una tasca pendent i necessària que algú en fes repàs. Aquest és el punt de partida de l'anàlisi espeleològic de les Rondalles Mallorquines que Lluís Gómez i Maria Roig han plantejat i que nosaltres tenim l'inmens plaer de presentar-vos a continuació.

ELS FENÒMENS CÀRSTICS A LES RONDALLES MALLORQUINES D'EN JORDI DES RACÓ: NOTES DE GEOMORFOLOGIA, LINGÜÍSTICA I ETNOGRAFIA, per Lluís GÓMEZ-PUJOL i Maria ROIG LÓPEZ

Esperem que sigui del vostre interès.

Nota referent a la zona de Can Frasquet

És de sobra coneguda en el món de l’espeleologia illenca la zona de Can Frasquet, a Manacor, per la gran densitat de coves s’hi poden trobar, la fama d’alguna de les quals es remunta a temps antic. Sobre elles s’han fet nombrosos i extensos estudis, i encara a dia d’avui s’hi segueix treballant per conèixer-les millor. 

Vos presentem avui una nota breu, per presentar la topografia de dues cavitats, una d’elles inèdita, situades en aquesta zona.

BREUS APORTACIONS A LES COVES DE LA ZONA DE CAN FRASQUET (MANACOR, MALLORCA), per Juan J. ENSEÑAT, Alejandro PILARES i Gabriel SANTANDREU

Martel i les coves de Mallorca

Dins del número 2 dels Papers de la Societat Espelològica Balear, vos presentem un breu treball molt interessant sobre les coves de Mallorca al llibre que É. A. Martel publicà l'any 1900. 

Considerat sovint la persona que assentà les bases de l'espeleologia com a ciència, Martel visità Mallorca i algunes de les cavitats més conegudes del seu temps en diverses ocasions.

El podeu consultar a continuació:

LES COVES DE MALLORCA AL LLIBRE D'ÉDOUARD-ALFRED MARTEL "LA SPÉLÉOLOGIE OU SCIENCE DES CAVERNES" (1900), per Joaquín GINÉS i Angel GINÉS

Papers de la Societat Espeleològica Balear, 1

Un cop finalitzat el passat mes de desembre, és un plaer compartir amb vosaltres la portada i el número 1 de la nostra revista Papers de la Societat Espelològica Balear: Les Coves del Drac (Manacor, Mallorca).

El podeu descarregar, de forma completament gratuïta, sencer o llegir els articles individualment.

Volem alhora recordar que el número 2 està en fase d'el·laboració i que estem oberts en tot moment a rebre nous treballs. Us recordem que podeu trobar les normes de publicació en la aquesta pàgina.